Sant Quirze de Tordelespar (Lluçà)

Situació

Vista de l’absis de la primitiva església, avui adossat a l’edifici del segle XVII i habilitat com a sagristia. Cal notar-hi la finestra, singular element molt rudimentari.

M. Anglada

Aquesta petita església, que al seu temps gaudí d’una certa autonomia i que era representada a les reunions del terme de Lluçà per dos homes, anomenats decurions, formava un apèndix entre els termes d’Alpens i Boatella, des de la Comermada fins als masos de Tordelespar i Muntanyola. Aquesta església figura situada en el mapa de l’exèrcit 1:50.000, full 293: x 22,1 —y 62,4 (31 TDG 221624).

Per arribar-hi cal agafar la carretera que va de Sant Quirze de Besora a Berga. Tant bon punt hom surt d’Alpens, en direcció a Berga, prop de Cal Calandri hi ha una pista que va a la casa de Tordelespar en uns 4 km. La capella queda situada a llevant de la casa i a uns 300 m de distància. (MAB)

Història

Aquesta església es trobava dins l’antic terme del castell de Lluçà al lloc de Tordelespar. No degué passar de capella rural dependent de la parròquia o canònica de Santa Maria de Lluçà, si bé en un moment donat pretengué ésser considerada com a sufragània.

El castell de Lluçà i el lloc de Tordelespar apareixen documentats conjuntament el 905 en l’acta de consagració de l’església de Santa Maria de Lluçà que es trobava dintre el terme del castell de Lluçà. Entre les rendes eclesiàstiques dels vilars que el bisbe Idalguer uní a l’església consagrada figura les del ipsam turrem de Parra, nom que el 1317 apareix catalanitzat com a Za tor de Zesparra, que elimina qualsevol dubte sobre la identificació del topònim primitiu amb l’actual.

Les notícies sobre l’església de Sant Quirze no comencen fins al 1171 quan un senyor del castell de Lluçà, Pere de Lluçà cedí al prior Pere del monestir de Santa Maria de Lluçà les primícies de la capella de Sant Quirze i dels seus masos anomenats de la Torre.

L’església de Sant Quirze de Tordelespar es veié afavorida per diversos llegats testamentaris dels comarcans que li feren els anys 1229 i 1247. Durant el segle XIII els homes de la zona de Tordelespar pretengueren atorgar uns atributs i funcions a l’església de Sant Quirze que era l’equiparada a una sufragània, condició que no tenia; això alarmà el prior de Lluçà del qual depenia i el 1317 va posar un plet amb aquest motiu. El resultat fou una concòrdia en la qual s’establia que la capella de Sant Quirze podia tenir fonts baptismals, per concessió del prior i no perquè hi tingués dret; els altres sagraments els havia de rebre al monestir de Lluçà o com a màxim de Sant Cristòfol de Borrassers, sufragània del monestir, i més propera a Tordelespar. Un altre acord fou que en el cementiri de Sant Quirze només es podia enterrar els menors de dotze anys o altres persones poc solvents, però mai els capmassers, que s’havien d’enterrar a Lluçà.

L’edifici, a principis de segle XVII estava en runes, tal com es constatà en una visita pastoral feta el 1626. Això motivà que el 1648 hom reedifiqués la capella; arran d’aquestes obres es canvià l’orientació original amb una altra de migdia a tramuntana, salvant de la reforma l’absis de l’església antiga que restà com a mena d’altar lateral, mentre que els carreus de l’antiga edificació restaven immersos en els murs i en el campanaret de la nova església. Aquesta hagué de ser restaurada i consolidada el 1748. Des de la reconstrucció del 1648 l’església de Sant Quirze restà com a capella de la família del mas de la Tor. (APF-ABC)

Església

Planta, a escala 1:200, de l’església, on hom pot observar l’absis de l’edifici original aprofitat com a sagristia de l’església modificada.

M. Anglada

Tal com ja hem apuntat, de l’antiga construcció romànica només resta l’absis, que és ben conservat, i que en una refacció total de l’església haguda el segle XVII, fou convertit en una capella i després sagristia. L’edifici era d’una nau. Avui es troba desafectat i amb la teulada mig enrunada.

Des de l’interior de l’absis i al cantó dret de l’única finestra hom pot observar el relleu d’una figura humana. Els murs interiors i la volta han estat enguixats en la seva major part. Per contra, sobre la teulada, en estat d’abandó, creix la vegetació, tot i que la volta encara es conserva força bé. La finestra de doble esqueixada que té l’absis, presenta la particularitat de formar exteriorment una mena d’arquivolta molt rudimentària i singular. L’aparell és de carreus, simplement escairats i disposats en filades molt irregulars, però uniformes, els quals palesen una construcció rural que cal situar dintre el segle XII. (MAB)

Bibliografia

  • Antoni Pladevall: Saní Quirze de Tor de l’Espar, “Hoja Diocesana”, 23-1-1972.
  • Antoni Pladevall: Lluçà, Gran geografia comarcal de Catalunya, vol. 1, Enciclopèdia Catalana, S.A., Barcelona 1981, pàg. 259.