El 22 de juliol de l’any 1524, dia de santa Magdalena, foren extrets els següents diputats i oïdors: diputat eclesiàstic: Lluís de Cardona i Enríquez (? 1488 – Tarragona 1532), abat de Santa Maria de Solsona; diputat militar: Bernat de Mont-rodon, cavaller; diputat reial: Francesc Sebastià de Terrades, ciutadà de Girona; oïdor eclesiàstic: Dionís de Carcassona, canonge de Lleida; diputat reial: Galceran Ferrer, donzell; diputat reial: Bernat Vilana.
El diputat eclesiàstic Lluís de Cardona i Enríquez fou un dels personatges més influents de la seva època. Ostentà els càrrecs d’abat de Santa Maria de Solsona (1515-32), bisbe de Barcelona (1529-31), conseller reial i arquebisbe de Tarragona (1531-32). Assistí a les corts del 1519 i 1528. Com el seu oncle Pere de Cardona, es mantingué en molt bones relacions amb el cercle humanista de Martí l’Humà. Era fill de Joan Ramon Folc de Cardona i d’Urgell, duc de Cardona, marquès de Pallars, comte de Prades, vescomte de Vilamur, gran conestable i almirall d’Aragó, comanador de Barcelona a l’orde de Sant Joan i diputat pel Braç Militar de la Generalitat de Catalu-nya. Obtingué la dignitat de duc de Cardona per privilegide Ferran II d’Aragó (l’1 de novembre de 1491) i aconseguí la dignitat de gran d’Espanya amb motiu de la coronació de Carles V el 1520. La seva mare era Aldonza Enríquez i de Quiñones, senyora d’Elx i Crevillent. El germà de Lluís era el cardenal Enric de Cardona i Enríquez (1485 – 1530), bisbe de Barcelona (1505-12) i nomenat arquebisbe de Mont-real (Sicília) l’any 1512, tot i que renuncià el càrrec. Des del 1527 fou cardenal a Roma. Lluís no pogué jurar el càrrec de diputat eclesiàstic l’1 d’agost, com ho feren els altres membres del consistori, i ho féu el dia 20 del mateix mes d’agost.
El diputat militar Bernat de Mont-rodon morí el 2 de desembre de 1526. El dia 10 de desembre fou extret per a ocupar el seu lloc el donzell Gaspar d’Ivorra.
L’oïdor eclesiàstic Dionís de Carcassona era canonge de Lleida, i el trienni 1533-36 fou escollit diputat eclesiàstic per al consistori del General.
L’oïdor militar Galceran Ferrer pertanyia a una de les set famílies que entre els anys 1500 i 1699 van aconseguir situar més de quatre membres en el consistori de la Diputació. Tots els representants de la família van exercir com a oïdors militars.
Pirates, guerrers i la defensa de l’espai català
Durant aquest trienni, Catalunya va patir diversos terratrèmols, el més fort dels quals va succeir el 3 de juliol de l’any 1525, mentre els diputats, oïdors i oficials eren al consistori. D’altra banda, durant aquest trienni va tenir lloc el casament de Carles I amb Isabel de Portugal (1526), matrimoni que intentava estrènyer les relacions entre Portugal i la Monarquia hispànica. Isabel actuà com a regent a Catalunya durant les nombroses absències de Carles, i tingué un paper rellevant per les seves relacions amb el consistori de la Generalitat. El diputat Bernat de Mont-rodon i l’oïdor Bernat Vilana, juntament amb els porters de la casa Miquel Colunya i Bertomeu Conill, van ser enviats a Granada per felicitar Carles i Isabel pel seu casament. Segons el Dietari de la Generalitat, foren rebuts a la cort «ab molta honor e acompanyats de molts principals senyors, cavallers e doctors, cortesans y altres».
Les guerres entre la Monarquia hispànica i la francesa tenien una especial incidència sobre Catalunya. I no tan sols quan es desenvolupaven en el front rossellonès, sinó també quan afectaven les principals rutes i mercats del comerç exterior català, a la Mediterrània occidental i la península italiana. Per aquesta raó, els esdeveniments bèl·lics en aquests escenaris eren seguits amb la màxima atenció per l’opinió pública catalana. Sens dubte, un dels moments de més gran interès es va produir l’any 1525 quan un exèrcit sota les ordres del mateix emperador Carles V va ser assetjat per tropes franceses a la ciutat italiana de Pavia. La situació semblava especialment perillosa per als interessos del monarca i dels seus súbdits catalans, però l’arribada d’un exèrcit imperial de reforç va capgirar radicalment la situació. L’exèrcit francès quedà bloquejat entre els murs de la ciutat i les línies de foc de l’exèrcit imperial de socors. La derrota de les tropes franceses fou total. El mateix monarca, Francesc I, va caure presoner. Després d’uns quants anys de guerra, la sort del conflicte semblava completament decidida a favor dels Habsburg. El rei francès fou conduït a Castella, viatge durant el qual passà per Barcelona, on despertà un interès excepcional entre els ciutadans. Les rutes de la Mediterrània i els mercats d’Itàlia semblaven garantits. Tot i així, un cop va ser finalment alliberat, Francesc I no va dubtar a reprendre les hostilitats, i l’economia catalana en va tornar a patir les tràgiques conseqüències.
La presència de tropes en territori català provocava sempre tota mena d’incidents. Així, per exemple, el mateix any 1525 es documenten conflictes entre la Generalitat i el capità general Guillem de Rocandolf. Entre altres acusacions, els diputats al·legaven que el capità general confiscava mercaderies, creava comissaris pel seu compte i, a més a més, que els soldats defraudaven el General en no pagar els drets de la bolla corresponents als teixits amb què la tropa havia cobrat els salaris endarrerits. Davant d’aquestes ingerències, el Braç Militar es va reunir i va demanar als diputats que, d’acord amb la Constitució de l’Observança, presentessin la qüestió al lloctinent. També van decidir reunir els tres braços, i aquests van acordar enviar una carta a Lluís de Cardona perquè recordés al rei els drets del Principat i les limitacions del capità general. Els consellers de Barcelona es van adherir a la protesta dels diputats i van escriure en el mateix sentit al rei. El monarca va respondre amb una carta on recordava a Rocandolf que el Principat es governava amb Constitucions fetes en corts i que calia respectar la legalitat catalana.
Fort de Sant Elm, Cotlliure, segle XVI.
ECSA / M.C.
Al juny del 1527, la costa catalana visqué greus episo-dis de pirateria. El dia 13, arribaren 17 vaixells musulmans (3 galeres i 14 fustes) a la costa de Badalona, on mataren 4 homes i raptaren 25 persones. El dia 24, arribaren al Besòs vaixells turcs que havien segrestat persones a Cotlliure, Cadaqués, Roses i Sant Pere Pescador (després dels segrestos, els vaixells pirates tornaven a les costes per tal de cobrar el rescat). Les 17 persones segrestades a Sant Pere Pescador van ser rescatades amb draps i diners, per un valor total de 1 551 ducats d’or. Tres persones més van ser alliberades en canvi de 1 000 ducats addicionals, però no es va poder pagar el rescat de tothom.