Resultats de la cerca

Situació i presentació S'estén pel sector meridional de la comarca, pròxim ja a les Garrigues, comarca amb la qual comparteix les característiques morfològiques Limita amb els termes de Torres de Segre N i W, Aitona W, Llardecans SW, Torrebesses SE, Alcanó E, Alfés NE i Sunyer N Els seus altiplans són retallats per barrancs que davallen de la serra de la Llena vers el Segre, com són ara la Vall Major que procedeix de les Garrigues i desguassa al pantà d’Utxesa –una molt petita part del qual es troba dins el terme, espai classificat dins el PEIN–, al municipi de Torres de Segre o la capçalera…

L’església, dedicada a Santa Fe, depèn de la parròquia de Bassella Formava municipi independent a mitjan segle XIX

L’església parroquial de Sant Miquel, força alterada i amb un edifici modern adossat a tramuntana, conserva alguns vestigis romànics part de la façana de ponent i, fins i tot, anteriors, com l’absis rectangular a llevant amb finestra espitllerada Per travessar el riu hi ha un pont de pedra d’un sol ull, d’origen medieval Al Vilar la festa major és dedicada a sant Miquel 29 de setembre El lloc és documentat el 1030 “ in val de Capudense in apendicio de Sancto Michael in locum que dictat ipso vilar ” Pertanyia al vescomtat de Castellbò

El nucli s’ordena a banda i banda del carrer Major Hi ha també la plaça Major, la del Roser, el carrer del Roser, el de la Vall i el de les Eres En surten diversos camins, el del pont d’Espia, el de la vall de Fígols o d’Alinyà i el d’Organyà L’antiga capella del Roser ha desaparegut En un extrem hi ha l’església parroquial de Sant Víctor, enllaçada amb el poble pel vell camí de la Séquia L’església és romànica, d’una nau, coberta amb volta de canó, capçada per un absis semicircular amb arcuacions llombardes A banda i banda de la nau, a manera de creuer, s’obren sengles capelles rectangulars…

Situació i presentació Creat el 1972, comprén els antics termes de Noves de Segre, Castellàs, la Guàrdia d’Ares i Taús El nom adoptat pel nou municipi no és prou adequat, ja que, si bé comprèn la vall del riu de la Guàrdia o d’Aguilar i les de la seva conca el riu de Castellàs i el de Solans, Taús pertany a la conca de la Noguera Pallaresa i no a la d’Aguilar El terme municipal de les Valls d’Aguilar afronta a llevant amb el de Ribera d’Urgellet i amb l’enclavament dels Castellins Montferrer i Castellbò, al S ho fa amb Fígols i Alinyà, amb l’enclavament de Baridà del municipi de Ribera d’…

Format al Club Nàutic Mig Segre de Ponts, fou campió de Catalunya i d’Espanya cadet i juvenil Amb la selecció espanyola, assolí la medalla de bronze per equips en el Campionat d’Europa 1999 i disputà els Jocs Olímpics d’Atenes 2004 i diverses edicions de la Copa del Món d’eslàlom Rebé el reconeixement de la Federació Catalana de Piragüisme Posteriorment, formà part de la junta directiva del CN Mig Segre i fou entrenador del club de piragüisme de Fraga

S’inicià el 1986 al Club Nàutic Mig Segre de Ponts Es proclamà en diverses ocasions campió de Catalunya i d’Espanya en la modalitat olímpica d’eslàlom Formà part de la selecció espanyola 1990-2000, amb la qual disputà sis Campionats del Món, diversos Campionats d’Europa i totes les edicions de la Copa del Món Fou olímpic en els Jocs d’Atlanta 1996 en la prova de canoa simple, i a Sydney 2000 en canoa doble amb Marc Vicente Després d’aquest període deixà la competició d’alt nivell, però continuà vinculat al piragüisme com a tècnic del CN Mig Segre, en el qual coordina les activitats de…

El vast terme s’estén, sobretot, a la dreta de l’Ebre, que en forma, en bona part, els límits septentrional i oriental Constitueix un gran planell amb alguns arrengleraments de turons els Aguts en el qual l’Ebre i el Segre corren profundament encaixats, especialment l’Ebre, que hi forma un llarg canyó, que ha facilitat les modernes obres hidràuliques Hom hi distingeix la muntanya de secà, de l’horta i, en el relleu, les valls —Canyelles, Carners, Tamariu, Tapioles, etc— dels barrancs, petits i abundants Al secà hom conrea cereals principalment ordi i oliveres, i al regadiu, arbres fruiters…

Situació i presentació El municipi de Montferrer i Castellbò és el resultat de l’annexió a l’antic terme d’Aravell d’altres tres antics termes municipals El 1970 hom annexà a Aravell l’antic municipi de Castellbò La nova entitat municipal, amb capital a Montferrer de Segre, fou anomenada oficialment Montferrer i Castellbò A aquesta nova entitat foren annexats, el 1972, els municipis de Pallerols del Cantó i Guils del Cantó El terme municipal de Montferrer i Castellbò afronta per tot el sector nord-oriental amb el municipi d’Anserall A llevant ho fa amb el municipi de la Seu d’Urgell, al S i…