Resultats de la cerca

Fou vocal de la junta directiva del Club Tennis Sabadell 1963-75 i president de la comissió esportiva del club i capità dels seus equips 1964-75 El 1967 hi creà l’Escola de Tennis També formà part de la junta directiva de la Federació Catalana de Tennis 1965-75, on fou nomenat vicepresident el 1975 El 1977 entrà a formar part a la Junta directiva de la Reial Federació Espanyola de Tennis, de la qual fou tresorer 1977-81, cap del Comitè esportiu 1981-84 i des del 1985, vocal Li donaren la medalla Forjadors de la Història Esportiva de Catalunya 1991, rebé el premi Dirigent de…

Fou soci de la Reial Societat Esportiva Pompeia des de l’any 1912, de la qual presidí la secció de tennis L’any 1914 fou nomenat tresorer de l’Associació de Lawn-Tennis de Barcelona i posteriorment en fou també secretari Fou soci del Reial Club de Tennis Barcelona-1899 des del 1919, del qual fou secretari 1920-45 i, un cop retirat, en fou nomenat secretari honorífic vitalici L’any 1923 prengué part activa en l’organització del Campionat del Món de tennis en pista coberta celebrat a Barcelona Presidí la Comissió de Codificació de la Reial Federació Espanyola de Tennis Tingué un…

Fou un dels assistents a l’acte de fundació del Futbol Club Barcelona, el 29 de novembre de 1899 Uns quants dies després, participà en el debut de l’equip contra membres de la colònia anglesa a l’antic velòdrom de la Bonanova Fins el 1903 jugà 31 partits, en què alternà com a davanter i migcampista Fou també el primer tresorer de l’entitat i el seu segon president, entre el 24 d’abril de 1901 i el 5 de setembre de 1902 Un any després tornà a formar part de la junta directiva d’Arthur Witty, com a vocal i, posteriorment, vicepresident Durant el seu mandat l’equip guanyà la Copa…

Elies Rogent i Amat , arquitecte —cunyat de Claudi Lorenzale i Sugrañes —, tingué dos fills, Josep i Francesc Josep Rogent i Pedrosa Barcelona 1867 — 1933, advocat i colleccionista d’art, fou regidor de l’ajuntament de Barcelona i tresorer de la Junta de Museus collaborà en el rescat de les pintures romàniques que formaren el nucli del Museu d’Art de Catalunya El seu germà Francesc Rogent i Pedrosa Barcelona, 24 de desembre de 1864 — 1898 arquitecte, titulat el 1887, entre altres obres restaurà i reformà l’edifici on s’establiria el Cau Ferrat de Sitges 1892 publicà Architecture…

Fill de Benvenist de la Cavalleria, fou educat per Šelomó ben Mešullam de Piera Sembla que és ell qui es convertí al cristianisme arran de la disputa de Tortosa i adoptà el nom de Gonçal de la Cavalleria al maig del 1414 ja apareix documentat amb el nom cristià Fou racional de Saragossa 1415 i tresorer 1430 de l’impost del fogatge dels municipis aragonesos Poeta, és autor, a més a més, de la traducció a l’hebreu d’una obra mèdica Gérem ha-ma'alot , ‘Substància dels mèrits’ atribuïda a Jeroni de Santa Fe, i, al castellà, dels De Officiis i el De amicitia de Ciceró, ambdues avui perdues, però…

Fill del fabricant d’indianes Jaume Guàrdia i Morera mort el 1755, creat ciutadà honrat de Barcelona 1754 i tresorer de l’audiència 1733 Fou administrador de la fàbrica d’indianes de Joan Pau Canals i Martí Membre fundador de la Conferència Fisicomatemàtica Experimental 1764, presidí 1776-77 la secció d’agricultura de la seva continuadora, la Conferència Física, i investigà especialment els procediments de preparació del cànem El 1773 invertí 176 000 lliures en el repoblament del terme d’Almacelles Segrià, que havia comprat amb el de Marmellar El 1774 obtingué el privilegi de…

Batlle d’aquest a Girona i el Gironès 1276, batlle reial a Besalú 1268, administrador del patrimoni de l’infant 1272-76, féu alhora juntament amb el seu pare préstecs a l’infant Durant el regnat de Pere II fou director general d’emprèstits, conseller reial i, de facto , tresorer 1276-82 de la corona catalanoaragonesa, és a dir, l’única persona que, a més del rei, actuava en tots els estats de la corona El seu pare, Astruc mort abans del 1285, fou batlle de Girona 1276-86, i el seu germà Mošé mort abans del 1301, de facto batlle general de Catalunya 1276-83, collector del bovatge…

El seu ideari recollí elements liberals i socialcristians, així com la defensa de la unitat d’Espanya El partit es trencà com a conseqüència de l’aparició de la Unión del Centro Democrático UCD Cabanillas l’abandonà per integrar-s’hi i Areilza fundà Acción Ciudadana Liberal ACL federació de partits on ingressà el Partit Popular de Catalunya Absent en les eleccions legislatives de 1977, posteriorment inicià un apropament a Alianza Popular AP , amb la qual concorregué a les eleccions legislatives de 1979 sota el rètol de Coalición Democràtica, que agrupà AP, ACL a Catalunya PPC i el Partido…

Jugà al BM Granollers, amb el qual guanyà dos Campionats d’Espanya al principi de la dècada de 1960, i fou internacional amb la selecció espanyola Com a tècnic, fou campió de la Lliga en dotze ocasions Assolí set títols dirigint el Granollers 1966, 1967, 1968, 1970, 1971, 1972, 1974, amb el qual també obtingué dues Copes d’Espanya 1970, 1974 Fitxà pel Calpisa d’Alacant, i aconseguí quatre Lligues consecutives 1975-78 i dues Copes més Finalment, guanyà la seva darrera Lliga amb el FC Barcelona 1980 Fou gerent i director tècnic de la federació catalana i membre de la junta directiva de la…