Resultats de la cerca

En la teologia vèdica, el gandharva de l’aigua és un déu coneixedor dels misteris divins En la teologia posterior esdevé una classe menor de deïtat músics de la cort d’Indra, companys de les apsarā El caràcter lasciu i en part maligne de la figura del gandharva lliga amb el cercle teològic del culte dels asura En el budisme, gandharva esdevé sinònim de la realitat que transmigra en el moment d’una nova encarnació

Contribuí a l’avenç de la teologia positiva durant el segle XIX Fou professor a Würzburg des del 1854, any que publicà la seva obra fonamental, Enchiridion symbolorum et definitionum, antologia de documents dogmàtics i doctrinals del magisteri eclesiàstic des dels primers temps, de gran ajut per als estudiosos de la teologia Té també un important recull de texts litúrgics orientals Ritus orientalium, Coptorum, Syrorum et Armenorum in administrandis Sacramentis 1863-64

Professà al convent de Santa Caterina de Barcelona 1615 i el mateix any fou tramès a estudiar filosofia al collegi major de Solsona i teologia a Girona Fou catedràtic de teologia de la Universitat de Girona entre el 1637 i el 1645 provincial dels dominicans de l’antiga Corona catalanoaragonesa 1645-49 Bisbe de Solsona, endegà el Seminari, protegí la Universitat de Solsona, creada el 1620 féu unes visites pastorals detallades del seu bisbat

Estudià al seminari de Barcelona, i fou professor de teologia al de Tarragona Empresonat el 1861 pels seus escrits polèmics en matèria de religió, passà a Granada, on es llicencià en teologia 1886 Aquell mateix any obtingué una canongia magistral al Sacromonte i fundà, a Granada, associacions, un collegi i un institut religiós femení, tot sota el nom de Crist Rei Hom li féu el procés de beatificació entre el 1950 i el 1955

Aquest càrrec aparegué i es féu comú a partir del s XV El concordat del 1851 el féu obligatori, a l’Estat espanyol, a totes les catedrals i collegiates Era elegit per oposició i amb majoria absoluta de vots, i l’elegit havia d’ésser doctor o llincenciat en teologia Hom li posà com a obligació, a més de la predicació, l’ensenyament a través d’una càtedra de teologia o d’oratòria sagrada al seminari

Religiós caputxí, estudià teologia a Friburg de Suïssa i es doctorà a Roma el 1972, amb la tesi Los discursos de adiós de Gn 49 a Jn 13-17 Pistas para la historia de un género literario en la antigua literatura judía 1976 És secretari de l’Associació Bíblica de Catalunya des de la seva fundació 1973 i cap del departament de Bíblia i professor de la Facultat de Teologia de Catalunya Ha estudiat els manuscrits hebreus de Girona

Subratllà especialment la dimensió estètica de la revelació Les seves obres principals són Das Herz der Welt ‘El cor del món’, 1945, Theologie der Geschichte ‘Teologia de la història’, 1951, Bernanos 1954, Das betrachtende Gebet ‘La pregària contemplativa’, 1955, Die Gottesfrage des heutigen Menschen ‘El problema de Déu en l’home d’avui’, 1956, Skizzen zur Theologie ‘Assaigs de teologia’, 1960-61, Herrlichkeit Eine theologische Ästhetik ‘Magnificència Una estètica teològica’, 1961, Cordula oder der Ernstfall 1966

El grau de batxiller en arts era inferior al de mestre, però facultava per a ensenyar com a auxiliar o substitut El mestre en arts que volia seguir estudis superiors havia d’aconseguir el grau de batxiller en teologia , indispensable per als graus superiors de llicenciat i de doctor en teologia, o bé el de batxiller en lleis i cànons o de batxiller en medicina , previs als de doctor en les respectives facultats Només les universitats o estudis generals podien conferir graus

Llicenciat en teologia 1854 amb un estudi sobre el realisme i el nominalisme medievals, pastor protestant a Lovaina 1854-57 i a Rotterdam 1857-65 Influït per la teologia moderna, trencà amb l’ortodòxia eclesiàstica i residí a Heidelberg fins el 1874 com a professor privat i catedràtic A la nova Universitat d’Amsterdam ensenyà història de l’art, estètica i literatura moderna fins el 1895 Les seves publicacions abracen un camp amplíssim història, bíblia, hermenèutica, arqueologia, crítica literària, etc

Doctor en teologia i en ambdós drets, el 1780 obtingué una càtedra de filosofia a la Universitat Literària de Mallorca, i deu anys més tard la càtedra de teologia després, en fou rector i procanceller Fou canonge i visitador del bisbat de Jaén Predicà diverses oracions fúnebres , entre les quals es féu famosa la del bisbe Bernat Nadal 1818 Escriví un Diccionario histórico-político del estado eclesiástico y regular de Mallorca, perdut, i una Pràctica cristiana per obrar ab perfecció 1807