Resultats de la cerca
Es mostren 939 resultats
Barcelona Atlètic
Futbol
Club de futbol fundat a Barcelona l’any 1970 com a filial del Futbol Club Barcelona.
Fou creat a partir de la fusió del Club Esportiu Comtal i l’ Atlètic Catalunya Club de Futbol , tots dos clubs filials del Futbol Club Barcelona , que jugaven a tercera divisió La junta directiva del club, encapçalada per Agustí Montal, pretenia formar un equip filial suficientment fort per a estabilitzar-se a segona divisió Des del 1974 milità entre la segona divisió A i la segona divisió B, si bé els primers anys estigué en categories inferiors Jugà al camp de l’antic Club Esportiu Fabra i Coats fins el 1982, que passà a fer-ho al Miniestadi, construït al costat del Nou Camp El…
,
General Agreement on Tariffs and Trade
Economia
Tractat multilateral de comerç signat el 1947 a Ginebra per 23 estats i vigent fins el 1994.
De caràcter inicialment provisional, fou adoptat arran de les divergències en l’aplicació de la Carta de l’Havana 1948 per a la creació de l’Organització Internacional de Comerç Pretenia l’eliminació gradual dels aranzels entre els estats membres mitjançant diverses disposicions, entre les quals la clàusula de ‘nació més afavorida’, que comprometia els estats membres a dispensar-se mútuament un tracte no discriminatori, la limitació dels aranzels als estrictament duaners, i la negociació de les tarifes Al llarg de la seva existència, mantingué negociacions periòdiques ‘rondes’…
Partit d’Unió Republicana Autonomista
Història
Nom adoptat pel blasquisme el 1908, arran de la crisi del partit estatal Unió Republicana
.
L’adjectiu autonomista sols hi designava independència orgànica respecte al radicalisme lerrouxista Pretenia l’establiment d’una república espanyola democràtica, la separació de l’Església i l’Estat, la independència judicial, la creació de tribunals de comerç i l’autonomia provincial i regional En foren dirigents, entre d’altres, Adolf Beltran, Joan Barral i Fèlix Azzati En les eleccions del 1914 reprengué el nom d’Unió Republicana, i entre el 1920 i la Dictadura de Primo de Rivera tornà a utilitzar el de PURA Durant la Segona República, amb un programa a la dreta del…
Llucieta Canyà i Martí
Literatura catalana
Escriptora.
Vinculada a la Lliga Regionalista, s’ocupà de les seccions dedicades a la dona de La Veu de Catalunya i El Correo Catalán Fou coneguda sobretot per l’assaig L’etern femení 1933, obra de divulgació que, dins dels supòsits del feminisme catòlic i de la concepció tradicional de la dona, pretenia assessorar les noies en els temes relacionats amb el matrimoni i la maternitat En la mateixa línia publicà posteriorment L’etern masculí 1957, que assolí, com l’obra anterior, un gran èxit de públic També edità els llibres de poesia Mare 1929 i Caixa de núvia 1933, i escriví comèdies d’…
,
Frederic III de Sicília
Història
Rei de Sicília (1355-77).
Fill de Pere II de Sicília i d’Elisabet de Caríntia Malgrat el seu motiu, sabé defensar el regne tant de les pretensions angevines com de les ambicions dels reis de la corona catalanoaragonesa En morir el seu germà Lluís I 1355, esdevingué rei sota la tutoria de la seva germana Constança i, morta aquesta, de l’altra germana, Eufèmia 1356 El 1356 els angevins ocuparen Palerm i els reis Lluís i Joana I de Nàpols desembarcaren a Messina 1356 Però a la batalla d’Aci Frederic obtingué un triomf i els napolitans hagueren de retirar-se de l’illa 1357 Enfront de les bandositats nobiliàries, el rei,…
Prohibits actes electorals de polítics turcs a Alemanya
L’Ajuntament de la ciutat alemanya de Gaggenau prohibeix un acte electoral en favor del canvi de la Constitució turca en el referèndum del 15 d’abril que havia de fer el ministre de Justícia turc Poc després, una amenaça de bomba provoca el desallotjament de l’Ajuntament La ciutat de Colònia també prohibeix l’acte del ministre d’Economia turc per a l’endemà El Govern turc protesta per la decisió i acusa Alemanya de censura, però el Govern i l’oposició alemanys exigeixen que s’alliberin el corresponsal alemany detingut per les autoritats turques i altres periodistes El dia 11, el Govern…
Centre d’Actuació Valencianista
Entitat fundada a València per l’agost del 1931 com un organisme apolític i fonamentalment patriòtic.
Des del 1933, i sota la presidència de Joaquim Reig, es convertí en la plataforma bàsica de l’anomenat “valencianisme totalitari”, que pretenia de reunir les múltiples tendències d’opinió valencianistes, les quals haurien de subordinar així llurs diferències polítiques a un valencianisme neutre i essencialment nacionalista, línia que es mostrà més i més com una orientació de dreta, que la creixent i pública vinculació de Reig amb la Lliga posava en relleu Fracassada, de fet, aquesta temptativa per la violenta oposició dels valencianistes d’esquerra i singularment per l’Agrupació…
Constança de Sicília
Història
Emperadriu d’Orient a Nicea.
Filla natural de l’emperador Frederic II, en casar-se 1241 amb Joan III Ducas Vatatze, emperador dels grecs, es canvià el nom pel d' Anna segons el costum bizantí Després de la caiguda dels Làscaris i l’ascensió al poder de Miquel VIII Paleòleg 1259, que enamorat d’ella intentà en va de retenir-la, es refugià a Sicília, a la cort del seu germà Manfred, i des del 1274, a Catalunya, prop de la seva neboda Constança de Sicília Fins a la seva mort fou sovint objecte de donacions i mostres d’afecte per part dels reis de Catalunya-Aragó Constança, en agraïment, instituí Jaume II hereu…
Ricard Zamorano i Molina
Pintura
Pintor.
Estudià belles arts a l’Escola de Sant Carles de València i anà després a Madrid becat per la Diputació de València El 1952 amplià estudis a París becat pel govern francès Fou un dels fundadors, a Madrid, del grup de gravadors Estampa Popular, integrat també per Antonio Saura, Manuel Calvo, Agustín Ibarrola, Alejandro Mesa, José Duarte i José Ortega, des d’on posà en pràctica el que hom ha anomenat “realisme social”, corrent que es caracteritzà per un realisme expressionista i emocional que pretenia d’aconseguir una incitació sentimental i una implicació politicomoral en l’…
Arnulf
Cristianisme
Bisbe de Vic (933-1010).
De la família vescomtal d’Osona Essent ardiaca de Barcelona, fou fet presoner per les tropes d’Almansor 985 i rescatat poc temps després Els primers anys del seu episcopat es veieren torbats per Guadald, que pretenia d’ocupar la seu episcopal de Vic el concili romà celebrat l’any 998 solucionà el conflicte confirmant el nomenament d’Arnulf El 1002 anà a Roma amb el comte Ramon Borrell per posar remei a l’escandalosa situació del monestir de Sant Benet de Bages i probablement per tractar de la qüestió vital dels sarraïns Participà amb forces pròpies en l’expedició a Còrdova 1010…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 8
- 9
- 10
- 11
- 12
- 13
- 14
- 15
- 16
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina