Resultats de la cerca
Es mostren 1134 resultats
Wesley Clair Mitchell
Economia
Economista nord-americà.
Deixeble de Thornstein Veblen, fou professor a la Universitat de Califòrnia i a la de Columbia 1907-46, on creà escola Fou un dels fundadors del National Bureau of Economic Research, que també dirigí Autor de la primera anàlisi sobre el cicle econòmic basat en la recollida d’un gran nombre de dades, propugnà l’aplicació del mètode estadístic en l’anàlisi dels fenòmens econòmics És autor de Business Cycles 1927, Measuring of Business Cycles 1946
la Santa Cinta
Capella de la Santa Cinta , construïda per Diego Martínez, a la seu de Tortosa
© Fototeca.cat
Cinta de seda blanca de 12 pams de llargada, venerada, almenys des del 1347, com a cinyell de la Mare de Déu a la catedral de Tortosa, especialment per les dones gràvides.
Segons la tradició recollida el 1508, fou lliurada personalment per la Mare de Déu a un sacerdot tortosí Conservada originàriament en un reliquiari de cristall i d’argent del s XV, entre el 1672 i el 1725 li fou construïda i dedicada una sumptuosa capella on és venerada actualment, juntament amb la imatge de la Mare de Déu de la Cinta El 1617 fou fundada la confraria de la Mare de Déu del Socors i de la Santa Cinta
Ladislaus von Bortkiewicz
Economia
Matemàtiques
Economista i estadístic alemany d’origen polonès, de l’escola de Lexis.
Els seus principals treballs es refereixen a la teoria del valor, a DRicardo, JRodbertus, KMarx i EBöhm-Bawerk La seva principal aportació és exposada en Wertrechnung und Preisrechnung im marxchen System ‘Càlcul del valor i càlcul del preu en el sistema marxista’, 1906-07, redescoberta per JASchumpeter i PSweeny Seguint bàsicament l’argumentació d’IDmitriev, aquesta ‘teoria de la deducció’ Abzugstheorie , recollida pels economistes soviètics, considera que la relació de salari determina el benefici i no el capital
Rafael Sari
Literatura catalana
Escriptor.
Mestre d’escola elemental, fou director de l’arxiu històric de l’Alguer Des del 1929 collaborà en nombrosos diaris i revistes amb articles i poesies, aquestes en català de l’Alguer, i obtingué diversos premis La seva obra poètica —d’índole, en general, intimista— no ha estat recollida, però és un autor popular a l’Alguer gràcies a algunes composicions seves que han estat musicades Fou fundador i primer secretari del Centre d’Estudis Algueresos
,
Salvador Díaz Mirón
Literatura
Poeta mexicà.
Dirigí El Imparcial de Ciutat de Mèxic Oposat políticament a Porfirio Díaz, s’hagué d’exiliar a Cuba La seva obra, recollida a Poesías 1886, Lascas 1901, Poemas 1918 i a Poesías completas 1928, caracteritza d’una manera peculiar la transició del Romanticisme al Modernisme Les primeres poesies palesen la influència de Victor Hugo i la reiteració d’una cosmovisió hellènica De manera intuïtiva fou un “poeta maleït”, en correspondència amb certes tendències de la seva època
mesures pràctiques de desarmament
Militar
Terme establert per l’Assemblea General de les Nacions Unides el 1996 per a designar totes aquelles mesures de control de la demanda d’armes, l’oferta i els arsenals existents.
Les principals accions en aquest sentit fan referència al control de l’adquisició i de l’ús de les armes la creació de mesures de confiança la desmobilització i reintegració d’antics combatents la reforma del sector de seguretat el desminatge i la reconversió de la indústria militar les restriccions sobre la producció i sobre les transferències, i la recollida d’armes de la societat civil, tant en contexts postbèllics com en situacions d’inseguretat ciutadana
gènere de punt

Cicle de formació del punt per ordit amb agulles de llengüeta (a la dreta) i del punt per trama amb agulles de ganxo (a l’esquerra)
© Fototeca.cat
Indústria tèxtil
Teixit produït per l’enllaç d’un seguit de bagues o malles que es caracteritza per una gran elasticitat.
Cal distingir-ne dos tipus fonamentals el gènere de punt de recollida o per trama , en el qual un sol fil forma successivament les bagues de les rengleres transversals, i el gènere de punt per ordit , format per un gran nombre de fils longitudinals l’ordit que s’enllacen lateralment i simultàniament els uns amb els altres El gènere de punt de recollida pot ésser teixit manualment, amb agulles de fer mitja, o bé en màquines de molts tipus diferents, l’òrgan essencial de les quals és constituït per les agulles, que poden ésser de llengüeta o de ganxo Aquestes últimes…
donació de sang
Medicina
Pràctica regulada de sotmetre’s voluntàriament a l’extracció de sang per a ésser utilitzada amb finalitats terapèutiques, fonamentalment per a transfusions.
És controlada per un protocol de seguretat, tant per al donant, o donador, com per al receptor, que pot variar segons els estats, el donant i l’època Entre els controls establerts cal esmentar el límit màxim per extracció, l’interval i la freqüència uns límits d’edat inferior i superior del donant fora dels quals l’extracció és considerada perillosa, com també un pes mínim, freqüència cardíaca, valors de pressió arterial, etc Quant a la seguretat dels receptors, cal comprovar que la sang del donant no contingui gèrmens patògens especialment de l’hepatitis i el VIH i s’exclouen de…
mediació
Filosofia
Activitat pròpia d’un agent, un terme, una realitat o un principi intermediaris, com és ara la del demiürg platònic, la del terme mitjà en el sil·logisme aristotèl·lic, etc.
Una importància peculiar té el concepte de mediació en Hegel, en el sentit de moment intrínsec del coneixement en virtut del qual aquest assumeix el particular en l’universal i fa del darrer un universal concret Com a negadora de tot salt i alhora de tot immobilisme en el real, la mediació hegeliana fou criticada per Kierkegaard i fou recollida, bé que també transformada en el seu significat concret, pel marxisme, per tal com és inseparable d’una concepció dialecticoracional de la realitat
fidúcia
Dret romà
Pacte pel qual hom rebia una cosa moble, immoble, semovent o un esclau, amb l’obligació de tornar-la, cedir-la a un tercer o bé complir una altra obligació similar.
Tenia el caràcter d’obligació accessòria o addicional a un altre contracte i servia per a donar una garantia real al creditor la mateixa forma era emprada en la constitució d’un dipòsit, un comodat o en tractes que tenien la finalitat de portar a cap un canvi en l’estat de les persones i en les relacions de família En ús fins al final del període clàssic del dret romà, la fidúcia ja no fou recollida en els corpus justinianencs
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 8
- 9
- 10
- 11
- 12
- 13
- 14
- 15
- 16
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina