Resultats de la cerca
Es mostren 6751 resultats
marquesat d’Anglesola
Història
Títol concedit el 1645 a Ramon Dalmau de Rocabertí i de Safortesa, tercer comte de Peralada i vescomte de Rocabertí, darrer baró d’Anglesola.
El títol passà successivament als Rocafull, als Boixadors, als Dameto i, darrerament, als Cotoner
marquesat de Moja
Història
Títol concedit el 1702 a Ramon de Copons i de Grimau (mort el 1710), senyor de la Torre de Moja (Alt Penedès).
El 1822 el títol passà als Sarriera El 1924 fou rehabilitat com a marquesat de Moja de la Torre a favor de Pilar de Ponsich i de Sarriera Ha passat als Olives, comtes de Torre Saura
comte de Tendilla
Història
Títol concedit a Castella el 1465 a Íñigo López de Mendoza y Figueroa, baró de Sangarrén, fill del marquès de Santillana.
El seu fill i segon comte fou el primer marquès de Mondéjar Íñigo López de Mendoza y Quiñones des d’aleshores fou el títol dels primogènits dels marquesos de Mondéjar Passà als Ibáñez de Segovia, als Bellvís de Montcada, als Álvarez de las Asturias-Bohorques i als Cotoner
marquesat d’Anguera
Història
Títol concedit per Felip IV d’Espanya, el 1623, al cardenal Federico Borromeo, arquebisbe de Milà (mort el 1631), cosí de Carles Borromeo.
El tercer marquès, Carlo Borromeo-Aresa mort el 1734, fou creat gran d’Espanya el 1708 El 1916 el títol fou elevat pel rei d’Itàlia a principat
marquesat de sa Cova
Història
Títol senyorial concedit el 1789 a Ignasi Ferrandell i Gual, regidor perpetu de Palma, Mallorca, més tard (1802) amb grandesa d’Espanya.
Morí sense successió 1804 i heretà el títol la seva neboda Maria Francesca de Vilallonga-Mir i Ferrandell , segona titular, que canvià 1806 la denominació per la de Casa Ferrandell Passà als Villalonga, als González-Valerio i als Maroto
Narcís Descatllar i de Sarriera
Història
Senyor del Catllar, castlà de Rocabruna i marquès de Besora, títol que li fou concedit per Carles II el 1697.
Fill de Lluís Descatllar i Desbac, fou protector del braç militar i partidari del rei arxiduc Carles III, que el 1707 li atorgà el títol de gentilhome de cambra, el mateix any li foren conferides les dignitats de mestre racional i de batlle general de Catalunya, en les quals, després de la seva mort, fou succeït pel seu fill Joan Descatllar i de Cartellà
comtat d’Alba de Liste
Història
Títol castellà concedit el 1459 a Enrique Enríquez y de Mendoza, besnet d’Alfons XI i fill d’un almirall de Castella.
La grandesa d’Espanya fou reconeguda al tercer comte El títol passà el 1713 als Pimentel, comtes ducs de Benavente després als Fernández de Velasco, ducs de Frías, als Téllez-Girón, ducs d’Osuna, i, darrerament, als Martorell, marquesos d’Albranca
patriarca
Cristianisme
Dret canònic
Títol donat antigament als bisbes de les cinc seus més importants de l’imperi Romà i donat encara avui als caps de les esglésies orientals i honoríficament a alguns bisbes de l’Església catòlica.
El títol començà a utilitzar-se a partir del concili de Calcedònia 451, en què foren organitzats definitivament els cinc patriarcats de Roma, Alexandria, Antioquia, Constantinoble i Jerusalem pentarquia Llur jurisdicció sobre els territoris assignats, així com llurs drets, restaren codificats en la legislació de Justinià dret d’ordenar els bisbes de les seus més importants metropolites de la pròpia demarcació, dret d’inspecció sobre les diòcesis i pastors i dret d’arbitri en casos conflictius entre bisbes Anteriorment alguns bisbes, donada la successió apostòlica directa de la seva seu, sense…
comtat de Fuentes
Història
Títol senyorial concedit el 1508 per Ferran el Catòlic a Juan Fernández de Heredia y Bardaixí, baró de Móra i senyor de Fuentes.
En morir 1677 el dotzè comte, sense fills, el títol passà als Torrelles, comtes de Castellflorit, que es cognominaren Fernández de Heredia Més tard passà als Moncayo, marquesos de Coscojuela de Fantova, i als Pignatelli
Déu nostre senyor
Títol donat en l’Antic Testament a Jahvè (Adonai) i que la tradició cristiana, a partir ja dels escrits del Nou Testament (gr: κύριος), aplica indistintament a Déu i a Crist.
El títol arribà fins i tot a substituir el mateix nom sagrat de Jahvè en la lectura sinagogal de la Bíblia, costum que ha seguit després la tradició litúrgica cristiana El Nou Testament aplica aquest títol diví al Crist glorificat “Déu li ha donat un nom per sobre de tot altre nom Jesús és el Senyor”, significant amb això que participa del domini i el poder de Déu
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 8
- 9
- 10
- 11
- 12
- 13
- 14
- 15
- 16
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina