Resultats de la cerca

Publicà contes, poemes i vodevils Akt'or, ‘L’actor’, 1841 Peterburgskij rostovščik, 'L’usurer de Peterburg’, 1844 El trist destí dels pobres de la capital fou el tema de la seva prosa Peterburgskie ugly ‘Racons de Peterburg’, 1845 En 1845-46 edità Fiziologija Peterburga ‘Fisiologia de Peterburg’, recull d’obres d’escriptors gogolians La seva poesia s’enriquí amb l’esperit progressista de l’època N'esčastnye , ‘Els desgraciats’, 1856 Fundà Sovremennik ‘El contemporani’ i influí poderosament en la poesia russa i en la soviètica en general

Inicialment periodista, oficial de l’armada, secretari i senador, abandonà la política per dedicar-se a les lletres Fou director de la Biblioteca Nacional de Lima 1884-1912 És l’escriptor romàntic més representatiu del Perú polifacètic, renovador i progressista, conreà tots els gèneres i destacà com a inventor de la tradición meitat històrica, meitat ficció, to de sornegueria i referències constants al món americà Poesías 1911, Tradiciones peruanas 1872-83, Ropa vieja 1889, Cachivaches 1890, Ropa apolillada 1891 i Tradiciones peruanas 1872-1918

Després de residir a l’Havana 1820-35, on fundà el Jardí Botànic, viatjà per diversos països europeus i n'estudià l’economia Exposà les seves idees socials influïdes per Pecqueur en Lecciones de economía social 1840 El seu pensament, reformista i utòpic, evolucionà cap a una religiositat de caire místic, sense relació amb el moviment obrer i socialista del seu temps A partir del Bienni Progressista 1854-56 es convertí a l’absolutisme Publicà Revista de los intereses materiales y morales 1844 i Aforismos sociales 1849

Afiliat al partit progressista, fou reiteradament diputat i senador Dominà el mercat de la fusta a Castella la Nova i fou concessionari del ferrocarril València-Conca Home de confiança del general Prim, en dirigí alguns negocis industrials a Andalusia El seu fill Gil Roger y Vázquez Xelva 1862 — 1940 es llicencià en dret 1884 i fou director de l’hospital i de la junta d’obres del port de València Liberal, fou diputat a corts i governador de Tarragona Publicà Regionalismo práctico i altres obres

Exercí el periodisme i la docència universitària i milità a les files del partit conservador, del grup progressista del qual fou líder Defensà la llibertat de premsa, l’abolició dels monopolis i la reducció dels poders del president S'oposà al restabliment de les relacions amb els EUA i al reconeixement de Panamà Com a president de la república 1914-18 sostingué la neutralitat de Colòmbia durant la Primera Guerra Mundial, resolgué les ja antigues disputes frontereres amb l’Equador 1916 i lluità contra la corrupció administrativa

Tsai Ing-wen i el Partit Democràtic Progressista revaliden la majoria en les eleccions presidencials i legislatives de Taiwan Tsai Ing-wen obté el 57% dels vots i el PDP la majoria absoluta 61 escons sobre 113 a la cambra legislativa Tsai, presidenta des del 2016, i el seu partit defensen la sobirania de Taiwan enfront de les reclamacions de la Xina, mentre que el principal partit de l’oposició, el Kuomintang, és partidari d’unes relacions més estretes, tot i no declarar-se obertament partidari de la reunificació

Descendent d’immigrants asiàtics, Cheddi Jayan estudià odontologia als Estats Units, professió que des del 1943 exercí a Guyana Autor de diversos llibres on denunciava les activitats de la CIA, el 1948 fundà el Partit Progressista del Poble, d’orientació marxista, i fou primer ministre de Guyana, encara colònia britànica, entre el 1957 i el 1964 Després de 28 anys a l’oposició, Jayan, ja allunyat de les tesis marxistes, accedí a la presidència de Guyana després del triomf electoral del PPP en les eleccions BIOGs d’octubre del 1992

Es llicencià en dret Durant la primera guerra Carlina fou voluntari de la Milícia Nacional Redactor 1840 de La Tribuna , esparterista, dirigí el periòdic liberal i anticlerical El Justicia 1854, amb Pascual i Genís, i més tard Los Dos Reinos 1864-66 i 1868-70, òrgan del partit progressista Després d’un exili a Itàlia, presidí la junta revolucionària de València 1868 i hi fou governador civil 1868-70 Ocupà la direcció general de beneficència i sanitat Publicà El ultramontanismo y la guerra civil 1876 i Los Borbones

Tinent de la milícia nacional 1822, s’exilià a Montpeller en acabar el Trienni Constitucional 1823 Habità després a Alacant i a Madrid Progressista, fou ministre 1836 i 1843, alcalde de Madrid i president del govern, en caure Espartero 1843 Fou professor de la Sociedad de Instrucción Pública 1840 Es distingí com a orador la minoria liberal li encarregà, el 1834, de rebatre el discurs de la corona, en defensa de la intangibilitat dels drets individuals i la independència del poder judicial, i molts dels seus discursos foren publicats

Membre del Partit Republicà Progressista des del 1885 i cap d’aquest partit al Principat Facilità el 1901 l’anada de Lerroux a Barcelona Formà llavors part de la Federació Revolucionària de Lerroux, Blasco i Ibáñez i Soriano, i posteriorment s’uní al moviment antisolidari i participà en la creació del partit republicà radical Fou regidor de l’ajuntament de Barcelona 1901, 1903, 1909, 1917 i com a tinent d’alcalde i president de la comissió de finances tingué una actuació discutida Fou també diputat provincial el 1914 i el 1915