Resultats de la cerca
Es mostren 2550 resultats
plàstic

Ampolles de plàstic
Química
Nom genèric dels composts orgànics polimèrics obtinguts per síntesi o procedents de substàncies naturals que han sofert una profunda transformació química, susceptibles d’ésser conformats per l’acció conjunta de la pressió i de la calor.
Algunes de les característiques comunes dels plàstics, d’altra banda ben diferents quant a la natura i les propietats, són l’elevat pes molecular, la sensibilitat a la calor en un moment determinat de llur manufactura, l’interval relativament limitat de la temperatura d’utilització, el pes específic relativament baix entre 0,02 i 2,5 g/cm 3 , llurs propietats aïllants tant tèrmiques com elèctriques i acústiques i la resistència als agents químics inorgànics Els plàstics són sintetitzats a partir de diverses primeres matèries, les quals en determinen la diversitat de natura i de propietats…
groc
Química
Matèria colorant groga.
Pigments grocs nom genèric corrent i composició química tonalitat origen característiques principals utilitzacions poder cobrent toxicitat solidesa a la llum estabilitat de color a l'atomosfera groc de cadmi sulfur de cadmi, sovint amb altres substàncies variable del groc clar al taronja segons composició i fabricació fabricació química excellent reduïda excellent bona pintures industrials de qualitat coloració de plàstics groc de crom cromat de crom coprecipitat amb altres sals de plom insolubles i cromats bàsics de plom variable del groc clar al taronja segons composició i fabricació…
Miquel Àngel Pericàs i Brondó
Química
Enginyer químic.
Estudià a l’Institut Químic de Sarrià 1973 i es doctorà en química orgànica 1979 Catedràtic de química orgànica a la Universitat de Barcelona des del 1991 i director de l’Institut Català d’Investigació Química des del 2003 Les seves línies de treball són, principalment, el disseny i la síntesi de lligands modulars per a la catàlisi enantioselectiva amb interès pràctic, l’estudi d’aspectes sintètics i mecanístics de la reacció de Pauson-Khand i la síntesi i les aplicacions de nanopartícules metàlliques Autor d’una extensa bibliografia que inclou prop de 195 articles científics i coautor de…
Claudi Mans i Teixidó

Claudi Mans i Teixidó
Química
Químic.
Doctorat en química per la Universitat de Barcelona el 1974 Catedràtic d’enginyeria química de la Universitat de Barcelona 1986-2008 i posteriorment professor emèrit, ha estat degà de la Facultat de Química 1991-94, president de la Divisió de Ciències Experimentals i Matemàtiques de la Universitat de Barcelona 1994-2000 i director acadèmic de Les Heures-Fundació Bosch i Gimpera 2002-03 Els seus temes de recerca principals són els sistemes dispersos, la hidrodinàmica de l’absorció de gasos i, en general, les operacions de transferència de matèria És collaborador de l’Agència per a la Qualitat…
Josep Pascual i Vila
Química
Químic.
Estudià ciències i farmàcia a Barcelona i completà la seva formació a Alemanya i Àustria Fou catedràtic de química orgànica a Salamanca 1922 i Sevilla 1925-34 a la Universitat Autònoma de Barcelona ocupà la càtedra de química tècnica 1934-41 i, a la Universitat de Barcelona, la de química orgànica 1941-65 Fou director de l’Instituto de Química del Centro de Investigación y Desarrollo del CSIC, on formà l’anomenada Escola de Barcelona d’investigadors de química orgànica Fou acadèmic de la Real Academia de Ciencias Exactas, Físicas y Naturales 1963, i president de la Reial Acadèmia de Ciències…
nomenclatura
Química
Conjunt de regles mitjançant les quals hom pot assignar un nom unívoc a qualsevol substància simple o composta.
Durant molt de temps els químics, incapaços de determinar la composició i l’estructura dels composts que estudiaven, optaren per designar-los mitjançant noms o símbols, sovint molt arbitraris, que feien referència a llurs històries És així com aparegueren els noms trivials de molts elements i composts, com glicerina o vidriol blau El primer intent sistematitzador fou l’obra Méthode de nomenclature chimique 1787, de Guyton de Morveau, Lavoisier, Berthollet i Fourcroy, que establia una nomenclatura dual en la qual cada compost era designat per un nom genèric, que definia la categoria a què…
Àngel Messeguer i Peypoch
Química
Químic.
Es doctorà en química orgànica per la Universitat de Barcelona 1974 i féu estudis postdoctorals a Geneva Estats Units basats en la síntesi d’inhibidors de l’hormona juvenil d’insectes 1978-79 Des del 1991 és professor de recerca del Consell Superior d’Investigacions Científiques, on ha desenvolupat diversos càrrecs, entre els quals el de director de l’Institut d’Investigacions Químiques i Ambientals 2005-08 Des del 2008, és director de l’Institut de Química Avançada de Catalunya Ha estat director i coordinador de nombrosos projectes de recerca, alguns finançats per companyies farmacèutiques…
Karl Barry Sharpless

Karl Barry Sharpless
© The Scripps Research Institute
Química
Químic nord-americà.
Es doctorà en química a la Universitat de Standford És professor de química a l’Institut Scripps de Recerca de La Jolla En un treball parallel al de les hidrogenacions asimètriques de WS Knowles i R Noyori, desenvolupà uns catalitzadors quirals per a reaccions d’oxidació En la reacció s’utilitza com a catalitzador un compost quiral de titani IV que permet l’epoxidació d’alcohols allílics amb una estereoselectivitat excellent També ha desenvolupat un procés catalític per a dihidroxilacions asimètriques Els seus treballs posaren les bases, l’any 2000, de l’anomenada química del clic , amb la…
Leopold Gmelin
Química
Químic alemany, deixeble de F. Wöhler.
Estudià medicina a Itàlia, descobrí el ferricianur de potassi, conegut com a sal de Gmelin , i introduí els temes èster i cetona en química orgànica Per les seves recerques sobre la química de la digestió, hom pot considerar-lo com el fundador de la fisiologia química
contaminant orgànic persistent
Ecologia
Química
Substància química orgànica resistent a la degradació.
Emès o abocat al medi ambient, provoca contaminació persistent i acumulable en els éssers vius, així com riscos per a la salut humana S'hi inclouen substàncies com el DDT, dioxines i bifenils policlorats PCB, hexaclorobenzè, naftalens policlorats i èters difenílics polibromats o policlorats
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 8
- 9
- 10
- 11
- 12
- 13
- 14
- 15
- 16
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina