Resultats de la cerca

El títol passà successivament als Rocafull, als Boixadors, als Dameto i, darrerament, als Cotoner

El 1822 el títol passà als Sarriera El 1924 fou rehabilitat com a marquesat de Moja de la Torre a favor de Pilar de Ponsich i de Sarriera Ha passat als Olives, comtes de Torre Saura

El seu fill i segon comte fou el primer marquès de Mondéjar Íñigo López de Mendoza y Quiñones des d’aleshores fou el títol dels primogènits dels marquesos de Mondéjar Passà als Ibáñez de Segovia, als Bellvís de Montcada, als Álvarez de las Asturias-Bohorques i als Cotoner

El tercer marquès, Carlo Borromeo-Aresa mort el 1734, fou creat gran d’Espanya el 1708 El 1916 el títol fou elevat pel rei d’Itàlia a principat

Morí sense successió 1804 i heretà el títol la seva neboda Maria Francesca de Vilallonga-Mir i Ferrandell , segona titular, que canvià 1806 la denominació per la de Casa Ferrandell Passà als Villalonga, als González-Valerio i als Maroto

Fill de Lluís Descatllar i Desbac, fou protector del braç militar i partidari del rei arxiduc Carles III, que el 1707 li atorgà el títol de gentilhome de cambra, el mateix any li foren conferides les dignitats de mestre racional i de batlle general de Catalunya, en les quals, després de la seva mort, fou succeït pel seu fill Joan Descatllar i de Cartellà

La grandesa d’Espanya fou reconeguda al tercer comte El títol passà el 1713 als Pimentel, comtes ducs de Benavente després als Fernández de Velasco, ducs de Frías, als Téllez-Girón, ducs d’Osuna, i, darrerament, als Martorell, marquesos d’Albranca

El títol començà a utilitzar-se a partir del concili de Calcedònia 451, en què foren organitzats definitivament els cinc patriarcats de Roma, Alexandria, Antioquia, Constantinoble i Jerusalem pentarquia Llur jurisdicció sobre els territoris assignats, així com llurs drets, restaren codificats en la legislació de Justinià dret d’ordenar els bisbes de les seus més importants metropolites de la pròpia demarcació, dret d’inspecció sobre les diòcesis i pastors i dret d’arbitri en casos conflictius entre bisbes Anteriorment alguns bisbes, donada la successió apostòlica directa de la seva seu, sense…

En morir 1677 el dotzè comte, sense fills, el títol passà als Torrelles, comtes de Castellflorit, que es cognominaren Fernández de Heredia Més tard passà als Moncayo, marquesos de Coscojuela de Fantova, i als Pignatelli

El títol arribà fins i tot a substituir el mateix nom sagrat de Jahvè en la lectura sinagogal de la Bíblia, costum que ha seguit després la tradició litúrgica cristiana El Nou Testament aplica aquest títol diví al Crist glorificat “Déu li ha donat un nom per sobre de tot altre nom Jesús és el Senyor”, significant amb això que participa del domini i el poder de Déu