Resultats de la cerca
Es mostren 961 resultats
home de Mechta-el-Arbi
Antropologia física
Paleontologia
Individu pertanyent a una varietat d’Homo sapiens que habità al Magrib en un període aproximadament comprès entre el final del Paleolític superior i el Neolític.
N’han romàs nombrosos testimonis fòssils, d’entre els quals es destaca l’esquelet descobert per G Arambourg el 1928 Caracteritzats per un crani massís, generalment dolicocèfal, de volta elevada, arcs superciliars pronunciats, cara ampla i ortògnata i considerable alçària entre 1,72 m i 1,80 m, crearen nombroses indústries, entre les quals hi ha la iberomauritànica de l’Àfrica septentrional Per la seva similitud amb l’ home de Cromanyó , hom els suposa un origen comú, possiblement localitzat a la Mediterrània oriental Hom creu que foren desplaçats progressivament cap a l’E per altres formes d…
ATPasa
Bioquímica
Enzim que catalitza la hidròlisi del trifosfat d’adenosina (ATP) en àcid ortofosfòric i difosfat d’adenosina (ADP), segons la reacció: ATP + H2O = ADP + P.
Se l’anomena també ATP-fosfohidrolasa Manifesten aquesta activitat fosfatàsica la miosina, l’actomiosina, els mitocondris, els microsomes i les membranes cellulars En alguns casos l’activitat ATPàsica resulta activada pel Ca +2 o pel Mg +2 , i en altres per ambdós ions, i és inhibida per la ubaïna Hidrolitza també el trifosfat d’inosina ITP i altres trifosfats de nucleòsids la seva especificitat de substrat depèn de la presència dels ions divalents esmentats i d’altres monovalents com el Na + i el K + És conegut també un altre enzim d’activitat similar a la de l’…
Hugo Schuchardt
Lingüística i sociolingüística
Lingüista alemany.
Féu estudis a Bonn, fou deixeble de Diez i Schleicher i professor a les universitats de Leipzig, Halle an der Saale i Graz Coneixedor de múltiples llengües, es preocupà per una gran diversitat de problemes origen del llenguatge, classificació de les llengües, substrat i aplicà mètodes varis descriptiu, històric, de la cultura material L’obra que el consagrà fou Der Vokalismus des Vulgärlateins ‘El vocalisme del llatí vulgar’, en tres volums, 1866-69 La resta de la seva dilatada obra, apareguda en articles de revista, comprèn estudis aguts sobre l’afinitat entre llengües, la…
grafè epitaxial
Tecnologia
Grafè obtingut per deposició d’àtoms de carboni sobre un substrat d’un altre material.
umbilicat | umbilicada
Micologia
En els líquens, dit del tal·lus còncau i unit al substrat per un sol punt.
sakalava
Història
Individu d’un poble malgaix de substrat racial melanoafricà amb alguns trets mongoloides i australoides.
Ocupen la costa occidental de Madagascar i es dediquen a l’agricultura, la ramaderia, la pesca i la recollecció De religió animista, sumen uns 500 000 individus repartits en diversos grups
rizina
Botànica
En les algues, filament, sovint eixamplat per la base, que serveix de fixador al substrat.
gal·loitàlic
Lingüística i sociolingüística
Grup dialectal del nord d’Itàlia caracteritzat pel fet de posseir un substrat cèltic comú.
Comprèn els dialectes següents llombard, emilià, piemontès i lígur italià
toscà
Lingüística i sociolingüística
Dialecte italià que, en la seva modalitat florentina, esdevingué base de la llengua literària.
La Toscana, regió isolada als segles de formació dels romanços per condicionaments geogràfics i històrics, conservà un llatí poc contaminat Els seus trets lingüístics més rellevants són la manca de metafonia, la reducció del segment -ri- a i el sufix - ariu esdevé - aio , i no - aro o - ero , el pas de LV > rb i RV > rb nervu > 'nerbo’ i l’anomenada “gorgia” o aspiració de les oclusives intervocàliques C, P i T en h, ph th , fenomen atribuït per alguns al substrat etrusc per exemple, ficu > 'fiho’, ‘figa’ De les diverses varietats toscanes destaca el florentí, que fa els futurs…
toràcics
Carcinologia
Ordre de crustacis de la subclasse dels cirrípedes integrat per espècies fixes, bé mitjançant un peduncle carnós, com en els peus de cabra, bé mitjançant un disc ample i aixafat.
La cuirassa recobreix tot el cos, menys la regió de les antènules, i és integrada per sis plaques calcàries o més, bé que hi ha casos en què manquen El primer segment toràcic és unit al cap, mancat d’antenes i amb antènules molt reduïdes El tronc presenta sis parells d’apèndixs, i tenen circulació lacunar Són hermafrodites, amb fecundació creuada i interna, o bé amb autofecundació El desenvolupament és indirecte, a través d’un naupli, un metanaupli i una cipris, que, després de modificar-se, es fixa en un substrat mitjançant les antènules i desenvolupa les plaques de la cuirassa…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 8
- 9
- 10
- 11
- 12
- 13
- 14
- 15
- 16
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina