Sant Andreu in Planezas (la Seu d'Urgell)

Aquest monestir apareix en el testament de l’any 993 del comte Borrell II, en què li deixà 2 eugues i 2 vaques. També va rebre una deixa de dues unces d’or en el testament del comte d’Urgell, Ermengol, de l’any 1007. Hi ha documentada una altra deixa, d’un sou per a la seva il·luminació, en el testament del 1037 de Seniofred, sagristà de la Seu. La vila de Planeza és esmentada com a afrontado d’un alou a Cogomells, l’any 1047 i l’any 1053 es troba la deixa d’una casa situada a Planezas.

Els documents no assenyalen una situació precisa de l’indret on era edificat aquest monestir, tan sols l’assenyalen com a límit de terres situades a Marsera, o com a afrontació, pel N, d’un gran alou a les viles de Vilva, Torello, Nocoló, Baltinyà i Pujol, cosa que el situa a la part nord del pla d’Urgellet, entre Alàs i la Seu d’Urgell. En un document del 1003 s’esmenta, com a límit d’un alou a Somont, el torrent que baixa de Sant Andreu. A partir d’aquestes dades es podria establir la possibilitat que el monestir de Sant Andreu in Planezas estigués situat a l’indret ocupat actualment per la casa de Sant Andreu, al capdamunt del torrent de Sant Pere, ja al terme d’Ansevall.

En un capbreu de delmes d’ordi recollit al diplomatari de Sant Climent de Codinet, datat entre els segles XI i XII, s’esmenta l’abat de Sant Andreu de Planicias; aquest és, ara per ara, el darrer esment conegut d’aquest cenobi.