Resultats de la cerca

Fundat per l’antic militant d’Estat Català, Joaquim Juanola i Massó, que en fou l’impulsor principal, també en formaven part Amadeu Oller, Llibert Piera i Albert Compte El grup actuà a Caracas, des de finals dels anys cinquanta D’orientació independentista, assegurava tenir delegacions a 17 països americans i 10 d’europeus Tenia vinculació amb el moviment DRIL i el capità Galvao i era crític amb Solidaritat Catalana, l’altre grup local Editava la sèrie numerada “Documents”, alguns d’un sol full, entre els quals Nació i estat 1958, Monòleg d’un militant a un català anònim , La separació de…

A partir del 1919 treballà a l’estació experimental de Rothamsted, on desenvolupà un nou enfocament matemàtic de l’estadística amb tests exactes de significació per a mostres petites i una teoria de l’estimació que els és aplicable, el mètode de la màxima versemblança, les bases de la moderna planificació d’experiències i els mètodes d’anàlisi associats anàlisi de la variància Féu recerques en genètica i eugenèsia, que el portaren a ocupar la càtedra Galton d’eugenèsia, després de K Pearson, a la Universitat de Londres, i la de genètica a la de Cambridge 1943-57…

Format a l’escola de San Fernando de Madrid amb Casado del Alisal Pintor místic, creador d’atmosferes intimistes i assossegades, és autor d’un Sant Jordi 1874 de gran significació local Decorà la sagristia de la parròquia de Sant Maur i Sant Francesc i féu, en morir Arturo Mélida 1902, alguns dels sostres de l’església de Santa Maria i de l’església gremial de Sant Miquel Després d’un viatge a París 1880, efectuà, integrat a la firma Laporta Germans, fotocromies i tricromies, i obrí un estudi fotogràfic a Alcoi Professor a l’Escola Industrial d’Alcoi, guanyà una plaça a Barcelona…

Format al taller del seu pare, Josep Masriera i Vidal, a Llotja i a París, on aprengué el gravat sobre pedres fines Com a pintor es dedicà bàsicament a un paisatge detallista, sovint centrat en els voltants de Llavaneres Participà en exposicions de Barcelona, Madrid, Munic, Berlín, París, Saragossa, etc Fou acadèmic de Ciències i Arts 1873 i de Belles Arts de Sant Jordi, i presidí el Cercle Artístic La seva significació artística va aparionada a la del seu germà Francesc Masriera i Manovens Publicà biografies d’artistes catalans de la generació anterior a la seva, com Luis…

Hi ha alguns dubtes sobre l’autoria de la música Composta el 26 d’abril amb el propòsit d’encoratjar els soldats francesos que lluitaven contra l’exèrcit austríac, que intentava envair França per restaurar-hi la monarquia, rebé inicialment el nom de Chant de guerre pour l’armée du Rhin Al juliol, després de ser cantada pels voluntaris marsellesos a París, rebé el nom amb què és coneguda actualment i que ha esdevingut oficial Amb el temps foren fetes diverses modificacions al text i a la música Actualment és l’himne de l’Estat francès, bé que arreu té una significació…

Respecte al text de l’ordinari de la missa, cal destacar que en el rèquiem se suprimeixen el glòria i el credo i es modifica el text de l’agnusdei En el propi, l’alleluia se substitueix per un tractus Des del final del segle XV existeixen composicions polifòniques de parts del rèquiem El més antic que es conserva compost com a obra unitària és el de J Ockeghem, la constitució del qual no coincideix del tot amb l’estructura coneguda actualment, establerta pel papa Pius V l’any 1570 En generalitzar-se la composició de rèquiems s’establí la tradició d’incloure no sols l’ordinari, sinó també el…

Seguidor de la tradició de la filosofia analítica, caracteritzada per la seva preocupació per l’estudi de la ciència, Goodman ocupà un lloc especial en aquesta branca del coneixement per fet d’haver analitzat el pensament de les arts Llenguatges de l’art 1974 és el llibre on abordà sistemàticament la qüestió sobre quina havia de ser la significació d’una obra d’art En aquest marc sorgiren valuoses apreciacions musicals, com ara una breu teoria de la partitura Per a Goodman una partitura és allò que defineix -però que no és- una obra, essent aquesta -l’obra- una "classe d’execucions" que no és…

Són perfets el pretèrit perfet d’indicatiu i tots els temps composts, que reben del participi llur aspecte perfectiu El català forma el perfet afegint en els verbs regulars al radical verbal les desinències següents 1a conjugació -í, -ares, -à, -àrem, -àreu, -aren 2a conjugació -í, -eres, -é, -érem, -éreu, -eren 3a conjugació -í, -ires, -í, -írem, -íreu, -iren Però molts verbs irregulars sofreixen alteracions del radical abans d’aquestes terminacions o presenten altres irregularitats especials Al costat del perfet simple dels verbs, el català té la peculiaritat de l’anomenat perfet…

Gaudia d’una certa representació davant el poder reial o senyorial o davant tercers, personificada en els seus membres més destacats o prohoms , i per això era anomenada sovint universitas proborum hominum Aquesta significació perdurà durant l’edat mitjana i àdhuc en els temps moderns per a designar les municipalitats ja constituïdes i organitzades amb llurs propis consells i autoritats, especialment en llocs rurals universitats o comuns de parròquies o de districtes menors dins un terme jurisdiccional, i no és estrany que les comunicacions i els privilegis dels poders reial o…

Professor a les universitats de Cambridge 1967-75 i Princeton des del 1984, treballà especialment en la física de l’estat sòlid antiferromagnetisme mètode per a deduir els detalls de les interaccions moleculars de la forma dels pics espectrals efecte de les impureses en les propietats dels superconductors propietats magnètiques de metalls i aliatges Estudià la relació entre superconductivitat, superfluïdesa i làser Aclarí la significació de l’ efecte Josephson i desenvolupà la física dels semiconductors amorfs, molt més barats que els cristallins usats anteriorment i molt emprats…