Resultats de la cerca
Es mostren 546 resultats
agulla giroscòpica
Transports
Instrument d’orientació basat en les propietats del giroscopi
.
És usada en els vaixells per a poder determinar la direcció del meridià, és a dir, la direcció N-S, i tenir una línia de referència a partir de la qual poder comptar el rumb Consisteix en un giroscopi de dos graus de llibertat, que fa moure una rosa dels vents semblant a la de les agulles nàutiques Comparada amb aquestes, té l’avantatge d’indicar el nord veritable, o nord geogràfic, i no pas el nord magnètic, per tal com no és sotmesa a les desviacions originades pel magnetisme permanent del vaixell El seu funcionament, però, és més complicat i sotmès a més avaries
Juli Fernández Obispo
Caça
Falconer.
S’inicià vers el 1976 caçant amb aus rapinyaires i reintroduint-les posteriorment a la natura El 1983, en collaboració amb el Departament de Medi Ambient de la Generalitat, endegà el primer projecte privat de cria en captivitat de Catalunya L’any 1986 inventà la tècnica d’inseminació artificial d’ocells rapinyaires usada avui dia a tot el món Obtingué els primers peregrins nascuts en captivitat a Catalunya i els primers híbrids, com el primer híbrid de xoriguer i falcó sagrat Fou un dels fundadors de l’Associació de Falconers del Bages 1986 Gestiona el centre de reproducció…
Lance Armstrong
Ciclisme
Ciclista nord-americà.
Nascut Lance Edward Gunderson, el 1974 la seva mare li canvià el cognom peI del seu segon marit Inicià la carrera esportista en el triatló, del qual fou campió als EUA el 1989 i el 1990 en la modalitat de menys de vint anys, però poc després passà al ciclisme l 1991 fou campió amateur dels EUA i el 1992 participà en els Jocs Olímpics de Barcelona, i ja com a professional, entre d’altres, participà al Campionat de Zuric, on aconseguí una segona posició El 1993 guanyà el mundial de ciclisme Establert durant vuit mesos l’any a Europa, guanyà curses com la Fletxa Valona o la Clàssica de Sant…
William Cecil Campbell

William Cecil Campbell
Biologia
Bioquímic irlandès.
Graduat pel Trinity College de la Universitat de Dublín 1952, posteriorment anà als Estats Units, on el 1957 es doctorà per la Universitat de Wisconsin-Madison amb una tesi sobre el trematode paràsit Fascioloides magna Del 1957 al 1990 feu treball de recerca a la companyia farmacèutica Merck & Co , on, a partir dels treballs de Satoshi Ōmura sobre el bacteri Streptomyces avermitilis desenvolupà l’avermectina, substància usada per a l’elaboració de medicaments, com ara la ivermectina, que combaten els cucs paràsits causants de malalties com la filariosi o l’ oncocercosi…
cromita
Mineralogia i petrografia
Cromat de ferro (III), FeCr2O4.
Mineral del grup de les espinelles, de color negre grisenc l’hàbit dels cristalls, poc definit, és a vegades octaèdric, de composició variable Sovint la molècula conté grups MgO, ZnO, FeO 3 , Al 2 O 3 i altres La duresa, a l’escala Mohs, és de 5,5, i la densitat, de 5,1 g/cm 3 Hom la troba com a mineral accessori en les roques ígnies ultrabàsiques, sovint associada amb l’olivina, la serpentina, el piroxè i les clorites cròmiques Els jaciments més importants són al sud de Zimbàbue, a Turquia i als Urals És l’única mena important del crom i és usada com a metall d’aliatge per a…
arsina
Química
Hidrur d’arsènic, AsH 3
.
Gas incolor d’olor alliàcia que en liquar-se dóna un líquid que bull a -55°C, de punt de fusió -113,5°C Soluble en aigua i lleugerament en alcohol i àlcalis és molt metzinós És obtingut per l’acció dels àcids sobre arseniürs metàllics En cremar fa una flama d’un blanc blavós Per dissociació tèrmica s’allibera l’arsènic, que es diposita i forma una taca negra damunt una superfície freda, base de la recerca toxicològica que es fa clàssicament mitjançant l’assaig de Marsh L’arsina és usada en síntesi orgànica per a fer gasos metzinosos de guerra i com a agent d’excitació doping de…
Bitnet
Electrònica i informàtica
Xarxa informàtica orientada principalment a institucions universitàries i governamentals.
És una de les xarxes d’ordinadors més antigues i amples, usada per universitats d’arreu del món La versió Bitnet II és utilitzada per les xarxes internet per a la transmissió de fitxers, missatges i correu electrònic Aquesta xarxa nasqué l’any 1981 com una connexió entre la Universitat de Yale i la de Nova York, i l’any 1986 s’oficialitzà en documents escrits L’any 2000 Bitnet unia ordinadors de 1 400 organitzacions repartides en 2 271 nodes de connexió entre 49 països La xarxa Bitnet es basa en el protocol de comunicacions NJE d’IBM El servidor de correu Listserv, molt emprat a…
cambra proporcional multifil
Física
Detector de partícules que consta d’un ordit de fils conductors paral·lels (molt prims, d’un diàmetre d’uns 20 μm, i mantinguts a un elevat potencial elèctric positiu) que és disposat entre dos càtodes plans; el conjunt és immers en el si d’un gas (una mescla d’argó i d’isobutà).
El pas d’una partícula carregada ionitza el gas alliberant-ne electrons, els quals, a conseqüència de l’elevat camp elèctric que hi ha al voltant dels fils, desencadenen una allau d’electrons el resultat és la producció en el fil conductor més proper al lloc de pas de la partícula d’un impuls elèctric mesurable L’apilament d’un seguit d’ordits fa possible la determinació de la trajectòria de la partícula Aquest tipus de cambra, desenvolupada d’ençà del 1968, és usada en experiències que impliquen un gran flux de partícules, per la qual cosa requereix la utilització de circuits de…
càmera obscura
Disseny i arts gràfiques
Física
Càmera totalment tancada a la llum, en una de les parets de la qual ha estat practicat un petit forat pel qual entren els raigs de llum procedents d’un objecte exterior, els quals determinen una imatge que és recollida a la superfície interior de la paret oposada.
La càmera obscura es comporta, des del punt de vista òptic, com una lent convergent, és a dir, dóna una imatge invertida Els primers a descriure-la foren l’astrònom àrab al-Kindī segle IX i el físic italià Giambattista della Porta segle XVI, bé que era coneguda pels egipcis, per Aristòtil i per Roger Bacon segle XIII Usada durant segles per a observar els eclipsis de Sol, alguns pintors del segle XVII n'usaren de portàtils per a dibuixar paisatges, fent servir, algunes vegades, una petita lent convergent en lloc del simple forat Niepce i Daguerre l’usaren per a impressionar una…
corn
Música
Instrument de vent fet a partir d’una banya d’animal.
En la classificació Hornbostel-Sachs, aeròfon de columna tipus trompeta natural El so és produït per la vibració dels llavis Aquesta pot ser recollida per una obertura, feta al vèrtex o en un costat de l’instrument, o bé per un broquet Emet un únic so fonamental a partir del qual, variant la pressió i posició dels llavis, es poden produir alguns harmònics En alguns casos, un forat prop del pavelló permet modular aquest so fonamental S’ha fet servir per a comunicar missatges, fer senyals, etc A Europa, cap al segle X, aparegué un corn amb broquet i forats per a modular els sons que constituí…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 8
- 9
- 10
- 11
- 12
- 13
- 14
- 15
- 16
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina