Resultats de la cerca
Es mostren 9688 resultats
copeo
Dansa i ball
Ball popular mallorquí de parella, de ritme ràpid i ternari, en compàs de tres per quatre o de tres per vuit.
A llevant i a migjorn de l’illa hom el balla sempre precedit per dues cobles de mateixa El darrer mot de la segona mateixa canvia de to menor a to major potser per prevenir els balladors de l’entrada del copeo, més alegre i molt més mogut La dona porta sempre la iniciativa en el ball i volta i giravolta per si pot enganyar el ballador Al primer terç del s XX hom començà a ballar-lo en filera, sempre per parelles i sense cap interpolació de mateixa, a certs pobles de l’illa El ball és acompanyat per la música de les anomenades cançons de copeo , de quatre…
hexàmetre
Literatura
Vers de sis peus, tradicional de l’epopeia grega i romana, usat també en la poesia religiosa (oracles i himnes), en la didascàlica i en l’elegíaca.
És constituït per una sèrie de sis peus o compassos de dos temps un de fort seguit d’un de feble Els dos temps són quantitativament iguals però, així com el primer ha d’ésser una síllaba llarga, el feble pot ésser format d’una de llarga espondeu o de dues de breus dàctil El cinquè peu és sempre format d’una de llarga i dues de breus, i el sisè o final és sempre de dues síllabes essent sempre indiferent la quantitat de la darrera Presenta l’esquema següent &esb̆̆|&esb̆̆|&esb̆̆|&esb̆̆|&esb̆̆|&esb̆ És un vers recitatiu, i a mesura…
Jordi Llimona i Barret
Literatura catalana
Cristianisme
Escriptor.
Vida i obra Religiós caputxí, ordenat de sacerdot el 1950, es llicencià en teologia a la Universitat Gregoriana de Roma el 1969 La seva forta personalitat, dins la línia de Teilhard de Chardin, fou discutida a causa del seu pensament religiós, sempre en recerca, i amb hipòtesis agosarades, tenyides sovint d’un llenguatge poètic Estudiós de les minories lingüístiques i nacionals, cregué sempre en la sobirania catalana i en la seva independència cultural, i es mantingué sempre compromès amb els problemes que afecten el món i les persones Sobre l’Església,…
,
patriarcat de Jerusalem
El darrer dels quatre antics patriarcats orientals, creat al concili de Calcedònia (451), que sostragué la Palestina a la jurisdicció d’Antioquia.
Restà sempre dins l’òrbita religiosa de Constantinoble i, per tant, tingué sempre patriarques ortodoxos, que s’han succeït fins avui Amb la unió dels melquites a Roma s XVIII, fou instituït un patriarcat catòlic de ritu bizantí melquita El 1847 Roma creà un patriarcat llatí a Jerusalem, que encara perdura, malgrat l’anacronisme i el contrasentit
pneumatopericardi
Patologia humana
Presència d’aire o de gas en el pericardi, gairebé sempre deguda a ferides toràciques penetrants o bé a perforacions d’esòfag.
consistència cognitiva
Psicologia
Lògica psicològica que estableix que l’individu sempre cerca de fer minvar les discrepàncies entre les seves creences i la seva conducta.
D’entre les diverses teories explicatives d’aquest procés es destaca la de la dissonància cognitiva
fiança d’estar a dret
Dret civil
Fiança que dóna un tercer responent que el demandat es presentarà a la crida del jutge sempre que aquest li ho mani.
epístola
Literatura
Composició, sovint en vers (en metres diversos), elaborada en forma de lletra, sobre temes diversos: filosòfics, morals, satírics o religiosos gairebé sempre.
Tot i que solen ésser adreçades formalment a una persona o persones particulars, reals i imaginàries, les epístoles han estat escrites generalment amb la intenció de difondre-les més àmpliament, i tenen un interès general a causa dels temes que tracten L’epístola de contingut literari fou conreada a partir d’Horaci Epistola ad Pisones Cal citar, per la importància de llur contingut, les de Ciceró, d’interès per les notícies contemporànies que donen i per llur contingut ideològic, les del Nou Testament Epístoles, les de Francesco Petrarca, document literari important per a la història de la…
bombarda
Música
Instrument aeròfon, de fusta, de llengüeta doble i tub sempre recte i de perforació cònica, avantpassat de l’oboè i del fagot.
Fou molt usat a Europa, des del s XVI fins al XVII Tingué diverses dimensions i formà una familia de set instruments
albada terniflora
Botànica
Petit arbust semblant a l’albada, però tot ell més verd i de fulles sempre simples, de la família de les papilionàcies.
Es fa en espinars i timonedes, en llocs secs i subdesèrtics de la terra baixa mediterrània
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 8
- 9
- 10
- 11
- 12
- 13
- 14
- 15
- 16
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina