Resultats de la cerca

Situat al bulevard des Capucines, fou construït el 1892 per l’empresari català Josep Oller i Roca, i inaugurat el 1893 amb un espectacle del ballet del Moulin-Rouge Fou cinema durant pocs anys, i tornà a la seva finalitat primitiva el 1954 Ha estat i és un dels principals teatres de varietats d’Europa Hi han actuat destacats membres de la Nova Cançó, com Raimon, Lluís Llach, Maria del Mar Bonet i Francesc Pi de la Serra

Estudià cant a Milà i debutà a Trieste el 1844 Posteriorment estigué activa a Espanya Cantà a Barcelona, València i Madrid, tot i que no s’ha pogut documentar en totes les fonts El 1847 actuà a Sant Petersburg com a soprano principal Es casà amb el director JA Cappa A partir del 1852 el seu nom torna a constar en teatres europeus, on interpretà diferents papers de G Rossini, V Bellini, G Donizetti i S Mercadante

Estudià a Madrid i posteriorment anà a Pàdua a perfeccionar el seu estil El 1919 cantà en la companyia del Teatre Victòria de Barcelona, i durant prop de trenta anys actuà en nombrosos teatres d’Europa i Amèrica En retirar-se dels escenaris es dedicà a la docència, primer a Barcelona i Sant Petersburg, i després a Buenos Aires i Tucumán, ciutat on fundà una acadèmia juntament amb Joan Goula Fou autor de l’obra Método para la impostación de la voz

Conegut particularment per les seves interpretacions de la música de Mozart Format al Mozarteum de Salzburg, començà la seva trajectòria al teatre de Magúncia, del qual fou el principal director fins el 1962 Ha estat director musical de Friburg 1965-69, director de l’Orquestra del Mozarteum i el Landestheater de Salzburg 1969-81, l’Orquestra Simfònica de Radio-Télé-Luxembourg 1981-96 i la Volksoper de Viena 2005-08 Ha estat convidat per les principals orquestres i teatres d’Europa i Amèrica

Fou nomenat arquitecte municipal de València el 1864 és autor de les façanes dels teatres Principal i de la Princesa de València, i de les places de toros de Yecla i de Requena Dirigí les obres de conducció d’aigües potables de València de la séquia de Morvedre, dels plans dels ferrocarrils de València a Almansa i de València al Grau, i de diverses carreteres i installacions industrials El seu estil és, en general, eclèctic, basat en un neoclassicisme lliure

Especialitzat en òpera, estudià a la Sorbona El 1952, convidat per Henze a dirigir la seva òpera Boulevard Solitude a Hannover, inicià una llarga carrera als teatres més importants d’Alemanya Posteriorment, treballà al Metropolitan de Nova York i, sobretot, a San Francisco, on debutà el 1958 i dirigí més de vint òperes A Zuric s’encarregà de dos cicles d’òperes de Monteverdi i Mozart, i als festivals de Salzburg i Bayreuth fou un dels directors d’escena més rellevants

Estudià a Santa Barbara EUA amb Lotte Lehmann i més tard ho feu a Salzburg Àustria L’any 1971 debutà al Metropolitan de Nova York després d’haver guanyat un concurs per a veus joves Aviat s’especialitzà en el repertori wagnerià, amb el qual s’ha destacat i ha assolit aplaudides representacions en festivals Salzburg, Bayreuth i teatres d’arreu del món Chicago, Viena, Londres, Zuric, Nàpols S’ha distingit igualment en el repertori de l’òpera italiana Verdi i postromàntic R Strauss

És un dels més grans nuclis industrials de Rússia Té construccions mecàniques, materials de construcció i indústria química, alimentària i lleugera El seu port fluvial té una activitat considerable Centre d’ensenyament superior És seu episcopal ortodoxa 1682 Hi ha museu etnològic i d’art i diversos teatres dramàtic, d’òpera i ballet i de titelles D’origen medieval, fou fortificada el 1586 A la fi del s XVII hi foren construïdes les primeres drassanes de Rússia Conserva diverses esglésies dels s XVII-XVIII

Deixeble en dibuix de JPahissa, s’inicià en l’escenografia amb SAlarma A París treballà per al cinema i per a la ballarina TBoronat Un cop a Barcelona, collaborà en quasi tots els teatres i en el Liceu Féu, entre altres, les decoracions d' Agonia , de PBertrana, i d' Era un home , de MDauville Fou director artístic de l’Associació de Teatre Selecte, que fundà juntament amb els seus germans Joan i Claudi Defugint el naturalisme, concebé l’escenografia com un element creatiu i suggeridor

Als vint-i-tres anys guanyà el premi Herbert von Karajan Inicià la seva carrera com a titular de l’Orquestra Estatal d’Armènia i amb el temps dirigí les principals orquestres de l’antiga URSS El 1978 fou nomenat assistent de Jurij Temirkanov al Teatre Mariinski de Sant Petersburg, que el nomenà director musical el 1988 Encara que dirigí en altres teatres europeus, Gergiev centra la seva carrera al Teatre Mariinski, amb el qual ha realitzat nombroses gires internacionals i enregistraments del repertori líric rus