Resultats de la cerca

Alguns compositors l’han inclòs també en el títol, com en l' Opus 11 de N Paganini, l' Opus 119 de F Mendelssohn o el tercer moviment de la Sonata per a violí i piano en sol de M Ravel Altres exemples es troben en les Tocates , opus 7, de R Schumann i l' Opus 11 de S Prokof’ev, en diversos dels estudis de F Chopin i, en definitiva, en força música del Romanticisme i del Postromanticisme com a recurs de brillant virtuosisme instrumental

Estudià amb els mestres Josep Cantó i Josep Baró i Güell i, després de la Guerra Civil Espanyola, anà a Mèxic 1939, on es feu càrrec de l’Orfeó Català de Mèxic fins el 1951 Com a compositor es dedicà sobretot a les sardanes i a les peces per a veu sola i per a cor Entre les seves peces instrumentals també destaquen un Quartet de corda 1936, la Sonata per a piano en mi menor 1944 i una Simfonia en re menor 1944

Aquest catàleg consta de dues xifres La primera, que s’expressa amb nombres romans, es refereix al gènere de la composició a partir d’una classificació del mateix Hoboken La segona xifra, aràbiga, es refereix al número d’ordre cronològic de la peça dins del seu gènere Així, el número de catàleg ’Hob I 49’ fa referència a la simfonia significat de ’I' número 49, i el número de catàleg ’Hob XVI 25’ fa referència a la sonata per a piano significat de ’XVI' número 25

Esquema 1 - forma ritornello barroca © Fototecacat/ Sarsanedas/Azcunce/Ventura Aquesta forma fou característica del primer moviment -i sovint del tercer- del concert barroc El contrast instrumental derivat de l’oposició entre l’orquestra i el solista està subratllat per les diferents funcions formals que assumeixen el ritornello i l’episodi En efecte, el ritornello és la part temàtica i harmònicament estable tot i que en ocasions també pot modular, com en el cas del concert op 8, núm 8, RV 332, de Vivaldi, mentre que l’ episodi , també anomenat simplement ’solo’, té…

Vida De ben jove posà de manifest el seu talent i els seus dots musicals, i el seu pare confià successivament la seva educació musical a Antonio Buroni, músic i parent de la família, G Cordicelli, G Santarelli i G Carpani, amb els quals estudià teoria musical, orgue i contrapunt A l’edat de tretze anys ocupà la plaça d’organista de l’església de San Lorenzo in Damaso de Roma El 1766, el viatger anglès Peter Beckford, cosí del novellista William Beckford, proposà al pare de Clementi endur-se el noi a Anglaterra, i Muzio s’establí a la propietat de Beckford a Steepleton Iwerne, al comtat anglès…

Normalment té més amplitud que el motiu i que la cèllula, ja que és format per un conjunt d’elements que formen una unitat que dóna suport al conjunt de la composició L’elaboració del tema de manera profunda s’inicià amb la sonata A partir de Beethoven el desenvolupament del tema s’intensificà i els temes adoptaren una diversificació que es concretà en dues i tres parts En ple Romanticisme aparegué el tema cíclic que dóna unitat a tota la composició, com en determinades obres de JBrahms i de CFranck

Donà lloc a la cançó instrumental o canzone da sonar , la qual fou originàriament una simple transcripció d’obres vocals per a orgue, especialment de cançons polifòniques franceses aviat els polifonistes italians els Gabrieli al s XVI, Frescobaldi al XVIII en compongueren d’originals, però hi perdurà l’afany d’adaptar als instruments l’estil vocal com la forma veïna de ricercar , era feta d’episodis encadenats en estil fugat, però amb les parts més clarament diferenciades La canzone da sonar donà lloc, en part, a la sonata

Deixeble de Johan Lindegren en les disciplines d’orgue, contrapunt i composició al Conservatori de Música d’Estocolm, estudià piano amb Richard Andersson i orquestració amb el polonès Philipp Scharwenka a Berlín Professor d’harmonia al Conservatori de Música d’Estocolm a partir del 1908, la seva música denota una gran influència de Max Reger, especialment en el llenguatge harmònic El seu catàleg inclou obres per a orquestra, vocals, instrumentals i nombroses cançons Entre les peces més notables hi ha Konsertuvertyr 1908, per a orquestra, i Sonata alla legenda 1919, per a violí i…

Estudià amb Josep Barba Fou organista de l’església de Sant Loïs de Besiers, a Seta, i de la catedral de Nimes Ho fou també de la catedral gironina 1860-64 més tard tornà a Seta Autor de música sacra, deixà una Missa solemne , per a veus i orquestra, una missa per a orgue i cant, una Salve per a tiple i orgue , etc Hom n’ha conservat també un Vals per a banda 1841, una Sonata per a piano 1869, i una Polonesa i un Rondó brillant 1870, per a piano a quatre mans

Vida Es formà al Conservatori de Música del Liceu i posteriorment fou deixeble de C Taltabull en les disciplines de composició i orquestració Membre del Cercle Manuel de Falla, des de ben aviat s’inclinà cap a un llenguatge musical basat en un sistema modal Fou un compositor molt productiu Durant els anys cinquanta compongué algunes de les seves obres de cambra més reeixides, com la Sonata para piano y violonchelo 1954 o la Suite para orquesta de cuerda 1955 Anys més tard abandonà la composició, activitat que no reprengué fins a la dècada dels vuitanta Aquesta nova etapa es…