Resultats de la cerca

Aquesta església es trobava dins de l’antic terme del castell de Montmaneu Segurament fou la capella del castell del terme, com l’advocació sembla indicar Les primeres notícies del terme corresponen a un testament sagramental jurat l’any 1063 en el qual el difunt, anomenat Miró, havia deixat la torre amb l’alou i les vinyes que es trobaven a Montmaneu al lloc anomenat Claravalls, a Ramon Eromir i a la seva muller Belisen L’església es documenta en el mateix testament, ja que testador concedeix a Sant Miquel de Montmaneu la meitat del delme de l’alou esmentat Aquesta…

Professor a Greifswald 1872, les polèmiques suscitades per la seva exegesi veterotestamentària li feren abandonar la càtedra 1882 Ensenyà llengües semítiques a Halle 1882, a Marburg 1885 i a Göttingen 1892 Seguint la línia d’EReuss, estudià l’evolució religiosa d’Israel a través de l’anàlisi literària i establí les quatre fonts del Pentateuc Quant al Nou Testament, insistí en un primitiu text arameu de Marc i preparà les bases de la posterior Formgeschichte Escriptor prolífic, és autor de Die Geschichte Israels ‘La història d’Israel’, 1878, Die Komposition des Hexateuchs und der…

Aquesta església, parroquial, fou consagrada l’any 1062 pel bisbe de Girona Berenguer Guifré En aquest document era anomenada “ sancta Eulalia de Crudilias” El temple ja existia anteriorment, puix que l’any 1035, en el testament de Gilabert, el probable iniciador del casal dels Cruïlles, s’hi fa referència “ …et ad sancta Eulalia de Crudilias ipso meo alode” En el testament, de l’any 1064, el cabiscol Ponç disposà dels seus masos situats a la parròquia de Santa Eulàlia de Cruïlles L’any 1144 “ sancta Eulalia de Crudilis ” passà a dependre del monestir de Sant…

Aquest monestir apareix en el testament de l’any 993 del comte Borrell II, en què li deixà 2 eugues i 2 vaques També va rebre una deixa de dues unces d’or en el testament del comte d’Urgell, Ermengol, de l’any 1007 Hi ha documentada una altra deixa, d’un sou per a la seva illuminació, en el testament del 1037 de Seniofred, sagristà de la Seu La vila de Planeza és esmentada com a afrontado d’un alou a Cogomells, l’any 1047 i l’any 1053 es troba la deixa d’una casa situada a Planezas Els documents no assenyalen una situació precisa de l’indret on era…

Es trobava a la masia de Can Serts, a la barriada de la Rovira Roja, i s’enrunà totalment al segle XIX S’esmenta per primer cop en el testament de Guisla de Santmartí, cap al 1078, per la qual cosa es desprèn que era anterior Dos anys més tard, el testament d’Esteve, marit de Peregrina, fou jurat damunt l’altar de sant Salvador que hi havia a l’església de Durban, dins el terme del castell de Sant Martí En aquest testament es llegà a Sant Salvador una unça per a misses en remei de la seva ànima Novament és esmentada el 1150, any en què el bisbe de…

Els escrits de la primitiva comunitat cristiana, en aplicar-lo a Jesús, expressen la creença en la seva divinitat Fill

Segons el dret actual el nomenament de marmessor universal substitueix la manca de la institució d’hereu en els testaments

Nou d’aquestes odes entraren a formar part de l’ofici matinal de la litúrgia bizantina, i apareixen, després del Salteri, en diversos manuscrits de la Bíblia ja en el Codex Alexandrinus del segle V, sovint amb cinc odes més Les odes cantades en l’ofici matinal bizantí són les següents Càntic de Moisès Èxode 15,1-19, Càntic de Moisès, que només es canta durant la Quaresma Deuteronomi 32,1-43, Pregària d’Anna, mare de Samuel 1Sa 2,1-10, Pregària d’Habacuc Habacuc 3,2-19, Pregària d’Isaïes Isaïes 26,9-20, Pregària de Jonàs Jonàs 2,3-10, Pregària dels tres joves Daniel 3,26-45, Càntic dels tres…

Aquesta església es trobava dins de l’antic terme del castell de la Guàrdia Pilosa Degué ser una capella dependent de la parròquia de Sant Jaume, probablement fou la capella del castell Les úniques notícies d’aquesta església corresponen al testament d’un senyor del castell de la família dels Castellar, anomenat Berenguer Sendred, el qual l’any 1124 feu una deixa a Santa Maria de la Guàrdia Pilosa, i una altra a Sant Jaume de la Guàrdia, per la qual cosa ha de correspondre a una altra església, que pel fet d’esmentar-se en un testament d’un senyor del terme i ésser…