Resultats de la cerca
Es mostren 217 resultats
Àguila calçada
L’àguila calçada Hieraetus pennatus és la més petita de les nostres àguiles, atès que no supera els 53 cm d’envergadura, i té la particularitat d’ésser un ocell de bosc Té el plomatge gris brunenc al dors i més clar al pit, però allò que l’identifica i li dona nom és el fet que les plomes li arriben ben bé fins als dits de la pota, i li fan com una mena de mitjons de ploma Xavier Palaus Als Països Catalans, l’àguila calçada és una rapinyaire nidificadora estival molt escassa i localitzada, si bé en direcció W, entrant a Aragó, esdevé menys rara És també una migradora rara en ambdós passos,…
pantà de Buseo
Embassament
Pantà (8 milions de m3) del riu de Xera, dins el municipi de Xera (Serrans), al sud del poble, destinat al regatge.
La presa fou construïda del 1903 al 1913
La Almeza
Llogaret
Llogaret del municipi d’Alpont (Serrans), a la zona de llengua castellana del País Valencià, situat 6 km al N de la vila.
Roteros
Parròquia
Antiga parròquia (Santa Creu de Roteros) de la ciutat de València, construïda fora el primitiu recinte murallat, a ponent de la porta de Serrans.
Barandia
Despoblat
Despoblat del municipi d’Alpont (Serrans), situat a 957 m alt., a la dreta de la rambla d’Arquela, al N de la vila.
rambla Castellarda
Riera
Curs d’aigua del Camp de Túria, de règim torrencial, que neix als Serrans (Andilla), sota Las Peñas de Dios (1 162 m alt.).
Les rambles de capçalera drenen el terme d’Higueruelas i s’ajunten al Villar on hom la coneix amb el nom de rambla del Villar Entra formant meandres als glacis del Camp de Túria, on rep la rambla d’Artaix desguassa al Túria dins el terme de Benaguasil
Benaixeve

Municipi
Municipi dels Serrans, a la zona de llengua castellana del País Valencià, al curs mitjà del Túria, on ha estat construït el pantà de Benaixeve
.
El terme, accidentat pels contraforts de les serres d’Utiel, és muntanyós pic de Valdesierras, 977 m Delantera, 948 m, i és ocupat per una important vegetació natural 4 750 ha de pinedes, explotades en llur major part comunitàriament L’economia és basada en l’agricultura, predominantment de secà, malgrat els intents d’expansió del regadiu a partir de la construcció del pantà els conreus més estesos són els de cereals La propietat de la terra és concentrada en poques mans i predomina el règim d’explotació directa La ramaderia, bàsicament d’ovins, aprofita les pastures naturals La població…
Arquela
Llogaret
Llogaret del municipi d’Alpont (Serrans), que es troba a la dreta de la rambla d’Arquela
(capçalera del riu Xelva), aigua avall d’Alpont.
Llíria
Vista panoràmica de Llíria
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi i cap de comarca del Camp de Túria, que ocupa una gran part de la comarca, al camp de Llíria, al seu sector nord-occidental.
És accidentat, al N, pels contraforts meridionals de les serres que separen els Serrans i l’Alt Palància del Camp de Túria les Ombries, 881 m alt, i és drenat principalment per les rambles Castellarda i Primera de Llíria, afluents del Túria per l’esquerra L’àrea no conreada és coberta de pinedes i matollars, en part de propietat municipal, tradicionalment aprofitades com a pasturatges d’hivern pels ramats d’ovins castellans i aragonesos L’agricultura ocupa més de 13000 ha Les 600 ha, que aprofitaven l’aigua de la important font de Sant Vicent, que una xarxa de séquies distribueix…
Villar de Tejas
L'església de la Misericòrdia de Villar de Tejas
© Vicenç Salvador Torres Guerola
Llogaret
Llogaret del municipi de Xelva (Serrans), al S de la vila, al vessant oriental de la serra d’El Negrete, límit amb la Plana d’Utiel.
Hi ha l'església de la Misericòrdia És dins la zona del domini lingüístic del castellà
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 8
- 9
- 10
- 11
- 12
- 13
- 14
- 15
- 16
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina