Resultats de la cerca
Es mostren 738 resultats
Pere Paulí
Música
Tenor català.
Inicià la seva carrera com a membre del Cor del Gran Teatre del Liceu i rebé lliçons de M Barrientos i F Viñas, abans de traslladar-se a Milà, on perfeccionà els seus coneixements Debutà a Trieste el 1929 com a Faust Mefistofele i la temporada 1929-30 cantà La bohème al Tea tro alla Scala de Milà Destacà en diversos teatres italians, francesos, alemanys i espanyols, amb una carrera curta, finalitzada el 1946 El 1936 estrenà La sulamita , d’A Zanella, a Ancona, al costat de Zita Fumagalli Riva i cinc anys més tard cantà Jenufa , de L Janácek, al Teatro La Fenice de Venècia Enregistrà…
Giovanni Martinelli
Música
Tenor italià.
Estudià música i cant a Milà, on debutà el 1910 al Teatro del Verme amb l' Stabat Mater de G Rossini i amb Ernani , de G Verdi Al cap d’un any fou contractat per G Puccini per a l’estrena europea de La fanciulla del West , dirigida a Roma per A Toscanini El 1912 debutà al Covent Garden de Londres amb Tosca i a partir de llavors i fins el 1937 actuà en aquest teatre en noranta representacions i quinze òperes El 1913 cantà al Metropolitan de Nova York, escenari on reaparegué ininterrompudament fins el 1946, en més de 900 representacions en les quals interpretà trenta-set papers, sobretot el de…
Maria Lluïsa Vela i Lafuente
Música
Soprano valenciana, mare del baríton L. Sagi Vela i germana de Telmo Vela.
Esta blerta de molt jove a Crevillent, ben aviat mostrà grans aptituds per al cant, que finalment començà a estudiar al Conservatori de València Debutà al Teatre Príncipe Alfonso de Madrid el 1902 amb Jugar con fuego FA Barbieri i l’èxit que hi obtingué comportà el seu immediat ingrés en la companyia del baríton E Sagi Barba, amb qui més tard es casà El 1908 cantà una aplaudida Marina a Madrid i tres anys després es presentà a l’Havana amb Tosca El 1914 estrenà al Circo Price de Madrid Las Golondrinas , de JM Usandizaga, en la seva versió com a sarsuela i el 1920 actuà al Teatre Tívoli de…
Francesco Molinari-Pradelli
Música
Director d’orquestra italià.
Estudià piano a la seva ciutat natal i direcció orquestral a Roma A partir del 1939, arran del seu debut a Bolonya amb L’elisir d’amore , es consagrà com a director en el gènere operístic, al qual es dedicà exclusivament El 1946 es presentà al Teatro alla Scala de Milà i posteriorment ho feu gairebé a tots els teatres d’òpera d’Itàlia El 1955 debutà al Covent Garden de Londres amb una celebrada producció de Tosca , interpretada per R Tebaldi El 1957 actuà a San Francisco i dos anys més tard ho feu a l’Òpera de Viena En 1966-73 dirigí diverses òperes d’autors italians al Metropolitan de Nova…
Capella Sixtina

Fragment dels frescos de de la Capella Sixtina, de Miquel Àngel
© Fototeca.cat-Corel
Capella
Edificació de planta rectangular que forma part del conjunt de Sant Pere del Vaticà.
Construïda el 1474 per l’arquitecte florentí Giovannino de'Dolci per encàrrec del papa Sixt IV, fou destinada a la celebració dels conclaves La distribució de l’espai, cobert amb volta de canó rebaixat i llunetes, és extremament simple els murs són dividits horitzontalment en tres zones, la mitjana de les quals serveix de galeria, i, verticalment, en requadres separats per pilastres i per sis finestres a cada costat a la part alta Quant a la decoració, fou encomanada als pintors més destacats del quatre-cents toscà i d’Úmbria 1481-83, murs perimetrals Botticelli, Ghirlandaio,…
Antoni Pons i Cirac
Arts decoratives
Vidrier.
