Resultats de la cerca

Publicava les seves proclames en català i incitava els barcelonins a resistir l’invasor i a seguir l’exemple de Girona No se sap quan desaparegué

Es llicencià en lletres a la Universitat de Barcelona 1958, d’on fou catedràtic de literatura espanyola Fou lector de castellà a Liverpool 1961-62 Com a poeta en castellà — Fiesta en la calle 1961, Abrir una ventana a veces no es sencillo 1965, Algunos crímenes y otros poemas 1971, Aire sin voz 1974, Esta noche 1978, El significado de nuestro presente 1983,  El muro de Berlín 2003, Poesía secreta1961-2004  2010 i Variaciones sobre un mismo paisaje 2012— combinà el realisme amb una lírica imatjada Crític i historiador de la literatura catalana i castellana, collaborà a Destino , Ínsula ,…

Estudià dret i es llicencià en filosofia i lletres a Madrid, on es relacionà amb el cinema, com a crític i guionista, i fou també crític d’art El 1970 publicà la seva primera novella, Museo provincial de los horrores , la qual seguiren Busto 1973, premi Barral, Tres cuentos didácticos 1975, juntament amb Félix de Azúa i Javier Marías, La comunión de los atletas 1979, Los padres viudos 1984, La misa de Baroja 1995, La mujer sin cabeza 1997 i El vampiro de la calle Méjico 2002, El abrecartas premi Salambó i Premi Nacional de Narrativa, 2007 Ha publicat també el volum de narracions Con tal de no…

Vida Periodista, inicialment esportiu, s’introduí en la indústria cinematogràfica barcelonina com a ajudant de direcció El 1945 debutà com a realitzador amb La gitana y el rey Fou cap de producció, doblador, actor ocasional Cuatro mujeres , 1947, Antonio del Amo, autor de les revistes teatrals Las chicas del diablo 1949 i Las modelos de M Dupont 1950 i, molt especialment, treballà de guionista Collaborà amb Ricard Gascón en Un ladrón de guante blanco 1945 Ha entrado un ladrón 1948 i La niña de Luzmela 1949 Posteriorment entrà dins l’òrbita de l’empresa d’Ignasi F Iquino amb els guions de…

Relacionat amb el partit moderat, el 1843 prengué part en l’aixecament contra Espartero a Saragossa i posteriorment, amb una carrera brillant, aviat fou general En 1857-58 s’uní secretament al carlisme i, nomenat capità general de les Balears al maig del 1859, fou el cap visible del pronunciament carlista de l’abril del 1860 dit l’Ortegada Aquest, amb una gestació no aclarida, sembla que comptà amb el suport del partit moderat i del financer Salamanca per a enderrocar O'Donnell L’u d’abril, després de l’anada secreta del comte de Montemolín, del seu germà Fernando i del general…

Actuà en la diplomàcia secreta de Lluís XV i Lluís XVI, amb tendència antiaustríaca Des del 1789 fou oficial de la guàrdia nacional i s’afilià al club dels jacobins El 1792 fou nomenat ministre d’afers estrangers i planejà la guerra contra Àustria d’acord amb Lluís XVI, però es produí la traïció dels militars quan els girondins reaccionaren amb mesures radicals, el rei els destituí Dumouriez dimití i es convertí en un dels caps de l’exèrcit del nord Amb les victòries de Valmy i de Jemmapes obtingué la conquesta dels Països Baixos austríacs, on portà a terme una sèrie de mesures…

En els primers segles del cristianisme hom observà una pràctica semblant respecte als elements doctrinals o cultuals reservats als fidels i interdits als catecúmens, especialment en el cas de la Trinitat i l’Eucaristia

Defensava un programa nacional panserbi, i exercí una notable influència política i cultural El 1886 fou organitzada a manera de la Jove Itàlia i de la Burschenschaft alemanya

El nom prové de l'acrònim en rus  Gulag , corresponent a Glavnoje Upravlenije Lagerej, ‘Direcció General de Camps’, organisme que els administrava i que depenia de la policia secreta El terme es difongué a Occident arran de la publicació de l’obra del premi Nobel de literatura rus   Aleksandr Solženicyn Arkhip'elag Gulag ‘Arxipèlag Gulag’, 1973, que reflectia en bona part la seva experiència com a intern i evidenciava l’existència d’aquests camps de concentració a l’antiga URSS Distribuïts en nombre d'uns 500 per tot el territori soviètic, la seva missió era recloure en grans…

La hipòfisi secreta diverses hormones, l’activitat de les quals sobre l’organisme és molt variada segons els casos Les hormones secretades per l’adenohipòfisi són sintetitzades per la mateixa hipòfisi, generalment sota la influència de les hormones hipotalàmiques que en regulen l’activitat En canvi, les hormones secretades per la neurohipòfisi són sintetitzades per Thipotàlem, raó per la qual la part posterior de la hipòfisi només en fa de magatzem, per al seu alliberament posterior En la hipòfisi anterior, o adenohipòfisi, se secreten les següents hormones la somatotropina o…