Resultats de la cerca

Són mandibulats, amb suspensió hiostílica selacis o holostílica holocèfals, i tenen la boca en posició ventral Les aletes són sostingudes per peces cartilaginoses i còrnies, i les escates cutànies tenen estructura semblant a la de les dents denticles cutanis La cua és dificerca o heterocerca Les brànquies són a banda i banda de la faringe, entre els arcs branquials les fenedures branquials són de 5 a 7 parells selacis o d’un sol parell holocèfals hi manquen els opercles La fecundació és interna i s’efectua per mitjà de l’òrgan copulador del mascle pterigòpodes la reproducció és…

Els cromosomes sintètics són lineals, contenen telòmers als extrems i un centròmer al mig, cosa que els permet replicar-se com si fossin cromosomes propis de la cèllula eucariota Els cromosomes sintètics s’introdueixen en cèllules de llevat perquè aquestes els repliquin juntament amb els seus propis cromosomes, per la qual cosa també es coneixen com a cromosomes sintètics de llevat YAC, de l’anglès yeast artificial chromosome També contenen marcadors de selecció per a conèixer en quines cèllules de llevat són presents Permeten transportar més d’un milió de parells de bases d’ADN…

Els dos primers parells d’apèndixs són maxillípedes, el primer dels quals és amagat sota la cuirassa, i el segon, més robust, té pinces a l’extrem els ulls, quan n'hi ha, són situats sobre peduncles immòbils Els altres apèndixs toràcics són iguals entre ells En les femelles poden faltar els pleopodis Els uropodis, fins, no formen un tèlson La respiració, a més d’efectuar-la secundàriament per les brànquies, té lloc principalment a través de les parets de la cuirassa Són unisexuals, marins, i viuen en galeries excavades als fons fangosos Inclou una única família, la dels tanàidids…

El cos, molt feble, s’acaba en un flagel multiarticulat Al prosoma, sense ulls, hi tenen els quelícers, acabats en pinces, els pedipalps, que compleixen funcions locomotores, i els quatre típics parells de potes, amb el primer parell modificat com a tentacles tàctils L’abdomen, format per 11 segments, no presenta orificis respiratoris, puix que, a causa de la feblesa de la cutícula, l’intercanvi de gasos té lloc directament a través de la paret del cos L’intestí presenta uns diverticles simples, i l’excreció té lloc mitjançant un parell de glàndules coxals Habiten a la cara…

Un digraf G amb un conjunt de vèrtexs V i un conjunt d’arcs E es denota per G = V , E Sovint s’escriu també E = E G i V = V G

La cuirassa recobreix tot el cos, menys la regió de les antènules, i és integrada per sis plaques calcàries o més, bé que hi ha casos en què manquen El primer segment toràcic és unit al cap, mancat d’antenes i amb antènules molt reduïdes El tronc presenta sis parells d’apèndixs, i tenen circulació lacunar Són hermafrodites, amb fecundació creuada i interna, o bé amb autofecundació El desenvolupament és indirecte, a través d’un naupli, un metanaupli i una cipris, que, després de modificar-se, es fixa en un substrat mitjançant les antènules i desenvolupa les plaques de la cuirassa…

Consta d’una base , formada per un nombre petit i variable d’artells, i d’un flagel , format per bastants artells En el flagel, sol haver-hi pilositat abundant, i la seva forma pot variar molt Segons quina sigui aquesta forma, l’antena rep diferents noms filiforme, lamelliforme, claviforme, pectinada, plomosa, capitada, etc La longitud de l’antena també és molt variable Té una funció sensitiva, ja que s’hi localitzen corpuscles tàctils, gustatius, olfactius i a vegades auditius Els crustacis en tenen dos parells les del primer, inserides al primer segment cefàlic, són anomenades…

Els braquiürs tenen el cos deprimit dorsiventralment, amb el cefalotòrax ample i l’abdomen o plèon calcificat i curt, aixafat, simètric i doblegat ventralment sota el perèion El primer parell de periopodis sol ésser més gros que els restants i té forma de pinça els pelopodis són petits, i els dos primers parells, en els mascles, són modificats normalment en apèndixs copuladors els uropodis manquen o són rudimentaris Els braquiüris són crancs gairebé sempre marins o d’aigües salabroses, bentònics i litorals, que viuen sobre el fons, enmig d’algues o colgats a la sorra o al fang…