Resultats de la cerca

Al servei de l’imperi Romà, el 476 reclamà el terç de les terres d’Itàlia per installar-s’hi Havent-s’hi oposat Orestes, que tutelava l’emperador infant Ròmul Augústul, es proclamà rei d’Itàlia després d’haver incendiat Pavia al capdavant d’un exèrcit integrat principalment pels hèruls i els turcilingis Féu morir Orestes i el seu germà Pau, deposà Ròmul Augústul i envià les insígnies imperials a Zenó, emperador d’Orient, amb la qual cosa posà fi a l’imperi d’Occident Zenó en certa manera reconegué els fets consumats i li donà el tractament de patrici Governà en pau i moderació, i…

Abandonà els estudis musicals per tal de dedicar-se a la fonètica Emigrà al Canadà 1871 i posteriorment als EUA, d’on adoptà la ciutadania Fou professor de fisiologia vocal a la Universitat de Boston Els seus treballs sobre el so, motivats pel problema de l’ensenyament dels sordmuts, respecte al qual escriví diverses obres, el portaren a construir un telègraf harmònic Fou l’inventor d’un mètode de gravació per al fonògraf d’Edison el 1876 inventà el telèfon, la prioritat del qual invent li fou discutida i defensà en diversos processos Tanmateix, després d'anys d'investigacions, el 2002 el…

Espartero en decretà la dissolució 1841, ordre que no fou aplicada fins després de l’enderrocament de la Ciutadella, a la fi del mateix any Gràcies, tanmateix, a la intervenció de l’ajuntament barceloní, el governador reconegué 1842 la societat, amb el nom nou de Societat de Protecció de Barcelona i sota certs condicionaments gestió econòmica pública, reunions anunciades prèviament a l’autoritat La concessió d’un préstec per part de la diputació permeté als obrers la construcció d’una fàbrica cooperativa 1842 El mateix any, arran de la sufocació del moviment revolucionari en el…

Al seu besnet Lluís Ferrandis d’Híxar i Ramírez de Arellano, comte de Belchite, Carles I li negà la investidura dels ducats d’Híxar i de Lécera, no fou reconegut com a gran ni a Aquisgrà 1520 ni a les corts de Montsó i només li permeté que fos inclosa la seva casa comtal de Belchite entre les vuit cases grans del regne d’Aragó El fill d’aquest aconseguí de Felip II de Castella la investidura dels dits ducats 1594, que fou confirmada per Felip III el 1599, que també li reconegué la grandesa Passà als Silva, marquesos d’Alenquer, que es cognominaren Fernández de Híxar, als…

Fill de Girard I i d’Agnès El 1110 ja era promès a Ermengarda dita Trencavella de Carcassona-Besiers Fins poc abans del 1211 estigué sota la tutela del seu besoncle Arnau, que ja havia estat regent del seu pare i possiblement prengué el títol de comte El 1130 Ponç II d’Empúries el reconegué com a hereu del seu comtat si moria sense fills Vers el 1149 repudià la seva muller i en prengué una altra, de nom desconegut Aquest fet l’enfrontà al seu cunyat, el vescomte Ramon Trencavell I de Besiers, que entrà a degolla al comtat, i al seu fill Girard, amb el qual no es reconcilià fins…

La primera escola fou oberta a Figueres el 1829 Entrà en contacte amb els escolapis Jacint Feliu i Agustí Casanovas, que orientaren la seva obra cosa que explica el nom usual d’escolàpia El 1860 fou reconegut com a institut religiós, i les constitucions foren aprovades el 1887 El govern les reconegué com a corporació docent el 1865 De Catalunya es difongueren per Espanya i des del 1863 començaren a expandir-se per Amèrica Des del 1950 s’establiren també al Japó, les Filipines, el Senegal, Guinea Equatorial, Guinea-Bissau, Itàlia i Polònia El 1996 eren presents a Cuba, Brasil,…

Posà fi a les guerres contra l’orde teutònic i contra Joan de Bohèmia, que aspirava a la corona polonesa pel tractat de Višegrad reconegué a Joan de Bohèmia la sobirania sobre Silèsia 1335 i aquest acceptà com a successor de Polònia el nebot de Casimir, Lluís 1339, fill de Carles d’Hongria pel tractat de Kalisz 1343 renuncià a favor de l’orde teutònic a Pomerània, Chełmno Kulm i el districte de Michajlov, i obtingué el reconeixement de la possessió de Cuiàvia, heretada, i ocupada el 1364 Ocupà Galítzia i Volyń 1349 i entrà en guerra amb Lituània acabada la lluita 1352, restà en…

Delegat de l’OAP a Bagdad, el 1974 s’enfrontà a Yasser Arafat quan aquest acceptà negociar amb Israel Se li atribuïren les morts de diversos dirigents de l’OAP, atemptats contra ciutadans israelians i un de fallit contra el mateix Arafat Vinculat inicialment a Al-Fatah, l’abandonà per fundar el Consell Revolucionari d’Al-Fatah, grup minoritari protegit per Líbia, Síria i l’Iraq, al qual, entre el 1975 i el 1990, se li atribuïren 900 assassinats aproximadament, entre els quals hi havia el de l’ambaixador israelià a la Gran Bretanya 1982, que provocà la invasió israeliana del Líban, a més dels…

Dirigí les temporades 1896-97 i 1901-02 a Bayreuth, i hi tornà el 1904, per dirigir-hi L’anell del Nibelung , i el 1906 Desenvolupà una intensa carrera a Moscou i Sant Petersburg 1902-05 i posteriorment dirigí els concerts de Hallé, a Manchester A Barcelona estrenà Parsifal al Gran Teatre del Liceu, la nit del 31 de desembre de 1913 Es convertí en el director wagnerià de referència a la capital catalana durant uns cinc anys, i hi fou convidat sovint per l’Associació Wagneriana Durant la darrera dècada de la seva vida fou un director pràcticament oblidat, tant pel públic com pels…

El nombre fou fixat, a petició dels forans, el 1315 Constituïen el consell permanent del Sindicat Forà, que residia a la ciutat de Mallorca, on tingué casa pròpia, es Sindicat, i gestionava i promovia els interessos generals dels forans Adquirí una gran influència i fou sovint el gran rival, antagònic en interessos, dels jurats generals de l’illa Des del 1358 Pere III de Catalunya-Aragó els reconegué l’autonomia econòmica, atorgada ja per Sanç de Mallorca, donant-los la facultat de cobrar imposicions, subsidis i talls als pobles per a aquesta funció entre els deu síndics foren…