Resultats de la cerca
Es mostren 674 resultats
Petros John Petridis
Música
Compositor grec.
Es formà primer a Istanbul i després a París, ciutat on estudià dret entre el 1911 i el 1914 Un cop acabats els estudis universitaris, decidí consagrar-se a la música Alumne d’importants compositors, com ara A Roussel, el seu nom està molt més associat a l’àmbit de la crítica musical que al de la composició En el catàleg de la seva obra hi ha cinc simfonies 1929-51 i dos concerts per a piano 1934 i 1937, a més de música escènica i peces vocals Estigué molt influït per la música popular grega i usà sovint les modalitats bizantines
Niels Finn Høffding
Música
Compositor i professor danès.
Deixeble de K Jeppesen, amb qui aprengué harmonia i contrapunt, del 1921 al 1922 estudià a Viena amb Joseph Marx, gràcies al qual entrà en contacte amb el cercle d’amistats que envoltava Arnold Schönberg Ben aviat s’involucrà en un llenguatge musical proper al de Carl Nielsen Les Quatre simfonies i les òperes Kejserens nye klæder 'El vestit nou de l’emperador’ 1928 i Kilderejen 'El camí de la font’ 1942 es consideren les seves obres més representatives Professor i director del Conservatori de Copenhaguen 1954, els anys 1956 i 1958 obtingué el Premi Carl Nielsen
Léon Charles François Kreutzer
Música
Musicòleg i compositor francès.
Fill del violinista i compositor Jean Nicolas Auguste Kreutzer, estudià piano i composició privadament Començà a escriure per a "L’union" 1840, sobre temes d’òpera i d’història de l’òpera, i posteriorment treballà en diferents publicacions com a crític musical, entre les quals "Revue contemporaine" i "Revue et gazette musicale de Paris" Participà en l' Encyclopédie du XIXe siècle amb els articles Opéra i Opéra-Comique , escrits conjuntament amb Édouard Fournier És autor de simfonies, òperes, cançons i quartets de corda, com també de música per a piano i orgue La major part de les…
Jan Krtitel Václav Kalivoda
Música
Violinista, director i compositor bohemi, també conegut amb la versió alemanya del seu nom, Johann Wenzel Kalliwoda.
Fou alumne de Dionys Weber al Conservatori de Praga Des del 1822 fins a la seva mort exercí el càrrec de mestre de capella del príncep de Fürstenberg a la ciutat de Donaueschingen De la seva producció destaquen les òperes Prinzessin Christine von Wolfenburg 1829 i Blanda, die silberne Birke 1847, tres quartets de corda, set simfonies i deu misses En el seu temps, les seves obres gaudiren d’una gran fama i estimació per tot Europa La seva peça vocal Das deutsche Lied romangué en el repertori de les corals alemanyes fins ben avançat el segle XX
Fernand Le Borne
Música
Compositor i crític francès d’origen belga.
Estudià al Conservatori de París amb J Massenet, C Saint-Saëns i C Franck Posteriorment continuà els seus estudis a Alemanya El 1885 estrenà a Brusselles la seva primera òpera, Daphnis et Chloé , a la qual seguiren altres obres per a l’escena, com ara Hedda 1898, La Catalane 1907 i Cléopâtre 1914 La seva important producció de música de cambra el feu mereixedor, l’any 1901, del Premi Chartier També compongué música orquestral, com ara tres simfonies i diverses obertures A París portà a terme una important tasca com a crític musical en el "Monde artiste" i el "Petit Parisien"
Wilhelm Furtwängler
Música
Director d’orquestra i compositor alemany.
Estudià a Munic amb JGR Rheinberger i Max Schillings Dirigí, entre altres, les orquestres de Lübeck 1905-15, de l’òpera de Mannheim 1915-20, de la Gewandhaus de Leipzig 1922-28 i, especialment, la Filharmònica de Berlín 1928-54 Actuà sovint als festivals de Bayreuth i Salzburg Malvist pel que fou considerada una actitud equívoca envers els nazis, reprengué el 1947 les seves actuacions i enregistrà discs i realitzà òperes filmades El seu repertori fou, preferentment, Wagner, Beethoven i Brahms Com a autor, deixà tres simfonies, un concert simfònic per a piano i orquestra 1937, un…
Johann Christian Bach

Johann Christian Bach
© Fototeca.cat
Música
Compositor alemany, fill petit de Johann Sebastian Bach; en restar orfe (1750), fou deixeble del seu germà Carl Philipp Emanuel.
L’any 1756 passà a Itàlia, on el pare Martini l’orientà cap a la música religiosa Convertit al catolicisme, fou nomenat organista de la catedral de Milà S'interessà per l’òpera i estrenà Artaserse a Milà 1761, amb gran èxit Aquesta activitat teatral el distancià dels seus protectors, i marxà a Anglaterra Fou nomenat professor de la reina Carlota i obtingué nous èxits amb altres òperes A Londres conegué Mozart, damunt el qual influí Amb Karl Friedrich Abel, antic deixeble del seu pare, creà els primers concerts d’abonament Compongué òperes, simfonies, un rèquiem en do menor,…
Nikolaj Jakovlevič M’askovskij
Música
Compositor rus.
Vida Estudià música a Moscou amb R Glière, i posteriorment entrà al Conservatori de Sant Petersburg, on tingué com a professors I Kryžanovskij teoria, A L’adov composició i N Rimskij-Korsakov instrumentació En tornar del front, el 1917 s’establí a Moscou i, des del 1921, hi impartí classes al conservatori, on era catedràtic de composició Fou un dels organitzadors del Collectiu de Compositors 1919-23 Del 1940 al 1947 treballà de redactor en la revista Sovetskaja muzyka i també exercí la crítica musical en diverses publicacions Fou un gran amic de S Prokof’ev, l’opinió del qual…
,
Giuseppe Torelli
Música
Compositor i violinista italià.
Vida Probablement rebé les primeres classes de música del mestre veronès Giuliano Massaroti En algun moment entre el 1681 i el 1684 anà a Bolonya, on formà part de l’Accademia Filarmonica com a violinista El 1692 adquirí a l’acadèmia el rang de compositor i durant diversos anys escriví simfonies per a la festa patronal anual de l’entitat És possible que tingués com a mestres de violí Leonardo Brugnoli i Bartolomeo Laurenti, i se sap que estudià composició amb Giacomo Antonio Perti El 1686 tocava regularment a l’orquestra de l’església de Sant Petroni, on adquirí renom com a…
poema simfònic
Música
Composició orquestral extensa, normalment en un sol moviment format per diverses seccions, amb la qual el compositor vol expressar alguna idea de tipus poètic o filosòfic, il·lustrar un argument dramàtic o un tema històric o descriure fenòmens naturals.
El primer autor que utilitzà el terme com a nom per a una composició fou F Liszt, l’any 1854 Symphonische Dichtung , per a referir-se a Tasso obra composta cinc anys abans Posteriorment, ell mateix generalitzà el nom per a dotze de les seves obres orquestrals, totes elles amb un títol derivat de la literatura El poema simfònic representa una de les manifestacions més importants de la música programàtica , i durant la segona meitat del segle XIX molts compositors escriviren obres del gènere, encara que de vegades amb altres denominacions R Strauss, un dels més importants creadors de poemes…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 8
- 9
- 10
- 11
- 12
- 13
- 14
- 15
- 16
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina