Resultats de la cerca
Es mostren 1121 resultats
Palència
La catedral de Palència
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi de Castella i Lleó, capital de la província homònima.
És situada a la Tierra de Campos, entre els rius Pisuerga i Carrión Antic mercat agrícola, amb fàbriques de draps, avui té també tallers de metallúrgia i fabrica armes i campanes Bisbat catòlic La Pallantia romana, diverses vegades destruïda per visigots i àrabs, fou restaurada entre els anys 1000 i 1035 per SançIII de Navarra, que li atorgà privilegis i en restaurà el bisbat fundat al s IV Del 1113 al 1129 fou seu de concilis, i el 1208 Alfons VIII hi creà la primera Universitat de la península Ibèrica traslladada el 1239 a Salamanca Participà en temps de Carles V en les lluites dels…
Santa Susanna del Mercadal (Girona)
Art romànic
El barri del Mercadal és documentat a la segona meitat del segle X, com a zona d’expansió de la ciutat, a l’altra banda de l’Onyar Però no és fins a la segona meitat del segle XI que és esmentada l’església dedicada a Santa Susanna, en el testament del jutge Bernat Guifred En un primer moment sembla que l’església del Mercadal fou sufragània de la collegiata de Sant Feliu Una mica més tard, apareix una segona invocació associada a la primera al començament del segle XII, el 1135, Guillem Ramon fa donacions en favor de l’església de Santa Eulàlia i Santa Susanna del Mercadal Un segle després,…
Santa Maria d’Aidí (Llavorsí)
Art romànic
L’església parroquial de Santa Maria d’Eydí formava part del deganat de Cardós, i com a tal, consta en el llibre de la dècima del 1391 Tanmateix, no apareix relacionada entre les esglésies parroquials del deganat de Cardós visitades l’any 1314 Pels volts del 1526, aquesta església, juntament amb la seva sufragània de Sant Sebastià d’Estaron, tenia com a rector Jaume Felip En la visita del 1575 a les esglésies parroquials de l’oficialat de Cardós es fa constar que a l’església de Santa Maria d’Aidí es necessitava arranjar la porta i tancar el cementiri En la visita pastoral del 1758 l’església…
Sant Feliu de Gerri de la Sal
Art romànic
L’església parroquial de Sant Feliu de Gerri estigué, de sempre, estretament vinculada al monestir, raó per la qual apareix escassament en la documentació En el document conegut com a fals VII de Gerri , datat l’any 940, però en realitat escrit al final del segle XI, el comte Isarn feia donació al monestir de Gerri de la vila de Gerri amb la seva església de Sant Feliu, amb les dècimes, primícies i oblacions Tanmateix, el seu primer esment segur és de l’any 966, en la butlla de Joan XIII a favor del monestir, on li confirmà l’església de Sancti Felicis cum villa sua quam Gerr villeta amb els…
Salvador Gurri i Coromines
Escultura
Escultor, fill de l’arquitecte Jacint Gurri.
Tingué una formació autodidàctica El 1772 treballà a Santa Maria del Mar, on féu, entre altres obres, l' Assumpta Treballà també a la Mercè 1775 El 1777 ja tenia obrador propi a Barcelona i era professor d’escultura a l’escola de Llotja fins el 1815 Amb un Enterrament de Samsó esdevingué acadèmic de mèrit de San Fernando de Madrid 1777 Construí a Mataró 1779 el retaule major de l’església arxiprestal destruït el 1936 hi tingué per ajudant i deixeble el jove Damià Campeny El 1789 treballà a la Seu Nova de Lleida, on feú el retaule —destruït— de Santa Eulàlia i el lavabo neoclàssic de la…
La vila de Tremp
Art romànic
Situació Vista aèria d’un sector del nucli antic, amb l’església parroquial al costat de la torre de la Sagristia i el carrer que substitueix l’antic vall que l’encerclava ECSA - M Catalán Tremp, capital de la comarca del Pallars Jussà, es troba en un replà enlairat a 468 m d’altitud a la dreta de la Noguera Pallaresa Tot i que el nucli originari del municipi era tradicionalment reduït al centre urbà, totalment envoltat pel municipi de Talarn, es va ampliar en un principi agregant alguns sectors de Talarn i modernament ha esdevingut un dels municipis més grans de Catalunya…
la Fortesa

Aspecte del poble de la Fortesa
© CIC-Moià
Poble
Poble del municipi de Sant Pere Sallavinera (Anoia), a l’altiplà de Calaf, al NE d’aquesta vila.
El nucli és un petit conjunt de cases, amb carrerons i arcs de passatge coberts, molt evocadors dels petits nuclis agrupats de la vella Segarra Se'n destaca Can Ribalta, una gran casa refeta en part el 1760, ornada amb arcs de pedra i amb un gran escut portat de fora La seva església parroquial Sant Joan depenia de la de Boixadors, i amb aquest poble formà un municipi al segle XIXÉs un petit edifici rectangular amb sagristia i capella annexa al costat de migdia, i un doble campanar d’espadanya, refet al segle XVII i ha restaurat posteriorment És un lloc ric en aigües sota el qual…
Erill la Vall

Vista aèria d’Erill la Vall
© Fototeca.cat
Poble
Poble del municipi de la Vall de Boí (Alta Ribagorça), situat al fons de la vall de Boí, a la dreta de la Noguera de Tor, al peu del pic d’Erill (2.627 m).
La seva església parroquial Santa Eulàlia d’Erill la Vall és un notable edifici romànic del grup de la vall de Boí, d’una sola nau, amb coberta de fusta, absis semicircular i dues absidioles al costat de la nau, pòrtic i un esvelt campanar quadrat Al començament del segle XX hom trobà a la sagristia l’important grup escultòric romànic de fusta del Davallament segle XII L’any 1064 la vila d’Erill fou venuda pels comtes de Pallars Sobirà, Artau I i Llúcia, als de Pallars Jussà, Ramon IV i Valença, juntament amb el castell d’Erill i altres possessions L’any 1072 el feu d’Erill la…
Sant Martí de Jafre (Jafre de Ter)
Art romànic
L’església parroquial de Sant Martí de Jafre és situada a la part més alta de la població, vora les restes del castell medieval El lloc de “ lapher ” i la seva església de Sant Martí són esmentats l’any 982 en el testament sacramental del clergue Guigo entre els nombrosos indrets on aquest personatge tenia possessions El lloc també apareix esmentat l’any 1017 en una butlla del papa Benet VIII a favor del monestir de Banyoles L’església, com a parroquial, és esmentada l’any 1163 en el testament del cavaller Ponç Guillem d’Ultrera, i també l’any 1243 Als segles XIII i XIV hi ha notícies de la…
Santa Maria de Pessonada (el Pont de Claverol)
Art romànic
La notícia més antiga coneguda d’aquest lloc data del 954, quan el prevere Galeni donà al monestir de Gerri els béns que tenia al lloc de Pessonada L’any 1023 és documenta la publicació sacramental del testament de Trudegards, que deixà l’alou que tenia a Pezonada al seu marit, i després d’aquest, a la seva filla Gersén No és pot descartar que en un primer moment el nucli de població de Pessonada estigués vinculat a l’església de la Mare de Déu de la Plana, actualment isolada fora del poble L’església parroquial de Santa Maria de Peçonada fou objecte de visita per part dels delegats de l’…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 8
- 9
- 10
- 11
- 12
- 13
- 14
- 15
- 16
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina