Resultats de la cerca
Es mostren 241 resultats
abbadita
Història
Membre de la família dels Banū ’’Abbad, dinastia àrab que regnà a la taifa de Sevilla durant gairebé tot el s. XI.
El cadi Abū-l-Qāsim Muḥammad ibn Ismā'il ibn ‘Abbād, fundador de la dinastia, aprofità l’esfondrament del califat de Còrdova per a fer-se proclamar rei el 1023 El seu fill Abū ‘Amr ibn Muḥammad al-Mu'taḍid 1042-69, engrandí considerablement el regne de Sevilla amb l’annexió cap a l’oest de diverses taifes fins a l’Algarve L’intent d’entronitzar un fals califa Hišam II ben aviat fou abandonat per al-Mu'taḍid Malgrat la submissió dels berbers andalusos, els abbadites s’annexaren per la violència llurs possessions fins a Ronda Ambicionaren Granada, en poder del berber Bādīs ibn Habūs, però llur…
Escola de Berlín
Música
Grup de compositors vinculats a la cort de Frederic II de Prússia, dit Frederic el Gran, que regnà del 1740 al 1786.
L’Escola de Berlín designa aquells compositors que, en algun moment, es vincularen musicalment a la figura de Frederic II de Prússia, sense que aquesta vinculació, però, impliqui necessàriament el fet d’haver de compartir característiques comunes Entre els seus integrants hi hagué JJ Quantz, F Benda, JG Graun i CPE Bach Tots ells compongueren moltes obres per a flauta travessera, sovint interpretades pel mateix monarca Algunes d’aquestes obres, sorgides en la cort berlinesa, avui dia formen part del repertori canònic dels flautistes, com ara el Solfeggi , recull d’exercicis i estudis per a…
Trencavell
Dinastia llenguadociana que regnà als vescomtats de Carcassona, Rasès, Besiers, Agde, Nimes i Albi des de mitjan s. XI fins al 1247.
La denominació procedeix del sobrenom Trencavell donat al vescomte Ramon Bernat I de Nimes i Albí mort vers el 1074 Aquest apellatiu esdevingué també nom propi, tant masculí com femení Trencavella
dinastia tertèrida
Història
Dinastia que regnà a Bulgària, després de l’asènida, del 1280 al 1323, fundada per Jordi I, que s’acabà amb Jordi II.
zona afòtica
Ecologia
Zona de les aigües situada per sota dels 200 m, en la qual regna l’obscuritat i només hi poden habitar organismes heteròtrofs.
Valois-Angulema
Història
Dinastia reial francesa de la raça capetiana, que regnà des del 1515, amb Francesc I, fins a la mort (1589) d’Enric III.
És també anomenada dinastia d’Angulema
Valois
Història
Dinastia reial francesa, de la raça capetiana, que regnà des del 1328, amb Felip VI, fins a la mort (1498) de Carles VIII.
És anomenada també dinastia dels Valois directes
religió grega
Religions de Grècia i Roma
Religió pròpia dels grecs antics.
La religió hellènica, com altres aspectes de la civilització, és el resultat de la combinació de tot de factors geogràfics, polítics, socials, econòmics i àdhuc potser racials Cal cercar el primer estadi d’aquesta religió a Creta, en la civilització minoica Aquesta religió, però, sucumbí en el moment que entraren els pobles indoeuropeus i imposaren llur cultura, bé que aprofitaren els elements de l’època minoica per a formar la nova religió Bé que poc coneguda, la religiositat micènica hagué de cedir davant una invasió de pobles doris, portadors d’uns ideals que cristallitzaren en la formació…
qarakànida
Història
Membre de la dinastia turca (anomenada també ilkan) que regnà a l’Àsia Central des de mitjan segle X fins al començament del XIII.
D’origen obscur i dividits en diversos clans, foren islamitzats al segle X per influència dels samànides Formaren dos kanats, reconeixent inicialment el califa abbàssida, i amb capital a Qäshqär i a Samarcanda, respectivament El kanat de Qäshqär esdevingué aviat un important focus d’islamització vers les fronteres de la Xina i de Mongòlia L’occidental, que comprenia la Transoxiana i l’W de Fargana, sofrí repetits embats dels seljúcides, fins que, al final del segle XI, n’hagué d’acceptar la sobirania El darrer kan, ‘Uṯmān ibn Ibrāhīm, restà reduït al territori dels voltants de Bukhara i de…
Balša
Dinastia, segurament d’origen serbi, fundada per Balša I
, la qual regnà a Montenegro i Albània septentrional entre el 1360 i el 1421, aproximadament.
Els fills de Balša I continuaren la política de conquesta, ocuparen Durazzo 1383 i adoptaren temporalment el títol de ducs de Durazzo Finalment, però, Jordi II i els seus aliats serbis foren totalment vençuts pels turcs al Kosovo Polje 1389 La dinastia s’extingí el 1421 amb la mort de Balša III