Resultats de la cerca

Vida Inicià els estudis musicals a Algemesí, probablement amb Onofre Guinovart, i els prosseguí a la catedral de València, tot i que el seu nom no consta als registres dels escolans de cant El 1665 fou nomenat segon organista de l’esmentada catedral, en substitució de Jeroni de la Torre, i com a assistent d’Andreu Peris, l’organista titular L’any següent es convertí en primer organista, càrrec en el qual es mantingué fins a la fi dels seus dies ―des del 1703, acompanyat d’un ajudant― Del 1675 al 1677, i de manera excepcional fins que Teodor Ortells fou nomenat per al càrrec, fou mestre de…

Desenvolupament enciclopèdic El nucli inicial manté una destacada unitat de to, centrat tot ell entorn del tema de la mort Són poemes narratius on predomina l’ambient de misteri, només resolt al final, amb personatges solitaris, ambients nocturns, amors impossibles i medievalisme en l’ambientació, característiques que els vinculen a la baladística romàntica L’altra gran influència ésla de la literatura tradicional ús predominant de la forma mètrica del romanç, constants repeticions i diàlegs vius Tanmateix, es tracta d’una obra poètica molt treballada sota la seva aparent…

Vida i obra Feu estudis de física i de filosofia Fou un dels fundadors de la Societat Filosòfica, on llegí poemes en castellà Ja el 1838 havia traduït al català Gli animali parlanti de Casti, que restà inèdita i s’ha perdut, i aquest mateix any publicà a El Guardia Nacional , amb el pseudònim d’ Un Taberí , una carta en prosa i un romanç en defensa d’un ús públic concret de la llengua catalana El 1839 publicà Llàgrimes de la viudesa , evocació de la mort de la seva esposa en poemes amb influències de la tradició barroca i neoclàssica i amb elements de possible procedència…

Fill de Jeroni Polo i d’Isabel Ursola Gil, avantposà el cognom de la mare al del pare Notari, escrivà de la batllia i, més tard, coadjutor del mestre racional del Regne de València 1572 El 1579 cedí el càrrec al seu fill Julià i passà a Barcelona Citat per Joan Timoneda en un romanç publicat al Sarao de amor  1561 i Palmireno 1567, sonets d’ell figuren a Primera part de la Carolea  1560, de Sentpere, i a La pasión de Nuestro Señor Jesucristo 1563, de Girón de Rebolleda Era ja conegut, doncs, quan el 1564 publicà la seva famosa Primera parte de Diana enamorada , continuació de la…

Feu el batxillerat a Barcelona i s’hi llicencià en medicina i cirurgia el 1850, després d’haver-hi viscut l’ambient científic i literari de la dècada dels anys quaranta Seguidor de la poesia de Rubió i Ors i deixeble de Pau Piferrer, li dedicà, arran de la seva mort el 1848, un article a El Barcelonés , diari en què, presumiblement, també mantingué una polèmica amb Marià Cubí sobre el magnetisme animal i on publicà el tractat La fisiología del amor Collaborador d’ El Isleño  1848, visqué uns quants anys a Ciutadella, on es feu càrrec de la relació de les festes amb motiu de l’arribada del…

Entrà com a cantor a la capella de música del Palau de la Comtessa de Barcelona el 1748, i el mateix any fou nomenat coadjutor de Bernat Tria, mestre de capella del palau Auspiciat per la mateixa capella, rebé un ajut per a ampliar els estudis musicals a Nàpols, on sojornà del 1749 al 1756 En el transcurs d’aquest període, Duran estudià amb Francesco Durante, mestre de capella de gran renom, que l’influí en l’art de la composició També treballà al Conservatorio di Sant’Onofrio, on Domènec Terradelles li havia obtingut una plaça Tot i que el 1754 morí Bernat Tria, Duran no tornà a Barcelona…

Es formà musicalment a l’escolania de l’Església Magistral d’Alcalá, de la qual fou nomenat segon organista el 1738 i mestre de capella, probablement, el 1740 El 1744 obtingué la plaça de mestre de capella de la catedral de Palència, on residí fins el 1765, any en què guanyà la plaça del reial convent de La Encarnación de Madrid, vacant per la mort de Josep Mir i Llussà, càrrec que exercí fins que morí La importància de la capella del cèlebre convent li permeté relacionar-se amb els músics, artistes i polítics de la cort, entre els quals sempre destacà S’han conservat unes 300 composicions d’…

Situació Les restes d’aquesta torre de guaita són situades a la masia anomenada la Torre de Sanui, a l’W de la població d’Àger, prop de la masia de Serret, on hi ha les restes de l’antiga església de Santa Maria del Pla Mapa 32-12289 Situació 31TCG136526 Si seguim la carretera que va d’Àger cap a Balaguer, la masia de la Torre de Sanui és situada gairebé a 1 km del poble, a la banda esquerra de la carretera Les restes de la torre medieval es conserven a l’interior de la masia moderna Història La Torre de Sanui és una casa de camp bastant recent que ocupa el lloc on antigament hi hagué una…

Vida i obra Fill de Guerau de Peguera i de Berardo Fou membre fundador, juntament amb el seu germà Josep Francesc, de l’Acadèmia dels Desconfiats de Barcelona 1700 n’esdevingué un dels més actius, i quan l’Acadèmia publicà el volum Nenias reales 1701, dedicat a la mort de Carles II, hi contribuí amb una poesia en català Al comú sentiment de tota Espanya Romanç heroic i Mor Espanya perquè mor son rei , i una en castellà Poeta en aquests dos idiomes, però sobretot en castellà, conreà la poesia seriosa, de tema civil o religiós, així com l’amorosa i galant, sovint amb un to bucòlic i intimista…

Fou mestre de capella de Santa Maria del Mar de Barcelona des del maig del 1699 fins a l’abril del 1715, que fou succeït per Jaume de Caselles Aquest mateix any, ocupà el magisteri de l’església del Pilar de Saragossa, com a substitut de Joaquín Martínez de la Roca, de la qual fou també racioner El 1728 oposità, infructuosament, a la plaça de mestre de capella del Collegi del Corpus Christi de València Estigué al capdavant de la capella musical del Pilar fins al seu òbit, arran del qual el seu lloc fou ocupat per Bernardo Miralles Tingué com a deixebles, entre d’altres, P Aranaz i,…