Resultats de la cerca

És també emprat per a expressar un subjecte indeterminat, és a dir, d’un verb usat en forma impersonal Aquesta roba es porta molt ara Es diu que apujaran els preus Davant d’un verb començat en so de essa escrit s o c és preferible d’usar, en lloc de es , la forma se Se sent molt bé Se celebra cada any

La particularitat està que contingui únicament disposicions a favor de tots els descendents del testador, o a favor d’aquests i del seu cònjuge per tal de deixar-li l’usdefruit A diferència del testament hològraf, no és subjecte a cap termini per a la seva protocollització Solament es podia revocar per un testament posterior solemne, però aquesta particularitat ja no és vigent

Es tracta, doncs, d’una solució de la parla diferent de la que, en cada cas, ha estat prevista per la llengua A Vindràs tu i en Pere, demà hi ha un fenomen d’enàllage perquè la concordança de nombre entre el verb singular i el subjecte plural no va d’acord amb la solució gramatical prevista Vindreu tu i en Pere, demà

Hi ha exemples en les oracions on el substantiu pren la funció sintàctica de predicat nominal o d’atribut així en el meu pare és metge , el predicat metge dóna una qualitat al subjecte substantiu, funció pròpia de l’adjectiu metge s’ha adjectivat sense deixar d’ésser essencialment substantiu Fins i tot l’adverbi pot ésser motiu d’adjectivació, en oracions com ell és així

Fou director de la revista de poesia Alcaraván El seu lirisme ha estat d’un caire humanista i íntim, subjecte sempre a un formalisme clàssic Viento en la carne 1955 és el seu primer llibre significatiu Cal destacar, a més, Breviario 1969, Triste canta el búho 1974, Yerba y olvido 1977, Del tiempo y soledad 1978 i La Noche Santa 1978, entre altres títols

Com a moment primari del procés cognoscitiu, diferent del de la percepció, bé que sovint identificat amb ell, la sensació mai no es dóna en l’home independentment d’aquesta percepció i és alhora ordenat a la mateixa aprehensió intellectual coneixement 2 2 Objecte, en Kant, de l’anomenada estètica transcendental entès el terme estètica en el seu sentit etimològic d' aisthánomai , ‘sentir’, el fet que aquesta sigui una part de la Crítica de la raó pura i, a més, tingui en el temps com a forma pura de la intuïció un vincle inqüestionable amb l' analítica transcendental o exposició de les…

Segons el qual un o uns quants comerciants tenen interès per les operacions mercantils que un altre comerciant efectua sota el seu propi nom i crèdit particular, contribuint en una quantitat i participant en els guanys i pèrdues en la proporció convinguda