Resultats de la cerca
Es mostren 1445 resultats
la Llàntia

Barri de la Llàntia, a Mataró
© Fototeca.cat
Barri
Barri obrer i perifèric de Mataró, situat al NW de la ciutat, damunt la primera línia de turons, al lloc anomenat la plana Llàntia
, a la confluència del torrent de la Llàntia
amb els d’en Trisac i de les Valls, entre el barri de Cirera i el de Cerdanyola.
Sorgí en el decenni dels anys cinquanta, però no tingué entitat fins els seixanta De llavors ençà, la seva trajectòria històrica ha estat la típica de la urbanització marginal Hi manquen les infraestructures i els serveis urbans bàsics i, encara avui, es relaciona amb la ciutat només per dos punts la part alta del barri de Cerdanyola i el torrent d’en Trisac, el pas pel qual esdevé impossible quan plou
nigua
Entomologia
Insecte de l’ordre dels sifonàpters, de la família dels dermatofílids, que ateny 1 mm de longitud i té el cos pla i d’un color burell.
Al cap presenta una formació típica, amb tres llancetes, que li permeten d’esquinçar la pell d’alguns mamífers i de xuclar-los la sang, de la qual es nodreix Sovint l’animal escollit és l’home, i aleshores les picades es produeixen als peus si la femella diposita els ous al lloc de la picada, s’hi produeixen ulceracions La seva zona de distribució és bàsicament l’Amèrica tropical
actinomicetals
Biologia
Ordre de bacteris els representants del qual es caracteritzen per la seva convergència amb algunes formes de fongs.
Els micelis dels actinomicetals només es diferencien dels micelis dels fongs pel diàmetre de les hifes 1,5 micròmetres com a màxim i per llur estructura procariota, típica dels bacteris també poden, però, presentar formes bacillars La majoria són immòbils i viuen en el sòl, on tenen un paper important en la formació de l’humus, bé que algunes espècies d’aquest ordre són paràsites Alguns actinomicetals produeixen antibiòtics
cintes | cinta
Botànica
Jardineria
Gènere de plantes herbàcies perennes, de la família de les liliàcies, que comprèn unes 50 espècies de les regions tropicals, algunes de les quals són conreades en jardineria, sobretot plantades en tests.
Són plantes estoloníferes de rizoma horitzontal o oblic amb arrels primes i formen una roseta de fulles cintiformes que fan de 20 a 40 cm de llargària, entremig de les quals apareixen els escapuls florífers que porten un raïm de flors petites, blanques o verdoses L’espècie més coneguda és C elatum , de fulles verdes en la varietat típica, i ornada de faixes grogues en la varietat picturarum
ergodicitat
Matemàtiques
Propietat d’un procés estocàstic en què tots els paràmetres probabilístics es poden determinar (amb probabilitat 1) d’una única funció qualsevol resultant del procés.
Aquesta propietat normalment s’expressa, també, dient que les mitjanes probabilístiques coincideixen amb les temporals En sentit ampli hom parla d’ergodicitat respecte a la mitjana, desviació típica o qualsevol altre paràmetre d’interès Els processos ergòdics són importants en el sentit que hom pot fer fàcilment mesures sobre una única funció resultant d’un fenomen físic, i aplicar els valors resultants a la teoria matemàtica dels processos estocàstics
os parietal
Anatomia animal
Os parell de la volta cranial, d’origen membranós.
Es troba a tots els vertebrats, des dels peixos teleostis, on ocupa una posició per davant del supraoccipital, fins a l’home, on forma la part mitjana de la volta, delimitat per davant pel frontal, per darrere per l’occipital i lateralment pels temporals La cara interna presenta una morfologia molt típica, coneguda com a “fulla de figuera”, la qual és constituïda per les marques deixades per les ramificacions de l’artèria meníngia mitjana
disputatio
Filosofia
En l’escolàstica, sistema d’exposició i demostració, en forma sil·logística, d’una tesi o doctrina, i de refutació de la contrària.
Sovint hom dramatitzava la disputatio en dividir els alumnes d’una classe en dues parts, cadascuna de les quals defensava i atacava, respectivamenr, la qüestió debatuda En finalitzar el debat, el mestre o lector en feia un resum i determinava la qüestió Hereva, fins a un cert punt, del mètode dialèctic, trobà per escrit una configuració típica en les Disputationes metaphysicae 1597, de Francisco Suárez, exponent i norma de l’oposició al tomisme tradicional
cornella

Cornella negra
© Ivo Carvan
Ornitologia
Ocell de la família dels còrvids, d’uns 45 cm de llargada, de color totalment negre i llustrós, el bec negre i poderós i la cua quadrada.
El seu vol és lent, directe i regular Viu en els erms amb pocs arbres, en els parcs i les platges, i nia en els arbres o en els penya-segats De règim insectívor, és beneficiós per a l’agricultura L’espècie típica C corone corone rep el nom de cornella negra per diferenciar-la de la subespècie C corone cornix o cornella emmantellada , que té les parts inferiors de color gris
panellet

Panellets
© C.I.C.-Moià
Alimentació
Folklore
Dolç de dimensions petites i forma diversa (rodona, llarguera, etc.), fet essencialment de massapà, al qual de vegades hom afegeix pinyons, coco, fruita confitada o altres ingredients, i cobert amb sucre, ametlles o pinyons torrats, etc.
Amb les castanyes, constitueixen la menja típica de la nit de Tots Sants Era costum que les padrines en regalessin a llurs fillols A la Segarra i a l’Urgell reben el nom de mitgetes Associat a aquest postre, en diverses localitats, com a Reus, encara se celebren les tradicionals rifes de panellets L’origen d’aquesta menja és incert, tot i que antigament hi havia un tipus especial de panets d’ofrena que es destinaven als difunts
lofiformes
Ictiologia
Ordre de peixos de la subclasse dels osteïctis de cos nu o cobert de tubercles espinosos.
Caracteritzats pel fet de presentar les aletes pectorals pedunculades, els primers radis de les aletes dorsals lliures i transformats en filaments pescadors i les feses branquials reduïdes a un simple forat situat darrere cada aleta pectoral Presenten l’aleta caudal no bilobada, la boca generalment és molt grossa i les aletes ventrals són en posició jugular no tenen costelles i són fisoclists Inclou unes 225 espècies marines i bentòniques, agrupades en cinc famílies Una espècie típica és el rap
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 8
- 9
- 10
- 11
- 12
- 13
- 14
- 15
- 16
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina