Resultats de la cerca
Es mostren 2111 resultats
sinopsi evangèlica
Bíblia
Publicació del text dels Evangelis els Sinòptics) en columnes paral·leles per fer-ne ressaltar les semblances, els llocs paral·lels, etc.
És molt coneguda la que féu el dominicà JLagrange, que fou publicada en traducció catalana per l’editorial Alpha 1927
Jeroni Espert
Literatura
Cristianisme
Escriptor cartoixà i prior d’Escaladei.
És autor d’una traducció del grec al llatí de l’obra del Pseudo-Dionís Areopagita De mystica theologia Lió, 1654
L'impressor Marià de Cabrerizo i Bascuas inicia la Colección de novelas
Marià de Cabrerizo i Bascuas, impressor valencià, inicia una Colección de novelas basada en la traducció d’obres estrangeres de tema romàntic
Ya‘aqob Barceloní
Lingüística i sociolingüística
Judaisme
Traductor jueu, el cognom del qual ens el revela com a procedent de Barcelona.
De l’any 1384, datada a Múrcia, es conserva la seva traducció de l’àrab a l’hebreu d’una carta moralitzant
substrat
Filosofia
Denominació genèrica escolàstica que designa allò que resta sota una altra cosa i que pot significar tant la substància com el subjecte i el supòsit.
Com a traducció del terme grec hypokeímenon , el concepte de substrat equival pràcticament al de subjecte, tant en un sentit lògic com ontològic
Jeroni Heredia
Literatura catalana
Escriptor.
El 1603 publicà el llibre de poemes Guirnalda de Venus casta i la traducció de l’italià d’Antonio Minturno El amor enamorado
llibre dels Salms
Nom amb què és designat el recull bíblic de 150 salms que a la Bíblia hebrea encapçala la secció dels llibres anomenats hagiògrafs o ketubim i que, en canvi, dins l’ordre de la Vulgata figura en segon lloc.
És també conegut com a saltiri o, simplement, els Salms El recull sencer, distribuït en cinc parts, era destinat probablement a acompanyar la lectura sinagogal del Pentateuc , dividit en perícopes repartides en un cicle de tres anys La compilació fou feta incorporant diversos reculls anteriors, entre els quals se'n destaquen dos l’un és anomenat “jahvista”, perquè dóna a Déu el nom de Jahvè salms 3-32 i 34-41, que uns títols tardans atribueixen a David i l’altre, “elohista”, del nom de Déu, Elohim, compost de tres colleccions atribuïdes als fills de Corè salms 42-49, a David salms 51-72 i a…
Nicolau Quilis
Lingüística i sociolingüística
Traductor.
Franciscà El 1405 el rei Martí el recomanà als jurats de Morella perquè fos subvencionat per a anar a estudiar a París El 1416 era a Barcelona, on predicà en les festes de substracció d’obediència a Benet XIII La reina Violant morta el 1431 el nomenà marmessor testamentari, i el 1444 intervenia encara en qüestions de testamentaria A instàncies del ciutadà de Barcelona Francesc de Colomines, entre el 1416 i el 1426 traduí al català el De Officiis de Ciceró La versió és bastant lliure, amb comentaris personals o d’altres autors, en els quals no s’està de remarcar la superioritat de la moral…
,
Francesc Oliver
Literatura catalana
Poeta.
Vida i obra Traduí al català La belle dame sans merci d’Alain Chartier la versió, malgrat el canvi d’octosíllabs a decasíllabs, és fidel i reeixida, i palesa una gran compenetració amb el poema francès L’autor d’aquesta traducció s’ha identificat amb un cavaller de l’orde de Sant Joan de Jerusalem atestat els anys 1459 i 1461 com a comanador de Torres de Segre i lloctinent general del Gran Prior de l’Orde de Catalunya, personatge de vida atzarosa, que és recordat a la Glòria d’Amor del també hospitaler fra Bernat Hug de Rocabertí i que se suïcidà per amor a Violant Lluïsa de Mur…
,
Carme Serrallonga i Calafell
Educació
Literatura catalana
Pedagoga i traductora.
Llicenciada en filosofia i lletres a la Universitat de Barcelona 1931, començà la seva tasca professional com a cofundadora de l’Institut Escola del Parc Després d’un any d’estada a la Residencia de Estudiantes de Madrid, tornà a Barcelona i s’incorporà a l’Institut Escola de Sarrià, on exercí fins a la fi de la guerra civil El març del 1939, juntament amb altres professors i pares d’alumnes del desaparegut Institut Escola, fundà l’escola Isabel de Villena, continuadora de la tasca pedagògica iniciada durant la Segona República i que fou pionera, a la postguerra, en qüestions com coeducació i…
,
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 8
- 9
- 10
- 11
- 12
- 13
- 14
- 15
- 16
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina