Resultats de la cerca

Es casà 1097 amb Anna Comnè, i rebé el títol de cèsar El 1108 negocià el tractat de Deabolis i contribuí a la derrota del soldà d’Iconi 1116 Deixà incompleta una història d’Aleix I, que comprèn del 1070 al 1079

A mitjan s XIII assoliren el poder dinastia bahrita, dinastia burgita, i s’hi mantingueren fins a la invasió del soldà otomà Selim I 1517 Els darrers caps d’aquesta milícia foren derrotats 1798 per Napoleó i foren exterminats per Muḥammad ‘Alī 1811

La Gran Bretanya, a la qual feu costat Espanya, aconseguí una limitació de la penetració francesa i italiana i un augment de l’autoritat del soldà sobre certes tribus de l’interior Aquest tractat fou observat fins a la conferència d’Algesires, del 1906

Sota al-Mu'taḍid s’annexà les taifes de Carmona Banū Birzal , Sives, Mèrtola, etc, fins a l’Algarve, i, sota Muhammad al-Mu'tamid, s’annexà la taifa de Toledo i Còrdova 1078 Desaparegué per l’ocupació del soldà almoràvit del Marroc Yūsuf ibn Tāšfīn 1090

Fou establert el 1348 com a principal centre de la política dels grecs després de Constantinoble i donat a Manuel I Cantacuzè mort el 1379/80, un dels més famosos soldats i administradors bizantins del segle XIV, fill de l’emperador Joan VI El succeí 1379/80-83 el seu germà Mateu I Cantacuzè mort el 1383, associat al tron imperial 1357-58 pel seu pare, ambdós en molt bones relacions amb els catalans, car una neboda o potser neta de Joan VI — Helena Cantacuzè — s’havia casat amb Lluís Frederic d’Aragó, vicari dels ducats d’Atenes i de Neopàtria Demetri I Cantacuzè mort el 1384, fill de Mateu I…

La contínua pressió de Castella sobre el regne de Granada impulsà Muḥammad II a demanar ajut als benimerins El soldà Abū Yūsuf Ya'qūb ibn ‘Abd al-Haqq acudí a la península Ibèrica i, prop d’Écija, vencé les forces castellanes manades per Nuño de Lara, que morí en la batalla

Fill de Bogdan II, succeí el seu oncle Pere III Derrotà els turcs a Rahova 1475, però, davant llur amenaça constant, s’alià amb Polònia i amb Hongria Malgrat tot, signà un tractat 1503 amb el soldà Baiazet II , pel qual Moldàvia mantenia la independència en canvi d’un tribut anual

Fill del soldà Mehmet II, en morir aquest 1481 fou bandejat pel seu germà Baiazet II, que fou ajudat dels geníssers Cobejat pels estats cristians en llurs projectes de croada, fou acollit pels cavallers de sant Joan de Rodes 1482, per Innocenci VIII 1489 i per Carles VIII de França 1494

Net de Selǧūq ibn Duqāq i germà de Čagri Beg Comandà les tribus oǧuz que, establertes al Coràsmia, venceren els gaznèvides i s’empararen de Nīšāpūr ~1038 Conquerí Esfähān als buwàyhides 1051 i, després d’ésser nomenat soldà 1055 pel mateix califa a Bagdad, anorreà la dinastia buwàyhida El succeí el seu nebot Alp Arslān

La seva política, encaminada a aconseguir una major autonomia i un major progrés d’Egipte, fou, econòmicament, desastrosa el soldà hagué de vendre les accions de la Companyia del canal de Suez 1875 i fou obligat, per la intervenció d’una comissió europea de control financer, a abdicar a favor del seu fill Tawfīq