Resultats de la cerca

En una primera etapa es dedicà, des de molt jove, a la confecció i creació de roba femenina i després se sentí atret per l’art Publicà l’obra Breda, pinzellades a tort i a dret 1948, la portada de la qual és del pintor Josep Aragay Estrenà sardanes i algunes peces escèniques a Breda El 1952 emigrà a Amèrica i s’establí a São Paulo Brasil, on es dedicà a la venda de roba i després reprengué la seva activitat de confecció de roba femenina, faceta en la qual esdevingué un creador reconegut Afeccionat a escriure, guanyà alguns premis literaris i collaborà a la revista…

Es tenen molt poques dades sobre la seva biografia Se sap que estigué actiu a Londres entre el 1676 i el 1728 El 1680 fou nomenat músic privat de Carles II, lloc que conservà amb cinc monarques més El 1689 obtingué llicència reial per a organitzar uns concerts públics, que assoliren un èxit notable S’associà amb J Banister i es dedicà també a la venda d’edicions musicals arribades a Anglaterra des de Roma i Amsterdam, amb obres d’A Corelli i altres compositors El valor de la producció musical de King és irregular i mostra certa influència italiana El tractament melòdic de les…

Enginyer de mines, fou ordenat de sacerdot el 1826 Posteriorment abandonà el sacerdoci per conviccions polítiques Es dedicà a l’ensenyament del cant a alumnes adults, primer a París i després per tot Anglaterra El 1841 publicà Singing for the Million , un llibre de text per a les seves classes Comptà amb el suport dels ciutadans més influents de l’època, i escriví Music and Education , publicat a Edimburg el 1848, per a aconseguir l’ajut de les autoritats escoceses El seu sistema es basà en el Tonic sol-fa Exercí una gran influència en el moviment musical amateur de les illes Britàniques

Reclamat pel seu pare, marxà als Estats Units per atendre en els negocis familiars Establert a Nova York, el 1864 era redactor de La Crónica de Nueva York , El Cronista i Las Novedades Fou corresponsal dels diaris La Época i El Imparcial , de Madrid, Diario de Barcelona , i Diario de la Marina i La Voz de Cuba , de l’Havana, i també collaborà a la Revista Ilustrada de México Es mostrà partidari del domini espanyol a Cuba i s’especialitzà en assumptes econòmics i socials, sobretot en la immigració als Estats Units Defensà Maximilià, emperador de Mèxic, que li concedí la condecoració de…

S’inicià a l’Escola del Mar, i fou soci fundador del Club d’Escacs Barcelona 1921 i del Comtal Escacs Club 1923 Es proclamà campió de Catalunya individual 1924, 1931 i per equips amb el CE Barcelona 1921, 1922, 1923 i el Comtal EC 1924, 1925, 1931, 1933, 1940, 1944, 1950, 1951 Formà part de l’equip espanyol en tres Olimpíades 1927, 1930, 1931 Fundà la revista Els Escacs a Catalunya , que dirigí durant deu anys Actuà en partides simultànies i en partides comentades en quasi totes les entitats catalanes Impulsà la creació del Torneig Nacional de Barcelona, organitzat pel Club d’Escacs Barcelona…

Fundà l’Aeroclub de Lleida 1929 i en fou el primer president El 1921 ja tenia contactes amb Josep Canudas, pioner de l’aviació catalana Organitzaren diferents excursions aèries, sobretot entre el 1927 i el 1928 Ja els anys trenta promogué diferents concursos aeris i demostracions de vol sense motor, i difongué l’activitat aèria per mitjà de publicacions

Començà a jugar a bitlles el 1982 Presidí el Club de Bitlles de Ponts i també jugà als equips del Palou, el Gàrzola, amb el qual guanyà la I Copa de la Generalitat, i Cabanabona Participà en el torneig celebrat amb motiu dels Jocs Olímpics de Barcelona 1992 Formà part del primer comitè que establí el reglament de joc unificat de les bitlles catalanes tradicionals Promogué la pràctica esportiva arreu de Catalunya i collaborà en la creació de diferents clubs de bitlles Compaginà la seva afició per les bitlles catalanes com a jugador i com a fabricant dels diferents elements del joc

Estudià a l’Escola Industrial de Barcelona i, posteriorment, enginyeria i direcció d’empreses a l’IESE Des del 1976 assumí la direcció de Derbi  en jubilar-se el seu pare, Simeó Rabasa , empresa que presidí des de la seva mort, el 1988, fins al 2000, que fou nomenat president d’honor Impulsor de l’expansió de la marca i figura clau en els èxits en les competicions esportives des del 1967, l’any 1998 fou guardonat amb la Creu de Sant Jordi També fou reconegut amb la Medalla d’Or al mèrit esportiu de la Federación Española de Motociclismo, la Insígnia d’Or de la Federació Catalana de…

Els seus integrants es reclamaren “joseantonianos evolucionats” Promotor Ignacio Rubio Fernández Es dissolgué en no ser legalitzada

Autor de diverses obres sobre la indústria surera Fou promotor de la fixació de les dunes del golf de Roses