Resultats de la cerca
Es mostren 1109 resultats
Francesco Somaini
Escultura
Escultor italià.
En 1948-49 inicià les seves recerques no figuratives La seva escultura, qualificada algunes vegades de barroca, barreja els plantejaments constructius amb els naturalistes i obté un resultat a mig camí entre les formes orgàniques i les treballades La Proposta per a un monument 1960, bronze és definitòria en aquest sentit
Emilio Segrè
Física
Físic italià, naturalitzat nord-americà.
Féu importants recerques en física nuclear i partícules atòmiques, amb la collaboració d’EFermi a Roma i sobretot d’OChamberlain a Berkeley Pel descobriment de nous elements com el tecneci, l’àstat i el plutoni i de l’antiprotó rebé el 1959, juntament amb OChamberlain, el premi Nobel de física
John Henry Poynting
Física
Físic anglès.
Estudià a Cambridge Féu importants recerques sobre la radiació i el transport de l’energia en els camps electromagnètics vector de Poynting Mesurà la densitat de la Terra i la constant de la gravitació Publicà diverses obres, com Text-Book of Physics 1899-1914, The Pressure of Light 1910 i The Earth 1913
Jean-Marie Lehn
Química
Químic francès.
Professor a la Universitat Louis Pasteur 1970-79 i al Collège de France des del 1979, el 1987 li fou atorgat el premi Nobel de química, amb DJ Cram i C-J Pedersen, per les seves recerques sobre la síntesi en laboratori de molècules que reprodueixen funcions químiques i biològiques d’organismes vius
Richard Willstätter
Richard Willstätter
© Fototeca.cat
Química
Químic alemany.
Fou professor a Zuric, Berlín i Munic Estudià la constitució de diversos alcaloides com la cocaïna i de la clorofilla, que obtingué 1906 per primera vegada Féu recerques sobre els enzims, les antocianines i els carotenoides El 1915 li fou atorgat el premi Nobel de química pels seus estudis sobre els pigments vegetals
John Turberville Needham
Biologia
Filosofia
Naturalista i filòsof anglès.
Defensà la teoria de la generació espontània, que pensava haver demostrat amb un experiment el 1740, el qual donà lloc a una llarga polèmica amb Spallanzani Comentà en New Microscopical Discoveries 1745 les seves recerques microscòpiques Autor d’una notable teoria sobre la formació del relleu terrestre i d’algunes obres filosòfiques
Roderick Impey Murchison
Geologia
Geòleg escocès, conegut sobretot pel fet d’haver establert la subdivisió del Silurià.
Féu recerques geològiques, ultra a les illes Britàniques, a la regió volcànica de l’Alvèrnia, regió alpina, vall del Rin i Rússia President de la Geological Society i director del servei geològic de la Gran Bretanya, escriví The Silurian System 1839 i The Geology of Russia in Europe and the Ural Mountains 1845
Antoni Montserrat i Solé
Economia
Economista.
Professor a la Universitat de Barcelona Collaborador de Recerques i de Serra d’Or Ha publicat treballs d’economia regional Amb JRos i Hombravella publicà L’aptitud financera de Catalunya 1967 Coautor d' Economia crítica una perspectiva catalana 1973 i de Capitalismo español de la autarquía a la estabilización 1939-59 1973
Hermann Knaus
Metge austríac.
Féu estudis sobre la funció ovàrica, la fisiopatologia de la musculatura uterina durant l’embaràs i la lactància, i la fisiologia del cos luti Conegut per les recerques sobre els períodes fecunds de la dona, junt amb el metge japonès Ogino Kyusako establí 1930 el mètode contraceptiu natural anomenat mètode d'Ogino-Knaus
Boris Petrovič Uvarov
Biologia
Biòleg rus naturalitzat britànic.
Especialitzat en entomologia, féu recerques importants sobre els ortòpters de l’Àsia central i estudià la migració de les llagostes A partir del 1920 treballà a Anglaterra, i el 1945 fou nomenat director de l’Antilocusts Research Centre Membre de la Royal Society, publicà Locusts and Grasshoppers 1928 i Insects and Climate 1931
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 8
- 9
- 10
- 11
- 12
- 13
- 14
- 15
- 16
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina