Resultats de la cerca

Tenen formes diverses creu, martell, gall, sol, lluna, papallones, figures humanes, etc, i, un cop beneïts palmes i palmons, es mengen Els ingredients principals són la farina, el llard, els ous i el sucre De gran tradició fins ben entrat el segle XX, s'anomenen currutacos a Barcelona, Gelida i Vilanova i la Getrú, on encara es manté viva la tradició També rebien altres noms, com ninots Caldes de Montbui i Cervera, ninos Palafrugell, monjos o monges Rosselló, garlanda Manresa, sisenyor Duesaigües, papu Prat de Lluçanès, figureta Vallès i senyora o senyor Mataró

Fou cap de la milícia de cavalleria durant el Trienni Constitucional i intentà de formar un cos a part amb aquesta classe El 1834 fou comandant d’un dels tres batallons de la milícia nacional de Barcelona El 1845 fou elegit per a representar Barcelona a la diputació provincial Fou també senador Es casà amb Teresa de Sant-romà i de Guàrdia, senyora d’Almacelles, de Marmellà i la Saida El seu fill Carles de Fortuny i de Sant-romà Mataró, Maresme 1815 — fou, per matrimoni 1837 amb Bernarda de Carpi, baró d’Esponellà

Fou deixeble de Gonçal Cabrera i Cantó Obtingué la medalla d’argent a les exposicions alacantines del 1951 i 1954 Realitzà una abundant obra en murals i mosaics a diversos indrets de la ciutat d’Alacant, entre els quals cal destacar els de l’església de Nostra Senyora de Gràcia, Collegi d’Orfes Ferroviaris, ajuntament, estació d’autobusos, capella del Sagrat Cor dels Germans Maristes, Caixa d’Estalvis, etc De les seves obres més importants cal esmentar Integració racial a la Guaira, Músics indígenes del Chilpancingo i Índia Huichol

Capella situada a la caseria dels Àngels, a 1 km aproximadament del poble de Castellví La notícia més antiga data del 1204, quan una piadosa senyora anomenada Saurina instituí un benefici dins la parròquia de Castellví Probablement era Saurina de Claramunt, muller de Ramon de Guàrdia, feudatari dels Castellví Als segles XV i XVI hi havia ermitans i el 1714, quan el castell de Castellví de Rosanes fou destruït, hi va ser traslladada la parròquia, que hom anomenà els Àngels de Castellví Fou reconstruïda i beneïda el 1741

Senyor de Montornès Fill de Miquel Joan de Taverner i de Montornès Es destacà per la seva activitat enfront de la invasió francesa de 1689-97 Elegit conseller en cap de Barcelona 1696, s’esforçà a defensar la ciutat per tots els mitjans, però no assolí que les autoritats castellanes contribuïssin eficaçment a la defensa Morí en el càrrec S'havia casat amb Maria Ignàsia d’Ardena i d’Aragó, comtessa de les Illes, senyora de Darnius, del castell de Mont-roig, de Bosquerós i de la torre de Picalquers

Cursà estudis de medicina a la Universitat de Barcelona 1876-81 Publicà En Dolçapau 1886, una característica novella de tesi tradicionalista, que oposa als nocius hàbits urbans burgesos la bondat dels valors cristians de la civilització rural El 1913 publicà una traducció catalana, anotada, de l’epístola Ad Pisones , reeditada en volum amb la versió espanyola de Magí Verdaguer i Callís Comptador del Mont de Pietat de Nostra Senyora de l’Esperança , és autor d’uns Apuntes para la historia general del Monte de Piedad 1899 Es casà amb Joaquima Santamaria

El 1154 signà una convinença de respecte, ajuda i fidelitat mútua amb el comte Gausfred III de Rosselló 1154, a qui ajudà a sufocar una revolta encapçalada per l’hereu, Girard, i agreujada per l’hostilitat del vescomte Ramon Trencavell I de Carcassona-Besiers El mal estat de les finances deixat pel seu predecessor probablement fou la causa que Hug empenyorés la vila d’Ullà a la seu de Girona 1167 i unes possessions aragoneses —Alagó— als hospitalers 1172 Atorgà privilegis de pesca al monestir de Rodes, i es casà amb Jussiana d’Entença, senyora de la baronia d’Alcolea de Cinca

Situada dins l’antic terme del castell de Pampe, no degué passar de simple capella La primera notícia que en tenim és de l’any 1182, quan Guilla, senyora del castell de Solanes, amb el seu fill Ot i el seu germà Ramon de Clerà, reconegué que s’havia apoderat injustament d’unes vinyes situades a Santes Creus Tot i que aquest document ha estat datat l’any 1062, correspon al 1182, sense cap mena de dubte La capella perdurà fins a l’any 1782, que fou reconstruïda i al final del segle XIX ja es trobava novament enrunada

Forner d’ofici, feu estudis tècnics a la Junta de Comerç Influït per Serafí Pitarra, escriví peces costumistes La capital de l’imperi 1866, bilingüe, Un inglès a Mataró 1867, La mestressa 1869, Embolica que fa fort 1870, en collaboració amb Narcís Campmany  i Pescar a l’encesa 1871, i les sarsueles De dalt a baix , Una senyora particular i La torre dels amors Encara en collaboració amb Campany estrenà  La copa del dolor o Flor d’hivern 1867 Residí molts anys a Madrid, on collaborà en diversos periòdics, i, en tornar-ne, estrenà  Amor i fortuna 1910

Mestre de cant de Mallorca JM Bover, partint d’informacions d’altri, el fa autor d’un poema en quintetes escrit arran de la victòria de Lepant, Vertadera relació del combat naval dels cristians tengut en lo golf de Lepanto cuantre els infaels Barcelona 1571 i en transcriu tres estrofes tenen l’aspecte d’una relació en vers, com les publicades en plec solt És molt improbable que Pont sigui autor de Les estillades i amoroses lletres trameses per Bartomeu Sirlot a la sua senyora i per ella a ell , malgrat l’atribució que li fan alguns impresos d’aquest text valencià cinccentista