Des de molt petit residí a Barcelona De formació autodidàctica, començà treballant en un taller de vidre, però aviat passà a l’art de la talla del cristall copes d’ornament, joies, quadres, etc Emprà moles de carborúndum per a desbastar, de sílex artificial per a afinar i de suro amb pols de pedra tosca per als ombrejats i polits Hi ha obres seves als museus del Vaticà, Kennedy, dels Reis de Bèlgica, etc, i creà a Sants el Museu Pons i Cirac Hom li dedicà el film Les mans de Pons Cirac 1967, de JFde Lasa, i el llibre A flor de vidre i amb l’ànima enlairada , de Garcia i Sánchiz El 1989 fou…
Miguel Fleta
Música
Nom amb què és conegut el tenor aragonès Miguel Burro Fleta.
Vida Provinent d’una família pagesa, de primer fou pastor i agricultor La seva passió per cantar jotes dugué el seu pare a animar-lo a estudiar cant, cosa que feu a Barcelona, tot i que en un principi no fou acceptat al Conservatori del Liceu Finalment hi accedí gràcies a la professora Luisa Pierrick, primera mestra i futura esposa del tenor El 1919 debutà al Teatre Comunale de Trieste amb Francesca da Rimini , de R Zandonai, amb gran èxit de públic Tres anys després interpretà Carmen a Madrid, i el 1923 es presentà amb unes memorables funcions de Tosca al Metropolitan de Nova York, teatre on…
Sant Romà de Bono (Montanui)
Art romànic
Situació Interior de la capella, amb la porta oberta a l’indret on hi havia l’embocadura de l’absis ECSA - JA Adell La capella de Sant Romà, dita també de Santa Leocàdia en algunes publicacions, es troba, abandonada, a la cruïlla de la carretera N-230 amb la carretera que porta a la central elèctrica de Senet Tot i que la capella és al costat mateix de la carretera, és difícil de veure perquè es troba en un replà inferior al nivell de la carretera i totalment coberta de bardisses, que la fan pràcticament invisible fins que no s’arriba a la seva porta Mapa 32-9 180 Situació 31TCH138129…
les Preses
Les Preses
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi de la Garrotxa, a la zona nord-oriental de la plana d’en Bas, a la dreta del Fluvià.
Situació i presentació Limita amb Olot N, Santa Pau E, Sant Feliu de Pallerols SE i la Vall d’en Bas S i W El pla de les Preses és format per materials pliocènics, que per un llindar passa a la cubeta de Santa Pau, també d’origen tectònic És per tota aquesta zona de contacte entre els termes de les Preses, Olot i Santa Pau per on s’estén el sector volcànic i el veïnat anomenat Bosc de Tosca El municipi consta d’una part muntanyosa, accidentada pels vessants septentrionals i occidentals de la serra del Corb 936 m, formada per materials eocènics, amb colades volcàniques, i pels cingles de…
Velickova Ljuba Welitsch
Música
Soprano austríaca d’origen búlgar.
Estudià cant a Viena i debutà a l’Òpera de Sofia el 1936 En 1937-40 cantà a Graz i en 1941-43 ho feu a Hamburg Després d’haver format part de la companyia de l’Òpera de Munic entre el 1943 i el 1946, fou contractada per la Staatsoper de Viena, amb la qual es presentà al Covent Garden de Londres 1947 amb el paper titular de Salome , en el qual s’especialitzà i que també interpretà en el seu debut al Metropolitan de Nova York 1949 L’havia cantat per primera vegada el 1944, sota la direcció de R Strauss Així mateix destacà en òperes de G Verdi Aïda , G Puccini -especialment Tosca -, WA Mozart,…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 8
- 9
- 10
- 11
- 12
- 13
- 14
- 15
- 16
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina