Resultats de la cerca
Es mostren 2999 resultats
Vicenzo Braca
Teatre
Dramaturg italià.
Conreà la farsa cavaiola , gèrere satíric en el qual barrejava la paròdia del llenguatge culte amb les formes populars És autor de La maestra 1929
Aleksandr Nikolajevič Afanas’jev
Folklore
Folklorista rus.
Sota la influència de Grimm i Müller recollí cinc volums de faules populars russes 1855-63 Escriví, a més, unes Consideracions poètiques sobre la natura 1865-69
Il Trovatore
Portada del llibret de l’òpera Il Trovatore
© Fototeca.cat
Música
Òpera, en quatre actes, de G.Verdi, amb text de S.Cammarano, basat en el drama El trovador
, d’A.García Gutiérrez, relativa a un episodi imaginari de la guerra entre els partidaris de Jaume d’Urgell i els de Ferran d’Antequera.
Estrenada a Roma el 1853, és de les més populars de Verdi, el qual hi introduí elements realistes, que caracteritzaren des d’aleshores el seu nou estil
Sant Miquel de les Masies
Església
Església del municipi de Coll de Nargó (Alt Urgell), al S del poble, al vessant d’un tossal que domina, a la dreta del Segre, la seva confluència amb el riu de Sallent.
D’origen romànic, consta d’una nau capçada per un bell absis amb arcuacions i bandes llombardes Al maig s’hi celebra un aplec, amb danses populars
verbunkos
Música
Estil musical hongarès que florí al començament del segle XIX, essencialment instrumental i molt ornat, que explora les possibilitats del violí.
Es presenta com una sèrie de dues o tres peces en les quals hi ha elements musicals orientals i occidentals, i també d’antics, moderns, cultes i populars
mossegada del diable
Botànica
Farmàcia
Planta herbàcia perenne, de la família de les dipsacàcies, de 20 a 100 cm d’alçada, de fulles oposades, el·líptiques o lanceolades, i de capítols de flors blaves.
Es fa en prats i boscs humits, a quasi tot Europa Ha estat emprada en farmàcia i veterinària populars contra plagues, ronya i altres afeccions de la pell
Ippolit F’odorovič Bogdanovič
Literatura
Poeta rus.
Típic exponent de l’època classicitzant de la literatura al seu país, es féu famós amb el poema Dušenka 1775, imitació de Psyché de Lafontaine, amb elements populars
Antoni Biosca
Dansa i ball
Mestre de dansa.
Publicà Arte de danzar o reglas e instrucciones para los aficionados a bailar las contradanzas francesas o rigodones 1832 Fou un dels primers estudiosos dels balls populars catalans
Francesc Mas i Ros
Música
Músic.
Autor de sardanes populars en la línia de Vicenç Bou, com Pastora Ha escrit un centenar de composicions, alguna de les quals, com Tossa bonica, d’extraordinària difusió
Tramontana
Setmanari
Setmanari anarquista publicat a Barcelona des de l’1 d’agost de 1907, per iniciativa de Felip Cortiella i Ferrer, que ja havia promogut, dos anys abans, el també setmanari Avenir
.
Portava com a subtítol Sociologia Interessos populars Arts i lletres , i seguí una línia d’anarquisme filantròpic, idealista i comprensiu de la realitat catalana N'aparegueren pocs números