Resultats de la cerca
Es mostren 3868 resultats
temàtic | temàtica
Música
Dit d’una obra o un fragment en els quals el tema té un paper privilegiat.
base sufixal
Lingüística i sociolingüística
Element que resta quan no són llevats d’un mot els morfemes temàtics, anomenat també tema
.
tematització
Lingüística i sociolingüística
Procés pel qual un element lingüístic que forma part del rema passa a ésser el tema.
coda
Música
Fragment que afegit al tema o subjecte d’una fuga, prepara tonalment l’entrada del contrasubjecte.
Florencio Sánchez
Teatre
Comediògraf uruguaià.
La seva obra pertany tant a la literatura uruguaiana com a l’argentina Installat a La Plata 1893, es dedicà al periodisme, collaborant en El Siglo i La Razón , de Montevideo, i en La República , de Rosario Políticament fou partidari dels blancos La seva obra, molt influïda per Ibsen i pels novellistes russos, palesa un realisme de caire tràgic, alhora que és teatre d’idees i de costums rurals i urbans de to nacionalista, i reflecteix encertadament caràcters i ambients Cal destacar-ne M'hijo el dotor 1903, La Gringa 1904 i Barranca abajo 1905, de tema rural, i En familia 1905 i…
variació
Música
Principi compositiu basat en la modificació d’una idea musical.
També es refereix a una forma musical basada en l’aplicació continuada d’aquest principi Atès que el desplegament de la forma musical manté un equilibri entre unitat i varietat, entre recurrència i novetat, la variació és un principi compositiu essencial de la música i engloba des dels petits canvis en una repetició fins a la producció, per derivació, d’un nou material La presència, en diferents graus, de la variació en els models formals més elementals com el període, la sentence , la forma binària i la ternària documenta el caràcter fonamental d’aquest procediment, caràcter que s’accentua…
Pere Manaut i Taberner
Literatura catalana
Medicina
Metge, escriptor i folklorista.
Estudià medicina a Barcelona, on exercí, i aviat es distingí per les seves collaboracions a la Revista de Higiene i el Boletín de Medicina y Farmacia Collaborà també a La Renaixença , L’Esquella de la Torratxa , L’Aureneta i Cu-cut , sovint amb els pseudònims d’ Enric Xarau i Jordi Muntaner Publicà obres de tema mèdic, com Fecundación artificial humana 1882 i Banys de mar 1901, i de tema històric i literari, com La prostitución 1894 i la novella L’abim 1911, teatrals, com Lo trinxeraire 1899 i Misèria 1912, la narració breu Blanca d’Alamany 1919 i unes…
,
Àiax
Personatge de la Ilíada
que personifica la força física, fill de Telamó i un dels cabdills de l’exèrcit grec; era considerat el segon, després d’Aquil·les, pel seu valor en la lluita.
En obres menors del cicle troià Etiòpida i Petita Ilíada apareix la seva discussió amb Ulisses per la possessió de les armes d’Aquilles, durant els funerals d’aquest, i la follia que, en no aconseguir-les, el portà al suïcidi En els Epinicis , Píndar fa responsable Ulisses d’aquesta mort Sòfocles, en la tragèdia Àiax , analitza el procés irracional que el condueix a la mort El tema fou tractat encara per Ovidi a Les metamorfosis i passà a la literatura occidental, on fou desenvolupat, entre d’altres, per Hernando de Acuña i Ugo Foscolo En el Raonament de Telamó i Ulisses , Roís…
Hamlet

Estàtua de Hamlet, Stratford-on-Avon
© Fototeca.cat-Corel
Tragèdia de Shakespeare, escrita el 1601 i refosa definitivament el 1606.
Partint d’un tema probablement degut a Thomas Kyd ~1580 —basat en la llegenda escandinava del príncep Amleth, més tard aparegut a la Historia Danica de Saxe Grammaticus— i de les Histoires Tragiques de Belleforest, l’autor narrà la història de Hamlet, príncep de Dinamarca, i la seva lluita enfront de l’oncle Claudius, assassí del seu pare, usurpador del tron i segon marit de la seva mare Hamlet, un dels millors personatges símbol shakespearians, representa el dubte Hom ha fet diverses òperes sobre aquest tema Mercadante Amleto , 1822, F Faccio Amleto, 1865 i A…
variació
Música
Procediment d’improvisació que es basa en la transformació d’un element musical de diferents maneres, però conservant la seva identitat.
La variació apareix al llarg de la història de la música sota la forma ornamental o estructural Progressivament la variació es transformà en tema i variacions , forma en la qual el tema és presentat unes quantes vegades amb modificacions diverses Les formes musicals basades en la imitació són la partita , la xacona, el passacaglia , el ricercare i la canzone , el ground i el passamezzo La transformació es pot efectuar per mitjà de l’ornamentació, de la figuració i de la disminució Hi ha diversos modes de variacions l’efectuada sobre un cantus firmus , la variació…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 8
- 9
- 10
- 11
- 12
- 13
- 14
- 15
- 16
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina