Resultats de la cerca

Els bacteriòfags atemperats poden aportar característiques noves als bacteris que els allotjen com és el cas dels bacteris que causen la diftèria Normalment estan integrats en el cromosoma del bacteri, però també poden restar lliures, en forma de plasmidis Els virus atemperats poden recuperar, espontàniament o per inducció provocada, el cicle lític destruint la cèllula que els allotjava

Els pobles pueblos són els hopis hopi de la família xoixon, que viuen al NW de l’estat d’Arizona, entre els rius San Juan i el petit Colorado els queres, que són de la família hokasioux i viuen a l’W de Rio Grande, a l’estat de Nou Mèxic els tanos tano, de la família utoasteca, que viuen a la vall del Rio Grande, a Nou Mèxic i els zunis, de llengua independent, que viuen a la vall del riu Zuni, afluent del petit Colorado Aquests quatre pobles són els que havien desenvolupat una cultura més elevada quan els europeus arribaren al territori dels actuals EUA Coneixien l’agricultura,…

És un replec dèrmic que es destaca del cos en forma de làmina, sovint carnosa, sostinguda per radis i recoberta per una membrana Els radis poden ésser molt nombrosos, en contacte els uns amb els altres, o bé pocs i distanciats entre ells En el primer cas l’aleta no es pot replegar peixos cartilaginosos En el segon cas, l’aleta es pot replegar majoria de peixos ossis Els peixos cartilaginosos tenen radis de consistència cartilaginosa els peixos ossis els tenen generalment ossificats i acaben sovint en punxes Les aletes són de dos tipus imparelles i parelles Aleta dorsal d’una orca ©…

El mascle no té taques a les parts superiors, les de les parts inferiors són més escasses, no presenta llistes fosques sota els ulls i el blau del cap és més intens La femella té les parts superiors més densament tacades i les llistes suboculars poc marcades S'alimenta principalment d’insectes i és força gregari, sobretot a l’època de cria Habita al N d’Àfrica, el S i el centre de la península Ibèrica, el SE de França, la Itàlia meridional, Sardenya, Sicília, el S dels Balcans i Grècia, i des de Palestina, l’Àsia Menor i la Sibèria sud-occidental fins al Turquestan i el Ienissei superior, i…

Són molt petits —entre 9 i 16 cm de llargada—, amb el cap arrodonit, el cos més aviat arrodonit, les orelles amples i membranoses, els ulls enormes, tan grossos com el cervell, la cua molt llarga i pelada, excepte a la punta, i les extremitats posteriors molt allargades a causa del fet que tenen un tars molt desenvolupat, adaptat al salt Els dits són llargs i prims, amb l’extrem aixafat i proveït d’un disc adhesiu que permet a l’animal d’enfilar-se per superfícies llises Tots els dits, llevat del segon i el tercer del peu, que porten urpes, tenen ungles planes El pelatge és llanós i curt Són…

De la fundació a la fi de la Guerra Civil Espanyola La major part dels seus membres fundadors o incorporats en els primers moments procedien del tradicionalisme, del qual havien sortit perquè aquest no permetia la propaganda a favor de l’Estatut d’Autonomia de Catalunya, o d’ Acció Catalana Republicana , quan aquesta donà la seva aprovació als articles de la constitució de la República considerats lesius per a la llibertat religiosa d’altres procedien de la Lliga Regionalista i fins i tot d’ Esquerra Republicana o no havien actuat fins llavors en cap organització política Tingué un diputat a…

Deriva generalment de meristemes primaris És el teixit més abundant en els òrgans vegetals, i per aquesta raó hom el qualifica de fonamental Els parènquimes tenen funcions molt diverses, però principalment assimiladores parènquima assimilador o clorènquima i emmagatzemadores de materials de reserva parènquimes reservants , com ara midó, proteïnes, olis, sucres i fins i tot aigua parènquima aqüífer o hidrènquima També hi ha un parènquima aerífer o aerènquima , que presenta grans espais intercellulars i facilita l’oxigenació

És resistent a l’acció de la majoria dels agents químics ordinaris i es dissol en àcid fluorhídric, mala conductora de la calor i de l’electricitat, feta generalment fonent una mescla de sílice i potassa o sosa amb petites quantitats d’altres bases i a la qual hom pot donar diferents coloracions, mitjançant l’addició d’òxids metàllics, i diverses formes, afaiçonant-la en calent El vidre és obtingut sempre per la fusió d’una mescla complexa d’elements vitrificants sílice o òxid de bor, elements fundents àlcalis, especialment carbonat de sosa i elements estabilitzadors calç Si bé els components…