Resultats de la cerca

Els pseudohalògens més coneguts són el cianogen i el tiocianogen

Té les característiques de les dinoflagellades, i hom interpreta la seva presència com a signe de parentiu amb elles

L’espècie més comuna és Diatrype disciforme , que habita sobre fusta morta d’arbres caducifolis

Són copolímers en blocs obtinguts per polimerització de mescles de monòmers en presència de catalitzadors aniònics de coordinació del tipus Ziegler-Natta Presenten una estructura que pot ésser representada per XXXX n YYYY m Els poliallòmers més estudiats són els de propè amb una petita proporció 5-15% d’etilè, els quals presenten una resistència a l’impacte i una facilitat d’emmotllament molt superiors a les dels homopolímers del propè polipropilè, conservant alhora la duresa, la rigidesa i la temperatura d’estovament d’aquests

Sol comportar una deshidratació més o menys intensa dels organismes i l’aparició de cobertes aïlladores Generalment, és una forma de resistència davant un medi advers Protozous i bacteris presenten les formes d’abiosi més conspícues cists i endòspores , respectivament Rotífers, tardígrads i alguns crustacis, nemàtodes, briozous i esponges d’aigua dolça presenten semblantment formes abiòtiques com a tals també cal considerar les espores perdurants, les llavors de les plantes superiors, els esclerocis dels fongs i algunes altres formes de resistència animal i vegetal

L’aleta dorsal és molt alta, la caudal ampla i allargada per dalt i per baix per dues prolongacions filiformes, i les abdominals reduïdes a dos filaments llarguíssims i dirigits cap enrere De color blanc argentat amb bandes verticals groguenques, no presenten dimorfisme sexual excepte a l’època de reproducció, en què tant el mascle com la femella presenten òrgans abdominals distints Tots dos sexes atenyen uns 20 cm d’alt i 15 de llarg Habita a les aigües dolces de l’Amazones i és potser el més conegut dels peixos d’aquari