Resultats de la cerca
Es mostren 6763 resultats
marquesat d’Aimeric
Història
Títol concedit el 1703 al general d’artilleria Bernat d’Aimeric-Cruïlles de Santa Pau i d’Oluja, baró de Rajadell (1632-1707).
El títol passà, per aliances matrimonials, dels Aimeric als Pignatelli, marquesos de San Vicente, i darrerament als Jordán de Urríes, marquesos d’Ayerbe
marquesat de Moja
Història
Títol concedit el 1702 a Ramon de Copons i de Grimau (mort el 1710), senyor de la Torre de Moja (Alt Penedès).
El 1822 el títol passà als Sarriera El 1924 fou rehabilitat com a marquesat de Moja de la Torre a favor de Pilar de Ponsich i de Sarriera Ha passat als Olives, comtes de Torre Saura
marquesat de Llo
Història
Títol concedit per Lluís XV de França, l’any 1749, sobre el lloc de Llo (Alta Cerdanya), a Josep Francesc de Móra i Catà.
Li fou convertit en títol espanyol el 1752 Passà als Alòs, marquesos d’Alòs
marquesat d’Anglesola
Història
Títol concedit el 1645 a Ramon Dalmau de Rocabertí i de Safortesa, tercer comte de Peralada i vescomte de Rocabertí, darrer baró d’Anglesola.
El títol passà successivament als Rocafull, als Boixadors, als Dameto i, darrerament, als Cotoner
marquesat de sa Cova
Història
Títol senyorial concedit el 1789 a Ignasi Ferrandell i Gual, regidor perpetu de Palma, Mallorca, més tard (1802) amb grandesa d’Espanya.
Morí sense successió 1804 i heretà el títol la seva neboda Maria Francesca de Vilallonga-Mir i Ferrandell , segona titular, que canvià 1806 la denominació per la de Casa Ferrandell Passà als Villalonga, als González-Valerio i als Maroto
comtat d’Alba de Liste
Història
Títol castellà concedit el 1459 a Enrique Enríquez y de Mendoza, besnet d’Alfons XI i fill d’un almirall de Castella.
La grandesa d’Espanya fou reconeguda al tercer comte El títol passà el 1713 als Pimentel, comtes ducs de Benavente després als Fernández de Velasco, ducs de Frías, als Téllez-Girón, ducs d’Osuna, i, darrerament, als Martorell, marquesos d’Albranca
marquesat d’Anguera
Història
Títol concedit per Felip IV d’Espanya, el 1623, al cardenal Federico Borromeo, arquebisbe de Milà (mort el 1631), cosí de Carles Borromeo.
El tercer marquès, Carlo Borromeo-Aresa mort el 1734, fou creat gran d’Espanya el 1708 El 1916 el títol fou elevat pel rei d’Itàlia a principat
comtat de Rocamartí
Història
Títol concedit per Felip V el 1702 al doctor en drets Francesc Comes i Torró (Calaf, Anoia 1632 — Leganés?, Castella ~1707).
Senyor de Rocamartí que havia comprat Fidel funcionari del rei, aquest li havia concedit prèviament els privilegis de ciutadà honrat de Barcelona, de cavaller i de noble del Principat 1698 Fou del consell de Sa Majestat i regent de la Reial Audiència de Mallorca i del Suprem d’Aragó El títol passà als Solà, senyors de la Donzell, i als Foixà
patriarca
Cristianisme
Dret canònic
Títol donat antigament als bisbes de les cinc seus més importants de l’imperi Romà i donat encara avui als caps de les esglésies orientals i honoríficament a alguns bisbes de l’Església catòlica.
El títol començà a utilitzar-se a partir del concili de Calcedònia 451, en què foren organitzats definitivament els cinc patriarcats de Roma, Alexandria, Antioquia, Constantinoble i Jerusalem pentarquia Llur jurisdicció sobre els territoris assignats, així com llurs drets, restaren codificats en la legislació de Justinià dret d’ordenar els bisbes de les seus més importants metropolites de la pròpia demarcació, dret d’inspecció sobre les diòcesis i pastors i dret d’arbitri en casos conflictius entre bisbes Anteriorment alguns bisbes, donada la successió apostòlica directa de la…
comtat de Fuentes
Història
Títol senyorial concedit el 1508 per Ferran el Catòlic a Juan Fernández de Heredia y Bardaixí, baró de Móra i senyor de Fuentes.
En morir 1677 el dotzè comte, sense fills, el títol passà als Torrelles, comtes de Castellflorit, que es cognominaren Fernández de Heredia Més tard passà als Moncayo, marquesos de Coscojuela de Fantova, i als Pignatelli