Resultats de la cerca
Es mostren 434 resultats
criteris de puressa
Química
Comparació que hom efectua entre propietats perfectament conegudes, empíricament o teòricament, d’una substància i les d’una mostra concreta d’aquesta, per determinar la seva puresa.
En el cas de substàncies sòlides amb punt de fusió definit, el criteri de puresa més emprat és el punt de fusió mixt Pel que fa als líquids, són emprats el punt i interval d’ebullició i l’índex de refracció Pel que fa a les substàncies òpticament actives, hom empra la rotació òptica molecular activitat òptica També, per a qualsevol tipus de substància, l’anàlisi elemental constitueix un criteri de puresa vàlid Modernament, hom empra també com a criteri de puresa les dades espectroscòpiques i la puresa cromatogràfica
fletxa
Tecnologia
Distància entre el punt de la màxima deformació d’una biga sotmesa a flexió i el lloc que ocuparia teòricament el mateix punt si no hi hagués deformació.
inosilicat
Mineralogia i petrografia
Cadascun dels minerals de la classe dels silicats que presenta una estructura constituïda per tetràedres de (SiO4)4 - formant cadenes de longitud teòricament indefinida unides per cations.
Hom els subdivideix en piroxens piroxè, de cadena simple, i en amfíbols amfíbol, de cadena doble
radiació de Hawking

Radiació de Hawking Es pot formar en un punt de l’espai una parella partícula-antipartícula (A), d’energia total nul·la, ques’anihilarà ràpidament (B); si el forat negre captura una d’aquestes partícules (C), l’altra (D) serà detectable i semblarà que prové del mateix forat negre
© Fototeca.cat
Física
Efecte previst teòricament per S. Hawking, basant-se en la relativitat general i la mecànica quàntica, segons el qual un forat negre pot emetre cert tipus de radiació.
A partir de l’observació que l’horitzó d’esdeveniments creix sempre que cau matèria en un forat negre, J Bekenstein suggerí que això significava una mesura del creixement de l’entropia del forat negre Hawking, d’acord amb la segona llei de la termodinàmica, afirmà que si un forat negre té entropia també ha de tenir certa temperatura i això provoca que hagi d’emetre radiació Els càlculs teòrics mostren que un forat negre ha d’emetre partícules i radiació com si fos un cos calent amb una temperatura inversament proporcional a la seva massa L’emissió es podria entendre prenent parells de…
balança fiscal
Comptabilitat
Taula comptable que quantifica les relacions econòmiques de tipus d’ingressos i despeses pressupostàries entre dues àrees.
A l’Estat espanyol, i especialment en relació a Catalunya, el terme es refereix sobretot a les diferències d’ingressos i despeses entre diverses comunitats autònomes, i permet valorar la diferència entre els fluxos monetaris que Catalunya rep, procedents de l’Estat espanyol el sistema de Seguretat Social i els organismes administratius autònoms, i allò que Catalunya aporta en forma de pagaments d’impostos i cotitzacions Des de l’establiment de l’estat autonòmic 1978, el Govern espanyol no publicà xifres oficlals de les balances fiscals fins al final de la primera dècada del segle XXI…
Gastó IV de Foix
Història
Comte de Foix (1436-71) i de Bigorra (Gastó I) (1436-71), vescomte de Bearn (Gastó XI) (1436-71), de Castellbò (Gastó II) (1423-62), de Narbona (Gastó I) (1447-68), de Marsan, Gabardà, Vilamur (Llenguadoc) i Lautrec.
Fill i successor del comte Joan I i de Joana d’Albret Durant la seva minoritat estigué sota la tutela del seu oncle el comte Mateu I de Comenge El 1434 es casà amb la infanta Elionor d’Aragó, filla del rei Joan II, i aquest els declarà successors al tron de Navarra 1455, després de desheretar el príncep de Viana i la infanta Blanca Abans de la mort 1464 d’aquesta, que retingueren al castell d’Ortès, ja s’intitulaven prínceps de Viana El 1436 renuncià, a petició del rei de França, a la qualificació de comte per la gràcia de Déu El 1453 expulsà els anglesos de la Guiena, i en recompensa el rei…
Thomas Alva Edison

Thomas Alva Edison
© Library of Congress
Electrònica i informàtica
Música
Inventor nord-americà.
Autodidacte, el 1863 començà a treballar com a operador telegràfic a la Western Union Telegraph Company, estudiant i experimentant durant els seus lleures El 1868 enregistrà la seva primera patent, un aparell enregistrador per a les votacions Els anys immediatament subsegüents dissenyà un teletip i perfeccionà el sistema del telègraf automàtic Collaborà amb Christopher L Sholes en la construcció de la primera màquina d’escriure , i aconseguí que el telèfon de Bell adquirís una aplicació pràctica generalitzada en incorporar-hi el micròfon de carbó 1877-78 El 1876 installà a Menlo Park Nova…
,
Eivissa
Historiografia catalana
Revista fundada a Eivissa al mes de març del 1944 amb el nom d’Ibiza, i rebatejada als anys setanta com a Eivissa.
Entre el 1944 i el 1950 fou editada per la Societat Cultural i Artística Ebusus Del 1950 al 1971, se n’encarregà l’Instituto de Estudios Ibicencos, creat el 1949 depenent del CSIC Durant la seva història ha mantingut una periodicitat com a mínim anual, tot i que, almenys teòricament, des del 1972 esdevingué semestral Aquest ritme d’aparició pública només esdevingué regular a partir dels anys norantaGradualment, l’objectiu de publicar les collaboracions literàries que havia caracteritzat la primera època donà pas, en la segona, a la preferència per les obres de recerca, bàsicament sobre…
capitalisme mixt
Economia
Forma de capitalisme en què les fallades de mercat són teòricament compensades pel sector públic i els objectius socials passen per davant de l’eficiència del funcionament de la competència.
orbital atòmic
Química
Cadascuna de les funcions, solució de l’equació de Schrödinger, que descriuen l’estat estacionari d’un electró que forma part d’un àtom.
El concepte d’orbital fou introduït cap a les acaballes dels anys vint, coincidint amb el desenvolupament de la mecànica quàntica, que permeté de superar totes les dificultats que el model de l’àtom de Bohr plantejava Les funcions orbitals poden ésser reals o complexes i prendre, per a uns valors determinats de les coordenades, valors positius o negatius, no directament relacionables amb cap propietat observable de l’electró El producte de la funció d’ona per la seva conjugada és sempre real i representa la probabilitat de trobar l’electró en cada punt de l’espai Els orbitals són definits…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 8
- 9
- 10
- 11
- 12
- 13
- 14
- 15
- 16
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina