Resultats de la cerca
Es mostren 216 resultats
contrasenya
Militar
Paraula que, juntament amb el sant i senya, serveix com a mitjà d’identificació per a un sentinella de la gent o tropa que se li apropa.
destacar
Militar
Separar del cos principal de tropa o de les forces navals o aèries (un o més dels seus components) per a una acció, expedició, escorta, guàrdia, etc.
la Setmana Tràgica
Aixecada d’una barricada durant la Setmana Tràgica
© Fototeca.cat
Història
Nom amb el qual és coneguda la revolta popular de signe antimilitarista i anticlerical que esclatà a Barcelona pel juliol del 1909.
L’origen immediat en fou l’oposició al rellançament de l’aventura colonial marroquina, promoguda pels interessos miners al Rif el 9 de juliol d’aquell any una operació de policia per a protegir el ferrocarril miner prop de Melilla encengué un veritable conflicte bèllic, i el ministre de la guerra del govern de Antoni Maura i Montaner , general Linares, decidí de trametre a l’Àfrica un cos expedicionari de més de 40000 homes, reservistes casats i amb fills en llur majoria, i —potser com a “mesura punitiva"— trets en bona part del Principat Aquests fets, sentits per la ciutat com una provocació…
Marcel·lí Domingo i Sanjuán
Marcel·lí Domingo i Sanjuán
© Fototeca.cat
Història
Literatura
Política
Polític i escriptor.
Fill d’un guàrdia civil, residí a Agramunt i, a divuit anys, a Tortosa, on estudià magisteri i exercí de mestre i on començà la seva actuació com a periodista polític en defensa del republicanisme federal i de la justícia social El seu ideari incidí especialment en els treballadors del camp i també a la mateixa Tortosa fou creat, per exemple, el grup polític femení conegut per “Les Marcellines” El 1911 passà a formar part del consell general de la Unió Federal Nacionalista Republicana UFNR, i el 1914 fou elegit diputat a les corts espanyoles El 1915, amb Francesc Layret, promogué la creació…
Joan de Serrallonga
Joan de Serrallonga, segons un gravat romàntic
© Fototeca.cat
Història
Nom popular amb què és conegut Joan Sala i Ferrer, bandoler nyerro i cap de quadrilla esdevingut famós per la seva actuació i pel mite creat sobre seu per la literatura barroca i romàntica.
Era el cinquè entre nou germans, quatre dels quals es dedicaren al bandolerisme Es casà amb Margarida Tallades, àlies Serrallonga 1618, pubilla del mas Serrallonga de Querós, de Sant Hilari Sacalm Selva, d’on prengué el cognom o apellatiu de Serrallonga, que passà com a cognom als seus fills Abans del 1622 participà en alguns petits robaments amb els seus germans i altres bandolers de Viladrau, fins que fou denunciat per Miquel Barfull 1622 Quan l’anaven a detenir es defensà i matà a trets el seu delator Un cop fora de la llei, es dedicà més intensament a robaments i segrest amb la banda dels…
plana major
Militar
Dins d’una petita unitat (regiment, esquadra, etc), conjunt de caps, oficials, sotsoficials i tropa que auxilien el cap que té el comandament de la unitat i en depenen directament.
De vegades constitueix una unitat específica que hom anomena companyia o esquadró de plana major
irregular
Militar
Dit de la tropa, l’exèrcit, etc, que no respon a cap organització militar oficial i que, per això mateix, no és afectada pels acords de Ginebra respecte als presoners de guerra.
En són un exemple típic els guerrillers
1665-1700: Els darrers Habsburg: d'una guerra a l'altra
A Catalunya, el període que va de la fi de la guerra dels Segadors 1652-59 als prolegòmens de la guerra de Successió principi del segle XVIII es caracteritzà per l’omnipresència de l’activitat bèllica sota una o altra forma guerra declarada o allotjaments i contribucions militars, la neutralització de les institucions catalanes Diputació i Consell de Cent de Barcelona i les grans mobilitzacions de la pagesia assenyaladament, la revolta dels anomenats Gorretes, o Barretines Cap a la darreria del segle XVII, però, algunes àrees del Principat conegueren una represa agrària i mercantil, que…
capitulació
Dret internacional
Conveni militar que posa fi a la resistència d’una tropa assetjada en una plaça forta o voltada a camp obert, pel qual s’estableixen, segons les regles de l’honor militar, el tracte que han de rebre oficials i soldats.
Per tal com no concerneix la constitució administrativa o política del territori, no li cal confirmació del cap d’estat i entra en vigor de forma inmediata
Lluís de Cardona i Enríquez, abat de Santa Maria de Solsona (1524-1527)
El 22 de juliol de l’any 1524, dia de santa Magdalena, foren extrets els següents diputats i oïdors diputat eclesiàstic Lluís de Cardona i Enríquez 1488 – Tarragona 1532, abat de Santa Maria de Solsona diputat militar Bernat de Mont-rodon, cavaller diputat reial Francesc Sebastià de Terrades, ciutadà de Girona oïdor eclesiàstic Dionís de Carcassona, canonge de Lleida diputat reial Galceran Ferrer, donzell diputat reial Bernat Vilana El diputat eclesiàstic Lluís de Cardona i Enríquez fou un dels personatges més influents de la seva època Ostentà els càrrecs d’abat de Santa Maria de Solsona…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 8
- 9
- 10
- 11
- 12
- 13
- 14
- 15
- 16
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina