Resultats de la cerca
Es mostren 348 resultats
heterotrípids
Entomologia
Família d’insectes tisanòpters del subordre dels terebrants, que viuen al continent americà.
polífags
Entomologia
Subordre d’insectes coleòpters molt heterogeni, que comprèn la majoria dels coleòpters coneguts.
nyu

Nyu blau
James Steamer (cc-by-nc-4.0)
Mastologia
Gènere de mamífers artiodàctils del subordre dels remugants, de la família dels bòvids.
El formen individus de 140 a 170 cm, amb el cos, les potes i la cua semblants als del cavall i les peülles com les dels antílops el coll és gruixut, el perfil del cap recorda el del marrà i les banyes són semblants a les del búfal cafre, però amb les puntes cap endavant i en amunt Són gregaris El nyu blau Ctaurinus és d’un color gris cendrós, amb reflexos de color de pissarra, i habita a l’Àfrica oriental i meridional, i el nyu de cua blanca Cgnu és d’un color de xocolata terrós i habita al sud d’Àfrica
mustèlids
Mastologia
Família de mamífers carnívors del subordre dels fissípedes, de mida mitjana o petita.
Són semiplantígrads o digitígrads i tenen cinc dits a cada mà Presenten glàndules odoríferes molt desenvolupades a la vora de l’anus Generalment tenen canvis estacionals en la coloració del pèl Aquesta família enclou espècies típiques de terra ferma, com ara la fura, el visó i la mofeta, i d’altres que es mouen preferentment en rius i torrents, com la marta i la llúdria La major part dels membres de la família són activament caçats per tal d’obtenir les pells
adèfags
Entomologia
Subordre de coleòpters integrat per insectes carnívors, amb antenes filiformes i tarsos pentaarticulats.
Comprèn les famílies dels cicindèlids, caràbids, ditíscids i girínids
megateri
Paleontologia
Gènere de mamífers fòssils de l’ordre dels edentats, del subordre dels paleanodonts.
Els megateris atenyien uns 6 m de longitud i uns 3 d’alçada a la creu, i eren d’aspecte massís, pèl abundant i, per l’aspecte general de l’esquelet, probablement de moviments molt lents Les extremitats posteriors eren molt més robustes que les anteriors, i estaven proveïdes de grans ungles La cua era ampla i forta Eren de règim herbívor i visqueren durant el Plistocè a l’Amèrica Central i del Sud, contemporàniament a les primeres poblacions d’humans al continent americà
drosofílids
Entomologia
Família d’insectes dípters del subordre dels braquícers, que comprèn la mosca del vinagre.
terrícoles
Zoologia
Subordre de turbel·laris tríclades tropicals, que poden arribar a fer mig metre de llargada.
macrurs
Carcinologia
Subordre de crustacis de l’ordre dels decàpodes en desús a les classificacions modernes.
Es caracteritzen, en oposició als anomurs i als braquiürs, per llur abdomen, allargat i proveït d’una aleta caudal àmplia, formada pel tèlson i els uropodis Els macrurs inclouen els decàpodes nedadors i alguns dels marxadors de les classificacions actuals
Els passeriformes: moixons
El grup dels passeriformes reuneix els ocells coneguts amb el nom de moixons, que constitueixen aproximadament un 60% dels ocells vivents, n’és una característica general l’estructura de les potes, que els permet agafar-se als troncs, i que és visible a la fotografia del tallarol capnegre Sylvia melanocephala , a dalt En moltes espècies és notable el grau de gregarisme, que poden illustrar molt bé les orenetes, com l’oreneta cuablanca Delichon urbica de la fotografia de baix Marcella Chinchilla i Antoni Agelet Arribem al darrer ordre en què es divideix la classe dels ocells Aquesta última…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 8
- 9
- 10
- 11
- 12
- 13
- 14
- 15
- 16
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina