Resultats de la cerca

Originàriament l’habitaven pobles guerrers, en part celtes, entre els quals es destacaven els vindèlics Per assegurar la tranquillitat de la Gàllia Cisalpina fou sotmesa a l’imperi Romà en temps d’August 15 aC per Tiberi i Drus i confiada al governador de la Gàllia Després de noves revoltes fou definitivament annexada a l’Imperi i organitzada en una província autònoma amb el nom de Rhaetia et Vindelicia Tenia una estructura militar amb castells i fortaleses per a defensar sobretot els camins com Tridentum Trento, Castra Regina Ratisbona, Castra Batava Passau, etc En temps de Dioclecià fou…

Després d’haver militat al servei de Gonzalo Fernández de Córdoba, com a tinent general, fou nomenat per Ferran II de Catalunya-Aragó estrateg de Messina, gran conestable de Sicília 1497 i gran almirall de Sicília 1506 El 1511 ajudà el virrei Hug de Montcada a reprimir la revolta de Palerm, però a la mort del rei 1516 esdevingué el cap de la revolta contra el virrei Al parlament del 1516 fou elegit pels habitants de Catània com a llur representant Carles V el cridà a la cort, fet que donà lloc a noves revoltes a Sicília, puix que corregué la veu que havia estat mort Tornà a…

Conegut simplement amb el nom de Ramon , fou home d’una talla extraordinària i de gran corpulència El 1238 lluità contra els sarraïns de Múrcia, i el 1256 acompanyà Jaume I de Catalunya-Aragó a la seva conversa a Sòria amb Alfons X de Castella A partir d’aquesta data la seva vida fou una rebellió constant contra el sobirà Protegí el comte Àlvar d’Urgell contra el rei i els Montcada El 1274 la seva resistència a lliurar la potestat del seu castell de Cardona al monarca fou la causa inicial d’una de les revoltes nobiliàries més notables de la Catalunya feudal Morí en el transcurs del conflicte…

Afiliat al progressisme radical, fundà el diari satíric “El Guirigay”, des del qual atacà Maria Cristina i els moderats Però, quan el 1841 fou elegit diputat a corts, començà el seu moderantisme s’oposà a la regència d’Espartero i participà en les revoltes de Barcelona 1842 i Torrejón de Ardoz 1843 Arribà a cap del govern moderat 1843-44, càrrec que exercí autoritàriament Destituït, fou nomenat ambaixador a Portugal 1844-46, i durant el Bienni Progressista s’exilià a Biarritz Malgrat la seva impopularitat, Narváez el féu ministre de governació 1864-65 i 1866-68 A la mort d’aquest…

Cursà lleis a la Sorbona Militant del partit Destour, se’n separà el 1934 i fundà el Parti Socialiste Destourien La seva intensa activitat a favor de la independència de Tunísia el convertí en l’interlocutor amb el govern de Mendès-France President de l’assemblea nacional i cap del govern del nou estat tunisià independent 1956, deposà el bei i proclamà la república 1957, de la qual esdevingué president En l’economia, assajà amb poc èxit un socialisme moderat Feu costat al FNL d’Algèria i aconseguí la retirada de les forces franceses de la base de Bizerta, bé que en general mantingué bones…

Desenvolupament enciclopèdic Aquestes Memòries combinen les notes sobre la marxa de la parròquia, les visites pastorals i els esdeveniments polítics i socials del moment Entre aquests darrers, destaca la descripció de l’entrada de Lluís XIV a Perpinyà amb tot el que significà políticament aquesta visita, la narració de les revoltes vallespiranes 1666-74 ocasionades per l’impost de la gabella, la introducció dels costums francesos, referències a la situació sociolingüística del moment, etc En el text sovintegen altres opinions i notes sobre la vida de l’autor –la seva feina com a…

Els seus membres eren anomenats també fills de Padilla , sota el patronatge del qual fou creada la societat Procedien de la francmaçoneria, però eren molt més radicals Eren organitzats com a confederació de cavallers comuners, dividida en torres o castells , als quals hom ingressava amb un ritual complicat Es distingien per l’ús d’una banda morada, i sembla que assoliren uns 40 000 afiliats Llur portaveu era El Eco de Padilla , publicat a Madrid El 1822 se'n separaren els membres més exaltats, que fundaren la Societat Landaburiana Després de la reacció absolutista del 1823 continuà funcionant…

Situada a la part meridional d’aquesta, limita amb el Tirol del Sud N, amb el Vèneto E i S i amb la Llombardia W i S La població és de parla italiana Pertanyent a la Rètia al segle III aC, fou conquerit per Roma el 15 dC, i en la divisió d’August formà part de la desena regió d’Itàlia Venetia et Histria Creat el regne longobard 569, fou establert el ducat de Trento, organitzat després com a marca, quan Carlemany se n'apoderà 774 Sota obediència imperial, a la fi del segle X, foren units el poder ducal amb l’eclesiàstic en mans dels bisbes ~1000, el qual poder no fou secularitzat fins el…

Fill i successor de Basili III, la seva política anà lligada a l’enfortiment de l’estat centralitzat de Rússia lluità contra el poder de l’aristocràcia feudal, que volia mantenir els seus privilegis locals econòmics i polítics Transformà 1550 tota l’administració interna, l’exèrcit, les finances, l’administració de la terra i l’Església Creà un exèrcit regular amb armes de foc i reglamentà el servei militar La seva política exterior fou agressiva campanyes oriental i de la Bàltica La submissió de Kazan’ 1552 i Astrakhan 1556 obrí el camí de la colonització de Sibèria, que fou annexada a…

La victòria de l'aliança presidencial en les eleccions legislatives i municipals va enfortir el president Blaise Compaoré, que celebrava els 25 anys en el poder En les legislatives, realitzades el 2 de desembre, els partits de l'aliança van obtenir 97 escons dels 127 de què consta el Parlament La Unió pel Canvi, de l'exministre Zéphirine Diabré, es va consolidar com la primera força opositora a aconseguir 19 parlamentaris En les municipals, celebrades el mateix dia, l'aliança presidencial va aconseguir la majoria dels ajuntaments El Congrés per la Democràcia i el Progrés CDP, de Compaoré, és…