Resultats de la cerca
Es mostren 325 resultats
Cecil Armstrong Gibbs
Música
Compositor anglès.
Estudià història i música al Trinity College de Cambridge i un cop acabada la seva formació es dedicà a la docència, activitat que portà a terme a les institucions de Copthorne School, East Grinstead School i The Wick School El 1919 conegué el director Adrian Boult, que el convencé perquè es dediqués professionalment a la composició, i ingressà al Royal College of Music, on estudià aquesta disciplina amb R Vaughan Williams i direcció amb A Boult Entre el 1921 i el 1939 fou professor en aquest mateix centre i el 1937 fou nomenat vicepresident de la British Federation of Music Festivals, càrrec…
Ernst Krenek
Música
Compositor austríac naturalitzat nord-americà.
De jove fou conegut per la seva precocitat com a compositor i també pel seu radicalisme musical, reflex del qual és la seva Simfonia número 2 , opus 12 1923, escrita seguint els principis de l’atonalisme El 1924 compongué una sèrie d’obres que foren més assequibles per al gran públic, com és ara l’òpera Jonny spielt auf 'Jonny actua', on usà elements del jazz Fou, però, una etapa que durà poc Convençut que havia esgotat el sistema musical tradicional i que havia de cercar nous mitjans expressius, adoptà definitivament el dodecatonisme La seva música fou prohibida pel règim nazi el 1933, i el…
Rinaldo del Mel
Música
Compositor flamenc.
Portà a terme la major part de la seva activitat professional a Itàlia Pertanyia a una família benestant vinculada al ducat de Loren, i el seu pare tenia un càrrec a la cort La seva formació musical començà a la catedral de Saint-Rombaud, on ingressà com a nen cantor el 1562, sota el mestratge de Séverin Cornet L’any 1572 es desplaçà a Lisboa, i possiblement hi feu de mestre de capella Després de l’annexió portuguesa del 1580 per part de la corona de Castella, Mel marxà a Roma, i és probable que estudiés amb Palestrina En aquesta ciutat publicà les seves primeres obres i es beneficià de la…
Leopold I
Música
Emperador romanogermànic, rei de Germània i de Bohèmia, d’Hongria i arxiduc d’Àustria.
Segon fill de Ferran III d’Augsburg, el 1658 fou coronat rei de Germània i emperador romà Home culte, rebé una completa educació humanística i fou un gran protector de la música Durant el seu regnat, Viena es convertí en un centre musical de primer ordre i, de manera especial, de desenvolupament de l’òpera italiana Entre els compositors que tingué al seu servei hi hagué, per exemple, GF Sances, A Draghi, MA Ziani, GB Bononcini o JJ Fux Leopold tocava diversos instruments, com ara el violí i la flauta, però destacava especialment com a clavicembalista També fou un compositor prolífic…
Louis Emmanuel Jadin
Música
Compositor i pianista francès.
Fou page de la musique de Lluís XVI, i les seves obres es tocaren al Concert Spirituel del 1788 Treballà com a teclista al Théâtre de Monsieur des del 1789, i com a acompanyant principal a partir del 1791 L’any 1792 s’incorporà a la Guàrdia Nacional per a tocar música durant els Festivals de la Revolució En 1796-98 i 1802-16 treballà al Conservatori de París Durant els primers anys de l’Imperi fou considerat un dels millors acompanyants al piano, a més d’un violinista excellent Els primers anys de la dècada del 1790 tingué èxit com a compositor de música d’escena Fou un prolífic…
Lluís Foglietti i Alberola
Música
Compositor i director valencià.
Inicià els seus estudis amb el seu germà, professor de piano, i al cap de poc es traslladà a Madrid, on estudià al conservatori Autor de notable precocitat, a dotze anys compongué unes peces de ball, entre les quals Lagartijillo i Carpinterito , i a setze estrenà dues sarsueles a Alacant Quan només tenia vint anys fou director de l’orquestra del Teatre Martín de Madrid i del 1902 al 1905 ocupà el mateix càrrec al Teatro de la Zarzuela Durant els anys següents passà per diversos teatres, com el Teatro Eldorado, Teatro Cómico o el Teatro Apolo D’un estil proper a la revista, amb notables…
Sever d’Antioquia
Cristianisme
Teòleg i polemista, una de les principals figures del monofisisme.
Estudià a Alexandria i Beirut Monjo i prevere, fou enviat, el 509, a Constantinoble per protestar per les persecucions contra els monofisites, on restà tres anys i es guanyà l’amistat de l’emperador Anastasi I Esdevingut patriarca d’Antioquia, el 512, fou favorable a l' Henōtikón El 518, deposat per l’emperador Justí, fugí a Egipte, on tingué una gran influència doctrinal i on dugué una gran activitat literària durant deu anys Tornat a Antioquia, freqüentà Constantinoble, on amb la protecció de Teodora , muller de Justinià, treballà activament per la causa monofisita fins que, novament…
Miquel Poal i Aregall
Literatura catalana
Novel·lista, comediògraf, poeta i assagista.
Es llicencià en dret i es dedicà al periodisme Durant les dècades del 1910 i el 1920 collaborà en publicacions com La Veu de Catalunya en la qual signà crítiques teatrals amb el pseudònim Jordi Clar , Catalunya Teatral o les sabadellenques Garba i Diari de Sabadell , el qual dirigí Especialment interessat a escriure sobre les dones, feu diverses conferències sobre el feminisme, fou redactor de la revista Feminal 1907-17 i publicà a Un Enemic del Poble un “Manifest a la feminitat” 1918 Dirigí les colleccions populars “La Novella Nova” i “La Novella d’Ara”, en les quals, també centrant-se en…
,
Anthony Giddens
Sociologia
Sociòleg britànic.
Considerat un dels pensadors més importants del nostre temps Fou fundador de la facultat de ciències socials i polítiques a la Universitat de Cambridge El 1997 fou nomenat director de la London School of Economics Bon coneixedor de la teoria social clàssica, és un agut intèrpret de la societat contemporània Considera que l’època actual és un període de modernitat tardana en el qual s’agreugen les contradiccions que provoca la mateixa modernitat Crític amb l’esquerra tradicional, fou assessor del govern laborista de Tony Blair i un dels teòrics més conspicus de la tercera via, o de l’anomenat…
escola napolitana

Fruites (segle XVII), de Giovanni Battista Ruoppolo (Col·lecció del baró Acton de Leporano)
© Corel
Art
Escola artística sorgida a Nàpols quan fou sotmesa a la corona castellana.
Fou especialment viva durant el s XVII, que esdevingué l’escola més important d’Itàlia després de la romana, sobretot en pintura S'hi destaquen els arquitectes DFontana, que sistematitzà urbanísticament Nàpols encarant-la a la mar, i CFanzano En pintura fou decisiu el pas de Caravaggio, el 1607, la revolucionària tècnica del qual fou assumida per GBCaracciolo i el valencià JRibera i també per pintors de natures mortes, com Battista Ruoppolo i GRecco, i pels bamboccianti L’estada d’AGentileschi reforçà la tendència cap al caravaggisme melodramàtic de MStanzione, AVaccaro i BCavallino Durant…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 8
- 9
- 10
- 11
- 12
- 13
- 14
- 15
- 16
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina