Resultats de la cerca
Es mostren 1129 resultats
Leo Hendrik Baekeland

Leo Hendrik Baekeland
© Fototeca.cat
Química
Químic flamenc.
Emigrà als Estats Units, on començà investigant sobre materials fotogràfics Inventà el paper Velox En vendre's els drets de l’invent per una quantiosa suma establí un laboratori en el qual aconseguí de sintetitzar el primer plàstic conegut, la baquelita nom en honor d’ell, que estimulà en alt grau la química orgànica en un nou camp
balanç de l’economia nacional
Economia
Dret
Registre de tots els actius nets de les unitats econòmiques d’un país que, en conjunt, en formen el capital nacional.
Aquest és constituït pels béns físics del país cases, fàbriques, eines, terrenys, carreteres, estocs de productes acabats, etc i per la diferència entre els drets de les unitats econòmiques del país sobre béns d’altres països i els drets d’estrangers sobre béns del país Les posicions deutores i creditores entre ciutadans del país bitllets en circulació, deute públic interior, títols de propietat, préstecs, etc no formen part del capital nacional, puix que en efectuar el balanç consolidat constitueixen partides del signe contrari, que resten cancellades El balanç del capital nacional,…
amalgama
Música
Tipus de metre irregular consistent en la barreja d’unitats heterogènies.
Aquestes unitats, que resulten d’agrupar-ne altres de nivell inferior en un nombre variable generalment 2, 3 o 4, poden ser tant compassos com temps, divisions de temps, etc Tradicionalment i en sentit més restrictiu, però, el terme sol aplicar-se només al compàs compassos d’amalgama Així, el compàs de 5/4, per exemple, es pot entendre com un compàs simple format per la suma amalgama de dos semicompassos semicompàs de diferent composició un de tres temps i un altre de dos l’ordre pot ser 3+2 o 2+3 Entès com a compàs compost, en canvi, estaria format per l’amalgama de dos temps…
cobrar
Demanar i obtenir el pagament (d’un compte, d’una suma deguda).
crèdit
Suma de totes les quantitats anotades en l’haver d’un compte.
dèbit
Suma de totes les quantitats anotades en el deure d’un compte.
heptatló
Atletisme
Prova combinada d’atletisme femení que comprèn set proves disputades en dos dies consecutius.
El primer dia de competició tenen lloc els 100 m tanques, el salt d’alçada, el llançament de pes i els 200 m llisos El segon dia es disputen el salt de llargada, el llançament de javelina i els 800 m En funció de la marca assolida en cada prova, l’atleta rep uns punts, la suma dels quals determina la classificació final
rumb
Transports
Angle format per la direcció de la proa d’una embarcació amb el meridià geogràfic, amb el magnètic o amb el de l’agulla, anomenats, respectivament, rumb real, rumb magnètic i rumb aparent
.
El rumb real és igual al rumb aparent més l’abatiment o correció total, el qual és la suma de la declinació magnètica, angle format pel meridià geogràfic i el magnètic, i de la desviació, angle format pel meridià magnètic i el de l’agulla Hom anomena rumb directe el rumb resultant dels diferents rumbs fets durant el temps de l’estima
sou
Numismàtica i sigil·lografia
Unitat de compte del sistema carolingi, que correspon a 1/20 de la lliura carolíngia (també unitat de compte), i es divideix en 12 diners o bé 24 òbols o malles, uns i altres moneda efectiva, primer d’argent, i, més tard, de billó.
Aquest sistema, que es generalitzà a l’època medieval i tingué una llarga perduració, passà de la Marca Hispànica a tots els Països Catalans El sou, com a unitat de compte, rebé denominacions específiques segons els països Per exemple un sou de melgoresos, la suma de 12 diners de Magalona un sou de rocabertins, el valor de 12 diners gironins d’aquest nom
inversió
Música
Operació que afecta la disposició de les notes d’un interval, elevant el so greu una octava, o abaixant també una octava el so més agut.
L’interval producte de la inversió s’anomena interval complementari, o interval complement de l’altre, perquè la suma de tots dos cobreix l’interval d’8a Les inversions d’intervals majors donen lloc a intervals menors i viceversa, les d’intervals augmentats donen lloc a intervals disminuïts i viceversa i els intervals justos continuen essent justos en ser invertits
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 8
- 9
- 10
- 11
- 12
- 13
- 14
- 15
- 16
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina