Resultats de la cerca
Es mostren 2230 resultats
jurisdicció ordinària
Dret
Jurisdicció que afecta l’aplicació de les lleis i que, fora de matèries especials, és duta a terme per l’anomenada administració de justícia, constituïda de menor grau a major grau per jutjats de pau, jutjats de districte, jutjats de primera instància, audiències provincials, audiències territorials, tribunals superiors de justícia de les comunitats autònomes i tribunal suprem.
Per raó de les matèries, la jurisdicció ordinària es divideix en civil, penal, contenciosa administrativa, social i de menors , i dins la civil en contenciosa , referent a qüestions i a litigis entre dues parts o més, i en voluntària , quan no hi ha cap altra part interessada que la que insta la petició i no es tracta, pròpiament, de judici, sinó d’expedient
messianisme
Bíblia
Corrent històric del poble d’Israel, sorgit arran de les promeses dels profetes que anunciaven un nou ordre en el món com a fruit de la vinguda del Messies i caracteritzat per l’esperança popular en la instauració d’aquest nou ordre.
En el profetisme i en l’esperança d’Israel, hi hagué tanmateix un corrent que, decebut pel comportament dels reis successors de David, esperava un futur gloriós no pas de la dinastia davídica, sinó tan solament d’una obra salvadora de Déu, únic rei veritable del seu poble per la seva afinitat amb l’esperança pròpiament messiànica, hom en diu “messianisme sense Messies”
Gorgona
Mitologia
Cadascun dels tres monstres de la mitologia grega, filles de Phórcys i Kḗtō, representades en figura femenina amb serps al cap (en lloc de cabells) i amb ales.
Sembla que procedien de Líbia A la Ilíada , Homer parla d’una sola Gorgona, que figurava a l’escut de Zeus Hesíode dóna el nom de totes tres Sthénos, Euryálē i Medusa Aquesta darrera, la Gorgona pròpiament dita, era perillosa per la seva mirada, que deixava petrificat Tingué amors amb Posidó i fou morta per Perseu amb l’ajut d’Atena
diferència ontològica
Filosofia
Segons Heidegger, diferència entre l’ésser i l’ens.
L’àmbit de l’ens és el d’allò que apareix mentre que l’ésser seria allò que possibilita tota aparició La investigació sobre l’ens té un caràcter òntic i és el dir sobre el món que pròpiament constitueix la ciència, mentre que l’ésser és l’objecte propi de l’ontologia, la metafísica entesa en el seu sentit més radical
való
Lingüística i sociolingüística
Dialecte francès, amb notables influxos germànics, parlat a la regió més septentrional de la Romània, majoritàriament en territori de l’actual Bèlgica.
Comprèn els grups següents el való pròpiament dit, que cobreix l’àrea més extensa de les contrades de Lieja, les Ardenes, Namur i una zona que va de Chimay a Nivelles per Charleroi-Thuin, el lorenès , a la contrada de Virton, el xampanyès , en algunes localitats del baix Semois, i el picard , a les regions de Mons-Soignies-Ath-Tournay-Mouscron
san
Lingüística i sociolingüística
Conjunt de llengües del grup khoisan parlades pels sans.
Els del centre, com els narons, parlen un dialecte de tipus khoi khoikhoi, i la resta, llengües anomenades més pròpiament san , i que es caracteritzen per llur riquesa en la varietat dels tons i dels clics, en la pobresa dels sistemes d’inflexions per al gènere i el nombre, i en la collocació del verb entre el subjecte i l’objecte
arauac
Lingüística i sociolingüística
Família de llengües de les Antilles i de l’Amèrica del Sud.
Els diversos parlars de la qual s’estenien pel sud de Florida, les Antilles, baixa Veneçuela, Colòmbia a la península de Guajira, les Guaianes on és anomenat pròpiament arauac, l’Alt Orinoco, conca nord de l’Amazones on constitueix el grup més compacte i probablement originari, altes valls del Purus i del Madeira Amazones, nord del Paraguai i ribes del llac Titicaca uru
zona climàtica
Meteorologia
Geografia
Cadascuna de les cinc faixes en què hom divideix la superfície de l’esfera terrestre, determinades pels pols, els cercles polars (66° 30´ lat N i S) i els tròpics (23° 30´ lat N i S), i corresponen als grans tipus de clima.
Són pròpiament les dues zones glacials dites també zona polar àrtica i zona polar antàrtica , compreses entre els cercles polars i els respectius pols i que corresponen als dos casquets glacials, les dues zones temperades septentrional i meridional, compreses entre els tròpics i els cercles polars, i la zona tòrrida , compresa entre els dos tròpics i dividida per l’equador
escola d’Oxford
Escola filosòfica franciscana del s. XIII.
Per influència de Robert Grosseteste, canceller de la Universitat d’Oxford, una bona part dels franciscans que hi ensenyaren al s XIII Tomàs de York, Roger Bacon, Joan Peckham, etc , bé que pròpiament no formaren “escola”, participaren d’un mateix esperit augustinisme amb certs retocs arabigojudaics, coneixement de la filosofia aristotèlica, preferència pel mètode experimental, cultiu de la matemàtica, estudis lingüístics, etc
Les vies respiratòries
Anatomia humana
La major part de l’aparell respiratori es compon de les vies respiratòries o vies aèries , les estructures per on circula i es condiciona l’aire procedent de l’exterior fins que ateny els pulmons Des del punt de vista anatòmic, les vies respiratòries es divideixen tradicionalment en superiors i inferiors Les vies respiratòries superiors són les estructures que actuen com a porta d’entrada de l’aire dins l’organisme a més, aquests òrgans es troben en comunicació directa amb la part superior de la via digestiva, amb la qual fins i tot comparteixen alguna estructura Les vies respiratòries…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 8
- 9
- 10
- 11
- 12
- 13
- 14
- 15
- 16
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina