Resultats de la cerca

És anomenada Bathzabbai en les fonts de Palmira i Septimia Zenobia en les llatines Filla d’Antíoc, esposà el rei Odainath, l’assassinat del qual, i el del seu primogènit Herodià, segurament ordenà A partir d’aleshores actuà com a regent durant la minoritat del seu fill Wahballat o Vaballathus La seva política exterior fou eminentment expansionista penetració a l’Àsia Menor el 270 i invasió d’Egipte el 271, fet que li valgué el control de Síria Batuda, però, per l’emperador Aurelià 272, salvà la vida acusant els seus consellers Fou portada en triomf a Roma 274, i al cap d’uns quants anys es…

Filla dels comtes de Strahmore, el 1923 es casà amb Albert Windsor, fill segon del rei Jordi V i duc de York, amb qui tingué dues filles, Elisabet, l’actual reina de la Gran Bretanya, i Margarida, que morí el 2002 La mort de Jordi V 1936 i l’abdicació del seu successor Eduard VIII, que renuncià el tron per poder-se casar amb la nord-americana Wallis Simpson, convertiren el duc de York en sobirà de l’imperi britànic Coronats al maig del 1937, Jordi VI i Elisabet assoliren una gran popularitat en negar-se a installar-se en un país neutral durant la Segona Guerra Mundial com feren…

Filla de Frederic II de Sicília i d’Elionor de Nàpols, es casà 1318 amb Enric II de Xipre i fou coronada reina de Xipre a Nicòsia, i de Jerusalem a Famagusta Vídua 1324, es casà novament 1331 amb Lleó V, rei d’Armènia

Filla d' Enric VIII d'Anglaterra i de Caterina d'Aragó , succeí el seu germanastre  Eduard VI Lleial a la religió catòlica, exercí una forta pressió perquè el parlament anullés la política religiosa del seu pare, Enric VIII, i aprovés la tornada a l’obediència a Roma La reina ressuscità les lleis contra l’heretgia, cosa que provocà la mort de gairebé 300 persones Es casà 1554 amb el futur Felip II de Castella , que el 1557 convencé el consell de la reina en la declaració de guerra a França, el resultat de la qual fou la pèrdua, per part d’Anglaterra, del port de…

Filla gran del rei Alfons V i d’Elvira Meléndez, fou promesa en matrimoni pel seu germà el rei Beremund III amb el comte Garcia II de Castella, amb el qual s’anava a casar quan fou assassinat 1029 Arran de les paus entre Lleó i Pamplona fou casada ~1032 amb el comte Ferran I de Castella rei des del 1035, fill segon del sobirà pamplonès En morir el seu germà fou coronada reina, amb el seu espòs, a Lleó 1037 Des d’aleshores els regnes de Castella i Lleó restaren units Sembla que, una vegada vídua 1065, es retirà en un monestir

Filla de l’infant Pere , comte de Prades i de Ribagorça, i de Joana de Foix El 1353 es casà amb Pere de Lusignan, comte de Trípoli, després 1360 rei de Xipre Pere I Dona de caràcter violent i apassionat, durant una de les absències del marit 1368 perseguí cruelment dues preteses amigues d’aquest, crueltat que encara és recordada avui en la poesia popular de Xipre La tornada del rei fou seguida de noves violències empresonaments, morts, deshonres contra els qui acusaven la reina d’adulteri, violències que acabaren amb la mort del rei per part dels barons 1369 Les discòrdies no…

Filla de Gustau II Adolf, succeí el seu pare a sis anys, i el consell de regència fou presidit per Axel Oxenstierna El 1650 fou coronada reina de Suècia, i sota el seu regnat Suècia es convertí en la primera potència bàltica El desori administratiu, el luxe i les tendències catòliques de Cristina l’enfrontaren amb els protestants i l’obligaren a dimitir 1654 a favor del seu cosí Carles X Viatjà per Europa, es convertí al catolicisme i conspirà contínuament per assolir el tron de Nàpols, el de Suècia 1660 i el de Polònia 1667 Establerta definitivament a Roma, combinà la seva intensa activitat…

Filla de l’emperador Francesc I i de Maria Teresa d’Àustria Fou casada el 1767, amb el rei Ferran IV de Nàpols i de Sicília, sobre el qual exercí una gran influència El 1776 féu caure el ministre Tanucci, partidari de l’aliança amb Espanya, i féu pujar el seu favorit John Francis Edward Acton En produir-se la Revolució Francesa i l’execució de la seva germana la reina Maria Antonieta, canvià la seva política liberal, es convertí en cap dels reaccionaris i fou responsable dels sagnants esdeveniments de Nàpols 1799 Ocupat Nàpols per Napoleó I, es refugià amb la seva família al…

Filla d’Alfons VIII de Castella i d’Elionor d’Anglaterra Casada 1197 amb Alfons IX de Lleó, el matrimoni fou anullat, i Berenguera tornà a Castella el 1204 D’aquest casament nasqué el futur Ferran III de Castella i Lleó Mort Enric I de Castella 1217, fou proclamada reina, però traspassà la corona al seu fill Ferran El 1230 morí Alfons IX i Berenguera induí Ferran a reivindicar la successió paterna l’acompanyà a Lleó, on aconseguí la renúncia de les filles d’Alfons IX, hagudes amb Teresa de Portugal, a favor seu

Primera muller de Martí l’Humà , era filla de Lope de Luna, primer comte de Luna, i de Brianda de Got Heretà del seu pare el comtat de Luna i la senyoria de Sogorb El 1361 el rei Pere concretà les esposalles del seu fill segon, l’infant Martí, comte de Xèrica, amb ella, estipulant que des de vuit anys es criaria a la cort de la reina Elionor Les noces se celebraren el 1372, a Barcelona En morir, sobtadament, el seu cunyat Joan I, el maig del 1396, sense descendència masculina i trobant-se absent el seu marit a Sicília, hagué de fer-se càrrec de la successió i de la regència…