Resultats de la cerca
Es mostren 2733 resultats
Sant Andreu del Coll

Perspectiva de l’esglèsia de Sant Andreu del Coll, a Olot (Garrotxa)
© Fototeca.cat
Parròquia
Antiga parròquia, actualment sufragània de la de Ridaura, del municipi d’Olot (Garrotxa), als vessants sud-orientals de la serra de Sant Miquel del Mont, prop de la torre del torre del Coll.
La primitiva església, esmentada ja el 953, fou consagrada el 995 L’actual edifici és d’origen romànic conservà fins el 1936 un notable sepulcre gòtic de Berenguer del Coll mort el 1334, senyor del lloc Al s XIV ja depenia de Ridaura
la Riera

Vista del Santuari de la Mare de Déu de la Riera a les Borges del Camp (Baix Camp)
© Fototeca.cat
Santuari
Santuari del municipi de les Borges del Camp (Baix Camp), a la dreta de la riera d’Alforja, al NW de la vila, on es venera la Mare de Déu de la Riera (talla del s XIII), patrona de la vila.
Fou la primitiva parròquia inicialment dedicada a sant Bartomeu de les Borges i també dels Tascals, Riudecols i les Irles El 1903 fou enderrocat el primitiu edifici i el 1904 en fou inaugurat un de nou, volat el 1939 i reconstruït el 1954
l’Olivar
Església
Convent
Antic convent de clarisses, actual església del poble de s'Esgleieta, dins el municipi d’Esporles (Mallorca).
Fou fundat el 1530 per monges procedents del Puig de Santa Magdalena d’Inca, en una primitiva església del s XIII, dita Santa Maria de l’Olivar , i perdurà en aquell lloc fins el 1549, que es traslladaren a la ciutat de Mallorca
Tabor

La basílica de la Transfiguració al cim de Mont Tabor
© Corel
Turó
Turó cònic (588 m) de Galilea, isolat a l’extrem NE de la plana d’Esdreló.
Conegut des de temps antic com a muntanya santa, esmentat sovint a l’Antic Testament, la tradició cristiana segle IV situa al seu cim la transfiguració de Jesús Una basílica cristiana 1924, sobreposada a la primitiva bizantina segle V, en commemora el misteri
departament
Dret administratiu
Cadascuna de les parts de l’administració de la Generalitat de Catalunya que té com a finalitat la direcció d’unes funcions més o menys homogènies i, com a autoritat superior, el conseller.
Llur nombre ha evolucionat en funció de les necessitats del moment en depenen la secretaria general, les direccions generals i les oficines tècniques, comissions, juntes, etc Aquesta designació desplaçà 1936 la primitiva de conselleria, llevat del període de la Generalitat provisional 1977-80
superinfecció
Patologia humana
Reinfecció, especialment amb el mateix microorganisme, d’un individu que encara no s’ha guarit de la malaltia primitiva.
branca
En determinades classificacions, cadascuna de les parts, categories o derivacions d’una altra de més primitiva, central o bàsica.
salt mortal
Gimnàstica
En gimnàstica, salt acrobàtic que hom fa fent una volta en l’aire abans de recobrar la posició primitiva.
Forma part del programa d’exercicis acrobàtics a terra amb les mans lliures
integral indefinida

Integrals indefinides de les funcions usuals
©
Matemàtiques
Donada una funció f:(a,b] ⊂ℝ→ℝ, funció F definida en [a,b] per la integral (definida) F(x)= ∫fxsup;a&(t)dt.
Aquesta funció és una funció primitiva de la funció f , per tal com la seva derivada és igual a f , F' x = f x , i, de fet, genera la resta de funcions primitives de f , G x = F x + C , essent C una constant
abreujament
Fonètica i fonologia
Tota mena de reducció fònica que, per diverses causes, pot sofrir un mot.
L’abreujament fonètic pot ésser qualitatiu , si desapareixen fonemes de la forma primitiva, com, per exemple, ràdio per radiofonia , o Cesc per Francesc o quantitatiu , si la reducció afecta un fonema, com quan hom pronuncia kulÉgi el mot collegi , per reducció del fonema lateral geminat
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 8
- 9
- 10
- 11
- 12
- 13
- 14
- 15
- 16
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina