Resultats de la cerca

En el 42è congrés confederal de la Unió General de Treballadors celebrat a Madrid, Josep Maria Álvarez és elegit nou secretari general del sindicat El fins ara secretari general de la UGT de Catalunya és escollit amb el 51% dels vots dels 599 delegats, només 17 vots més que l’altre candidat, Miguel Ángel Cilleros, que tenia el suport de Cándido Méndez, l’anterior secretari general de la UGT

Desenes de milers de manifestants es concentren a València sota l’eslògan "Per un finançament just" Convocada i secundada pels partits del Govern PSPV, Compromís, Podem, els sindicats UGT, CCOO, Intersindical, CSIF i Sindicat Independent, la Confederació Empresarial Valenciana, universitats, la coordinadora d’ONG i la Cambra de Comerç, la manifestació denuncia l’infrafinançament del País Valencià pel Govern espanyol, al qual exigeix un tracte fiscal i unes inversions justos

Dirigent del sindicat tèxtil de la CNT Actuà especialment a Sant Andreu de Palomar Barcelona Fou conseller d’economia de la Generalitat de Catalunya abril-maig del 1937 i, després, president del Consell d’Economia de la Generalitat El 1939 passà a residir a Perpinyà Continuà militant a la CNT, donà nombroses conferències i collaborà regularment als periòdics sindicalistes Le Combat de París, i L’Espoir de Tolosa de Llenguadoc

Digestòleg, deixeble de Gallart i d’August Pi-Sunyer, fou un dels fundadors del Sindicat de Metges de Catalunya 1920, redactor en cap dels “Annals de Ciències Mèdiques” i director de la revista en català “Ars Medica” Pertangué a Acció Catalana, a Acció Republicana i a Esquerra Republicana, partit pel qual fou diputat al Parlament de Catalunya 1932 S'exilià el 1939 i exercí a Montpeller Tornà a Barcelona el 1947

Tenia funcions de control, organitzà campanyes de propaganda —la “batalla de l’ou"— i podia decidir la intervenció o l’apropiació de granges o altres establiments El director era nomenat pel conseller d’agricultura L’Oficina disposava d’un comitè consultiu format per un representant de cada sindicat d’avicultors CNT i UGT, dos representants de la Federació de Sindicats Agrícoles i un de la Federació de Cooperatives de Consum

Del 1977 al 1996, el sindicalisme espanyol va haver de créixer com a organització, en primer lloc, i, a més, va haver de consolidar la seva presència en els sectors productius i enfortir la seva representació institucional en els centres on s’adopten les decisions socioeconòmiques més rellevants Durant la primera dècada després de la seva legalització, va haver de fer front, a més, a una política de concertació amb les forces empresarials i els poders públics, en què l’objectiu principal no era el repartiment dels fruits obtinguts pel creixement econòmic, com va ser la concertació europea de…

Vida Resident a Barcelona des de jove, fou doblador als estudis Trilla-La Riva i Voz de España, a més de periodista en revistes especialitzades Escriví La marcha del hambre , guió que fou elegit per la productora anarcosindicalista SIE Films per encetar el seu projecte de rodar films de ficció compromesos socialment L’esmentat guió es convertí en Aurora de esperanza 1936-37, que dirigí ell mateix la cinta no agradà gens els sectors més extremistes del sindicat, fet que retardà la seva estrena fins el 1938 i només a les tres ciutats més importants de la zona republicana, just quan…

Llicenciat 1911 i doctor 1913 en ciències exactes i enginyer industrial 1915 Participà en la creació del Sindicat General de Tècnics de Catalunya 1920 i en la de la Federació d’Empleats i Tècnics 1932 Cofundador i dirigent de la Unió Socialista de Catalunya i també dirigent del Partit Socialista Unificat de Catalunya PSUC, fou diputat al Parlament de Catalunya 1932-39, des d’on participà en els principals debats parlamentaris Al juliol-agost del 1936 fou conseller de proveïments des de l’agost del 1936 fou membre del Consell d’Economia de Catalunya com a representant del PSUC, i…

Biografia  Entrà a l’Escola Pia a Moià el 29 de setembre de 1901 i hi professà el 19 d’agost de 1906 Cursà els estudis eclesiàstics a les cases centrals d’estudis d’Iratxe i de Terrassa Fou ordenat sacerdot el desembre del 1911 Exercí el magisteri de les primeres lletres a Moià 1911-14 i després a Igualada, Castellar del Vallès i Puigcerdà A Moià s’encarregà del naixent observatori meteorològic que havia iniciat el pare Josep M Jaume Adquirí un conjunt d’aparells, com baròmetre, termòmetre de mínimes, psicròmetre, evaporímetre i pluviòmetre Començà a anotar els núvols que hi havia i el grau…

Ordenat el 1942, exercí el seu ministeri a Tremp i Bruguera El 1952 fou nomenat arxiver municipal de Puigcerdà Publicà estudis sobre la comarca cerdana, com L’antic sindicat de Cerdanya 1973, Dietari de la fidelíssima vila de Puigcerdà 1977, La indústria i el comerç a Cerdanya Estudi socio-econòmic i polític segons les ordinacions mustassaph 1978 i La revolució de 1868 a la Cerdanya 1981 Tots aquests treballs contenen nombroses notícies d’arxiu