Resultats de la cerca
Es mostren 391 resultats
Alfons Vila i Franquesa
Disseny i arts gràfiques
Dibuixant humorístic i satíric i militant anarquista, més conegut pel pseudònim de Shum.
Anà a Barcelona als catorze anys, on visqué de manera molt precària fent dibuixos pels cafès Els anys 1917-18 anà a París, on es convertí en militant anarquista i adoptà el pseudònim de Shum De retorn a Barcelona, esdevingué molt pròxim o en formà part dels escamots enfrontats a la policia i als sindicats lliures durant els anys del pistolerisme El maig del 1921 resultà greument ferit en explotar una bomba que manipulaven uns companys seus, i que li mutilà parcialment les mans Un cop recuperat, fou encausat per l’atemptat fallit contra el general Martínez Anido del mes d’abril Condemnat a…
fotogravat
Disseny i arts gràfiques
Conjunt de procediments fotogràfics i electrònics emprats per a reproduir il·lustracions, sia de traç negre ben marcat (ploma) o de fotografies (directe).
Inicialment, aquest terme feia referència només al procediment d’obtenció de clixés tipogràfics, però actualment s’aplica també a l’òfset La tècnica utilitzada en tipografia consisteix a obtenir un negatiu de l’original, el qual és aplicat a una planxa metàllica sensibilitzada tots dos són exposats insolació a l’acció d’una llum molt forta arc voltaic, xenó, de mercuri, etc, que la impressiona Un cop impressionada la planxa, hom la posa dins els àcids, que n'ataquen les parts que no han estat reservades Si la reproducció ha d’ésser d’una fotografia fotogravat directe, cal…
a

Escriptura i paleografia
Nom de la primera lletra de l’alfabet català, a, A.
La A majúscula llatina prové de l’alfabet grec, probablement a través de l’etrusc La A grega deriva, com a signe gràfic, de la primera lletra de l’alfabet fenici 'lp que significa ‘cap de brau’, equivalent a l' àlef hebreu La A llatina ha sofert evolucions importants escriptura L’estructura fonamental consisteix en tres traços el primer, baixant a l’esquerra, prim el segon, baixant a la dreta, gruixut el tercer, horitzontal i prim, al centre La manca del traç horitzontal en l’escriptura capital romana que, en canvi, s’ha conservat a través de les inscripcions monumentals i que…
fauvisme
Art
Moviment pictòric francès que durà del 1905 al 1908.
Hom deu l’origen d’aquest nom al crític d’art Louis Vauxcelles, que, quan volgué caracteritzar les pintures de Matisse i els seus amics exposades a la mateixa sala, al Saló de Tardor del 1905, les qualificà de fauves El fauvisme es definí com a reacció a l’anàlisi impressionista del color i de la llum, bé que participava d’una mateixa sensibilitat pel paisatge, i com a continuació de les recerques de Van Gogh i Gauguin Els pintors fauves construïren llur obra com un treball de síntesi, fruit d’una interpretació de llur treball individual i de llur món interior No es…
Núria Picas i Codina
Pintura
Pintora.
De trajectòria breu, però intensa, des de ben jove, participà de manera molt activa en els cercles artístics d’avantguarda de la Barcelona dels anys quaranta i cinquanta, especialment en les activitats organitzades pel Cercle Literari, el Cercle Maillol i l’Institut Francès Poc després de casar-se amb l’escriptor Jordi Sarsanedas l’any 1947, viatjà a Glasgow entre el 1948 i el 1950, on residí, amb anades i vingudes, durant dos anys Tanmateix, no deixà de banda la vida cultural catalana, tal com ho testimonia la seva participació en diverses edicions dels Salons d’Octubre Durant aquests anys…
rajola de València
Arts decoratives
Construcció i obres públiques
Rajola decorada i envernissada, normalment de forma quadrada.
Hom assenyala que als seus orígens era una simplificació quadrada dels elements ceràmics irregulars precisos per a formar alicatats De les modalitats dites de corda seca i d’aresta —on el dibuix apareix en relleu—, modalitats que són les més apropiades per a imitar els mosaics alicatats, hom n'ha trobat mostres ja del s XI o anteriors al palau de Madīnat al-Zahra’ Andalusia La modalitat més antiga d’arrel genuïnament catalana s XIII és la bicolor, feta en verd i manganès, que segueix l’orientació decorativa de la tradició romànica i algunes d’aquesta modalitat són triangulars per a facilitar…
Sant Felix de Rofiac de las Corbièras
Situació Exterior de l’absis de l’església, amb dues finestres de simple esqueixada, que constitueix una de les parts més antigues d’aquest edifici ECSA - A Roura L’església de Sant Felix és situada al poble de Rofiac, a l’W del nucli antic, prop de la penya on hi havia hagut el castell Rofiac és a la riba dreta del Verdoble, en un vessant poc pronunciat al N del castell de Pèirapertusa Mapa IGN-2447 Situació Lat 42° 52′ 52″ N - Long 2° 33′ 15″ E Hom arriba a Rofiac des de Dulhac per la carretera D-14 Un trencall a mà dreta hi condueix CPO-DB Història Malauradament, no hi ha referències…
Albert Ràfols i Casamada

Albert Ràfols i Casamada
© Fototeca.cat
Disseny i arts gràfiques
Pintura
Educació
Literatura catalana
Pintor, pedagog de l’art i el disseny i escriptor.
S'inicià en el món del dibuix i la pintura al costat del seu pare, Albert Albert Ràfols i Cullerés A partir del 1942 cursà estudis d’arquitectura, que més tard deixà de banda per lliurar-se plenament a la pintura La influència paterna postimpressionista i el seu particular cézannisme es feren palesos en la primera exposició, l’any 1946, a les galeries Pictòria, on exposà amb el grup Els Vuit Posteriorment anà elaborant una abstracció poètica, amorfa en la seva configuració, lliure i intelligent, fruit d’una pausada gestació, prop d’ambients, temes, objectes o grafismes de la vida quotidiana…
,
centella
Traç lluminós en zig-zag o ramificat, de curtíssima durada, que acompanya una descàrrega elèctrica instantània entre dos conductors separats per l’aire; guspira.
tela
Indústria tèxtil
Estructura feta amb fils entrellaçats que té una llargada i una amplada considerables i un gruix molt petit, especialment la feta amb lli o cànem, preferentment amb lligat de tafetà, de la qual és sinònim tela.
Hom anomena tela a dues cares el teixit compost de dos ordits i una trama tela a dues cares per ordit o d’un ordit i dues trames tela a dues cares per trama Un dels ordits o trames produeix efectes de color o de lligat en una de les cares de la tela, mentre que l’altre ordit o trama, els produeix a l’altra cara Ambdues cares, doncs, poden ésser diferents Hom dóna el nom de tela de batan a la napa La tela de sedàs és el teixit utilitzat en sedassos de molineria, per a fer els motlles d’estampació a la lionesa, etc Pot ésser metàllica amb fils de bronze o coure, de seda natural, amb lligat…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 8
- 9
- 10
- 11
- 12
- 13
- 14
- 15
- 16
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina